Al Hoceima

Ciutat marroquina situada al centre del Rif a la regió d'Ibaqoyen
(S'ha redirigit des de: Alhucemas)

Al Hoceima o Alhucemas, antiga Villa Sanjurjo (àrab: الحسيمة, al-Ḥusayma; amazic: ⵜⴰⵖⵣⵓⵜ, Taghzut, anomenada per molts locals Biya), és una ciutat portuària del mar Mediterrani, una de les principals ciutats del Rif i la capital de la regió Taza-Al Hoceima-Taounate, del Marroc.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAl Hoceima
‫الحسيمة‬ (ar)
ⵍⵃⵓⵙⵉⵎⴰ (tzm) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi del Marroc i ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 35° 14′ 50″ N, 3° 55′ 56″ O / 35.2472°N,3.9322°O / 35.2472; -3.9322
Monarquia constitucionalMarroc
RegióTànger-Tetuan-Al Hoceima
Provínciaprovíncia d'Al Hoceima Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població50.225 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Llars13.881 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud37 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1925 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webalhoceima.info Modifica el valor a Wikidata

Al Hoceima està situat prop d'Ajdir, la ciutat on va néixer el líder guerriller Abd al-Karim al-Khattabi. Se situa al territori de la tribu Bucoya del Rif que parlen tamazight.

Història

modifica

Els espanyols començaren el seu desenvolupament al voltant del 1925, llavors coneguda com a Villa Sanjurjo, després que aquest general hi desembarqués durant la Guerra del Rif, conduïda per Abd al-Karim al-Khattabi per lluitar en contra del govern colonial espanyol i francès al nord d'Àfrica (desembarcament d'Alhucemas).

La ciutat i els pobles dels voltants van patir dos terratrèmols en l'espai de deu anys: el primer, el 26 de maig del 1994 (6 en l'escala de Richter) i el segon, el 24 de febrer de 2004 (6,4 graus), quan hi moriren més de 560 persones.

A l'estiu, és un centre turístic important gràcies a les boniques platges que l'envolten. Destaca la platja del Quemado, batejada així després que el 1922 una plaga de llagostes arrasés la regió, i els veïns hi cremessin muntanyes de rostolls per combatre la invasió.

Uns quants illots davant la costa pertanyen a Espanya des del 1673, quan una esquadra comandada pel príncep de Montesacro la va ocupar amb l'excusa d'expulsar-ne uns corsaris. Espanya té altres possessions a la zona, com el penyal de Vélez de la Gomera, el nom del qual no té res a veure amb el cognom Vélez, sinó que és una derivació castellana de l'antiga ciutat de Bades, i que no té més interès que poder-hi plantar una bandera.

Enllaços externs

modifica