Ali Rıfat Çağatay

músic turc

Ali Rıfat Çağatay (1867 - 1935) va ser un compositor turc, virtuós del llaüt i professor, a més de president fundador del servien del president que fundava del Türk Musikisi Ocağı (L'Institut per a la Música Turca) i el president de més llarg mandat de la Şark Musiki Cemiyeti (La Societat per a la Música Oriental).

Infotaula de personaAli Rıfat Çağatay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1867 Modifica el valor a Wikidata
Istanbul (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Karacaahmet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel, kemenche (en) Tradueix i ud Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCafer Çağatay Modifica el valor a Wikidata
GermansSamih Rıfat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsOktay Rifat (en) Tradueix (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 77061198-3af1-4599-aa32-a7bc961b331e Discogs: 924422 IMSLP: Category:Çağatay,_Ali_Rıfat Modifica el valor a Wikidata

Va destacar pels seus esforços d'armonització de la Música turca clàssica amb elements d'herència musical occidental. També va destacar per les seves habilitats vocals, així com pel seu talent en l'els seus talents en el llaüt àrab, el violoncel, el tanbur, i el kemençe.

Els seus treballs més notables inclouen la composició musical original per l'Himne nacional turc,[1] (p. 61) utilitzat entre 1924-1930[2] fins a l'acceptació de la composició nova d'Osman Zeki Üngör, així com altres favorits nacionals.

Biografia modifica

Nascut a Istanbul el 1867, Çağatay fou el més gran de quatre fills, nascuts a una família de músics, poetes, escriptors, soldats i empleats governamentals de rang mitjà.

Va tenir tres fills de la seva segona muller, el més gran dels quals, Ali Cafer Çağatay, fou un notable jugador de futbol al Fenerbahçe.

Çağatay morí el 3 de març de 1935 a Istanbul.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Mahmut Çetin. Boğaz'daki aşiret. Edille Yayınları, 1997. 
  2. Semih Çelik. Dilden Dile İstiklâl Marşı. Semih Çelik, 12 març 2013, p. 88–. GGKEY:T3UQU5GQPBN.