Alismatals

ordre de plantes angiospermes

Les alismatals (Alismatales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les monocotiledònies (monocots) i s'hi inclouen 14 famílies[1] i més de 4.500 espècies agrupades en més de 150 gèneres[2] amb una distribució cosmopolita.

Infotaula d'ésser viuAlismatals
Alismatales Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreAlismatales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
ExautorR.Br. Modifica el valor a Wikidata

La majoria de les famílies són formades per plantes herbàcies que habitualment es troben en ambients aquàtics. Les flors es disposen de manera habitual en inflorescències i a les llavors madures manca l'endosperma.

Espècies

modifica

La família de les aràcies és amb molta diferència la més nombrosa dins de l'ordre de les alismatals, consta de 140 gèneres[3] que agrupen més de 4000 espècies de plantes terrestres i aquàtiques caracteritzades per la seva inflorescència en espàdix. Algunes espècies d'aquesta família tenen importància econòmica com a plantes ornamentals,[4] se'n poden citar els gèneres Anthurium,[5] Caladium,[6] Monstera,[7] i Philodendron[8] amb espècies molt apreciades per les seves fulles, també es poden destacar la dieffenbàquia (Dieffenbachia seguine) molt popular com a planta d'interior [9] o el conegut i popular potos[10] (Epipremnum aureum). D'altra banda, cal citar el taro (Colocasia esculenta) que es conrea a les zones tropicals per a l'alimentació humana i la del bestiar.

La família de les alismatàcies compta amb 18 gèneres[11] que agrupen poc més d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques.[12]

Les aponogetonàcies són una família monotípica (amb un únic gènere)[13] amb una sixantena d'espècies[14] de plantes aquàtiques.[4] Algunes espècies com Aponogeton distachyos tenen usos ornamentals als jardins[15] i d'altres, que viuen completament submergides com ara Aponogeton boivinianus o Aponogeton madagascariensis, als aquaris.[4]

La família de les hidrocaritàcies està formada per més d'un centenar d'espècies agrupades en 14 gèneres[16] de plantes aquàtiques. Algunes espècies com Vallisneria americana són utilitzades en aquaris.[17]

Les potamogetonàcies són una família d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques agrupades en cinc gèneres. Algunes són utilitzades com a plantes d'aquari.[4] La resta de famílies són força petites, cinc d'elles, butomàcies, Maundiaceae, posidoniàcies, ruppiàcies i Scheuchzeriaceae són monotípiques.

Taxonomia

modifica

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les alismatals hi ha les 14 famílies següents:[18]

Pel que fa a la tercera versió de la classificació APG hi el canvi de la inclusió de la família Maundiaceae.[19]

Història taxonòmica

modifica

Classificació APG

modifica

A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les alismatals, situat dins del clade de les monocotiledònies, comprenia les 14 famílies següents:[20]

  • Alismataceae
  • Aponogetonaceae
  • Araceae
  • Butomaceae
  • Cymodoceaceae
  • Hydrocharitaceae
  • Juncaginaceae
  • Limnocharitaceae
  • Posidoniaceae
  • Potamogetonaceae
  • Ruppiaceae
  • Scheuchzeriaceae
  • Tofieldiaceae
  • Zosteraceae

El gran canvi que s'ha produït respecte a sistemes de classificació anteriors fou la inclusió de la família de les aràcies (Araceae).[21] Amb aquesta inclusió l'ordre va augmentar considerablement en nombre d'espècies atès que aquesta família compta amb uns 140 de gèneres,[3] el que suposa més de quatre milers d'espècies, mentre la resta de famílies conjuntament no arriben a 500 espècies.

A la segona versió del sistema de classificació APG, APG II (2003), aquest ordre no va patir cap canvi respecte a la versió anterior.[22]

APG III

modifica

A la tercera versió del sistema de classificació APG, APG III (2009), l'orde es queda amb 13 famílies a causa de la integració de les espècies de la família Limnocharitaceae dins de les alismatàcies.[23]

Classificació clàssica

modifica

Cronquist

modifica

A la classificació Cronquist (1981) hi havia tres famílies:[24]

  • Butomaceae
  • Limnocharitaceae (actualment integrada dins de les alismatàcies)
  • Alismataceae

Referències

modifica
  1. Byng et al., Judd, p. 3, 15.
  2. «ALISMATALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 21 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 «Araceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 gener 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Alismatales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  5. «anthurium» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  6. «caladium» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  7. «monstera» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  8. «philodendron» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  9. «dumb cane» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  10. «potos». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 gener 2023].
  11. «Alismataceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  12. «Alismataceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  13. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  14. «Aponogeton» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  15. «Aponogeton distachyos». [Consulta: 22 gener 2023].
  16. «Hydrocharitaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 gener 2023].
  17. «Hydrocharitaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  18. Byng et al., Judd, p. 16.
  19. Byng et al., Judd, p. 5.
  20. The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 540. DOI: 10.2307/2992015.
  21. APG, 1998, p. 534.
  22. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 416. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x [Consulta: 21 gener 2023].
  23. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 107. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x [Consulta: 21 gener 2023].
  24. Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Columbia University Press, 1981, p. xvii. ISBN 0-231-03880-1. 

Bibliografia

modifica