Alfred Kempe

matemàtic britànic

Sir Alfred Bray Kempe (1849-1922) va ser un matemàtic aficionat anglès, conegut per haver demostrat el teorema dels quatre colors, tot i que aquesta demostració es va demostrar errònia més tard.

Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Alfred Kempe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1849 Modifica el valor a Wikidata
Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHolmbury St Mary 51° 11′ 19″ N, 0° 24′ 47″ O / 51.188476°N,0.4131°O / 51.188476; -0.4131 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grafs Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, barrister Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMary Bowman (1877)
Alice Ida Meadows White (1897)
PareJohn Edward Kempe
Premis

Project Gutenberg: 31109

Vida i Obra modifica

Fill del rector de la parròquia de St. James de Londres, Kempe va fer els estudis secundaris a l'escola de St. Paul de la catedral de Londres. A continuació va passar al Trinity College (Cambridge), on es va graduar el 1872 amb una distinció especial en matemàtiques. Tot i així, va decidir iniciar-se en la carrera d'advocat, ingressant en el Inner Temple.[1] Tota la resta de la seva vida va treballar de conseller jurídic, convertint-se en un gran expert en dret canònic, canceller de diverses diòcesis i secretari de la Comissió Reial de la Jurisdicció Eclesiàstica.[2]

La seva afició per les matemàtiques el va portar a escriure alguns treballs que van tenir notable influència, com per exemple, els seus articles Memòria sobre la Forma Matemàtica (1886) i El tema central del pensament exacte (1890), van influir en l'obra de Peirce.[3] Però el tema que el va fer més conegut, va ser la seva demostració del teorema dels quatre colors (1879)[4] la qual, demostrant-la falsa John Percy Heawood onze anys més tard, va ser una de les fonts emprades en la demostració definitiva feta en el tercer terç del segle xx.

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica