Aliud és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAliud
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 39′ 16″ N, 2° 15′ 11″ O / 41.654444444444°N,2.2530555555556°O / 41.654444444444; -2.2530555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Sòria Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població21 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,19 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície17,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.016 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLeocadio Álvarez Gómez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal42132 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE42016 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaliud.es Modifica el valor a Wikidata

El mot Aliud ve del llatí, i significa "quelcom", "una altra cosa", amb sentit disjuntiu.

Els límits del terme municipal d'Aliud els marquen Cabrejas del Campo, al nord; Buberos, a l'est; Gómara i Torralba, al sud i Paredes Royas i Aldealafuente a l'oest. Se situa en la comarca del Campo de Gómara a una altitud de 1.016 metres sobre el nivell del mar i amb una superfície de 1.752 hectàrees.

De clima continental, amb hiverns freds i llargs, primaveres curtes, estius secs i calorosos, i tardors amb precipitacions abundants.

L'economia se centra en l'agricultura dels cereals, principalment blat, cibada, ordi i, també, gira-sol.

S'han trobat restes de la ceràmica anomenada "terra sigillata", utilitzada en l'època de la dominació romana per a l'elaboració de les vaixelles de la gent amb recursos de l'època. Se n'han trobat, també, a més d'algunes pedres de molí de mà circular, restes de teula romana i altres ceràmiques que semblen indicar un assentament romà als primers segles de l'Imperi (s. I-II dC).

També es trobà una petita figura de bronze, d'uns 9 cm, d'una vaca, que s'ha catalogat com a celtibèrica (s. II-I aC) que en l'actualitat es pot veure al museu Numantino.

L'ermita de Sant Cristòfol, en l'anomenat "Cerro Santo", és el seu monument més significatiu, situat a la plaça del poble.

La festa principal es dedica a la Verge del Rosari, el darrer cap de setmana d'agost. D'altres festes són, també, la Cruz de Mayo (el dia 1 de maig) i Santiago el Mayor, el 25 de juliol.

De la part gastronòmica, cal destacar-ne els guisos de carn de la terra i els embotits.

Referències modifica