Aliança de Hannover

Aliança entre Gran Bretanya,França i Prussia del 1725

L'Aliança de Hannover va ser un acord militar defensiu signat el 3 de setembre de 1725 entre Gran Bretanya, França i Prússia, a la qual posteriorment es van adherir les Províncies Unides dels Països Baixos (1726), Suècia i Dinamarca (1727).[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentAliança de Hannover
Map
 52° 22′ N, 9° 44′ E / 52.37°N,9.74°E / 52.37; 9.74
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data3 setembre 1725 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Participant

L'aliança es va formar en resposta al tractat de Viena del 30 d'abril de 1725, en el qual Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic [2] van pactar la seva col·laboració per a restituir a Espanya les places de Gibraltar i Maó que després de la pau d'Utrecht havien restat en poder britànic.[3][4]

El tractat

modifica

En la signatura de l'acord, ocorreguda a Hannover el 3 de setembre de 1725,[5] van estar presents Charles Townshend, secretari d'estat de Jordi I de Gran Bretanya, François-Marie de Broglie, militar i ambaixador de Lluis XV de França a Gran Bretanya, i John Christopher de Wallendrodt, ministre d'estat de Frederic Guillem I de Prússia. Segons els termes de l'acord, ambdós signants es comprometien a assistir-se mútuament en la defensa dels seus territoris en cas que fossin atacats per altre país no pertanyent a l'aliança durant un període de 15 anys.

El tractat contenia també tres articles separats en els quals es feia referència als avalots ocorreguts l'any anterior a Toruń, en els quals un enfrontament religiós havia estat durament reprimit per les autoritats poloneses.

Adhesions posteriors

modifica

Les Províncies Unides es van adherir posteriorment a l'aliança així formada, segons una acta atorgada a la Haia el 9 d'agost de 1726 pels delegats dels Estats Generals dels Països Baixos.[3][2] Els reis de Suècia, Frederic I i Ulrica Elionor, van signar igualment el tractat per intermediació dels seus ambaixadors a Estocolm el 14 de març de 1727, incloent una clàusula en la qual quedava acordat que les tropes sueques no intervindrien a Espanya o Itàlia. Frederic IV de Dinamarca es va adherir a l'aliança el 16 d'abril de 1727 a Copenhaguen.[2][3]

Referències

modifica
  1. «aliança de Hannover». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 Gibbs, G. C. «Britain and the Alliance of Hanover, April 1725-February 1726». The English Historical Review, 73, 288, 1958, pàg. 404–430. ISSN: 0013-8266.
  3. 3,0 3,1 3,2 Black, Jeremy «Hanover and British Foreign Policy 1714-60». The English Historical Review, 120, 486, 2005, pàg. 303–339. ISSN: 0013-8266.
  4. Dhondt, Frederik. «The League of Hanover (3 September 1725): Safeguarding the European Balance» (en anglès). Oxford Historical Treaties Online [Oxford Public International Law Online]., 2015. [Consulta: 1r desembre 2024].
  5. Verzijl, J. H. W.. International Law in Historical Perspective (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 1973, p. 209. ISBN 978-90-286-0223-6. 

Enllaços externs

modifica