Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).[1][2] Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.[1]
Origen
modificaSegons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les mateixes magistratures i les mesquites. Restaven, però, sotmesos a l'autoritat del rei a través del seu batlle, el qual a més els cobrava importants impostos comunitaris.[1]
L'espai urbà on vivien els sarraïns, com per exemple en el cas de Lleida, rebia el nom de moreria,[3] i en el cas dels jueus jueria o call.[1]
Aljames a la Corona d'Aragó
modificaDes del 1282 i fins al 1366 es registrà als llibres de cenes reials, conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el recompte de pagaments de les aljames sarraïnes i jueves en sous jaquesos (s.j.) i sous de barcelona (s.b.),[4] la qual cosa ens permet conèixer les aljames de senyoria reial existents als territoris de la Corona d'Aragó. De 1438 es conserva un altre llistat.[5] En la següent taula s'enumeren aquestes aljames, juntament amb la quantitat que pagaven.
Territori | Comunitat | Aljama | Impost |
---|---|---|---|
Regne d'Aragó | |||
Sarraïns | |||
Saragossa | 190 s.j. | ||
Albarrasí | 120 s.j. | ||
Calatayud | 170 s.j. | ||
Tarassona | 100 s.j. | ||
Villel | 150 s.j. | ||
Sant Esteve de Llitera | 300 s.j. | ||
Alagó | 100 s.j. | ||
Fraga | 100 s.j. | ||
Borja | 100 s.j. | ||
Jueus | |||
Tarassona | 145 s.j. | ||
Total | 1.175 s.j. | ||
Regne de València | |||
Sarraïns | |||
València | 100 s.b. | ||
Jueus | |||
València | 100 s.b. | ||
Total | 200 s.b. | ||
Principat de Catalunya | |||
Sarraïns | |||
Barcelona | 700 s.b. | ||
Lleida | 100 s.b. | ||
Tortosa | 200 s.b. | ||
Jueus | |||
Barcelona | 500 s.b. | ||
Vilafranca del Penedés | 200 s.b. | ||
Girona | 500 s.b. | ||
Tortosa | 4.000 s.b. | ||
Besalú | 250 s.b. | ||
Total | 6.450 s.b. | ||
Regne d'Aragó | |||
Sarraïns | |||
Saragossa | 300 s.j. | ||
Tarassona | 70 s.j. | ||
Calatayud | 50 s.j. | ||
Daroca | 50 s.j. | ||
Teruel | 200 s.j. | ||
Albarrasí | 150 s.j. | ||
Calanda | 260 s.j. | ||
Montsó | 250 s.j. | ||
Osca | 200 s.j. | ||
Concastillo | 100 s.j. | ||
Suessa | 100 s.j. | ||
Tormés | 200 s.j. | ||
Lanuza | 50 s.j. | ||
Brea | 100 s.j. | ||
Arizar | 500 s.j. | ||
Jueus | |||
Saragossa | 300 s.j. | ||
Alagón | 130 s.j. | ||
Tarassona | 200 s.j. | ||
Almúnia | 140 s.j. | ||
Calatayud | 350 s.j. | ||
Daroca | 50 s.j. | ||
Teruel | 160 s.j. | ||
Albarrasí | 150 s.j. | ||
Sarinyena | 50 s.j. | ||
Montsó | 350 s.j. | ||
Osca | 300 s.j. | ||
Serós | 100 s.j. | ||
Exéa de los Caballeros | 250 s.j. | ||
Tauste | 250 s.j. | ||
Jaca | 200 s.j. | ||
Barbastre | 400 s.j. | ||
Fraga | 200 s.j. | ||
Ruesca | 160 s.j. | ||
Montclús | 33 s.j. | ||
Total | 6.353 s.j. | ||
Regne de València | |||
Sarraïns | |||
València | 250 s.b. | ||
Xàtiva | 300 s.b. | ||
Gallinera | 136 s.b. | ||
Beniopa | 100 s.b. | ||
Alara | 120 s.b. | ||
Vall d'Uixó | 640 s.b. | ||
Sogorb | 250 s.b. | ||
Jueus | |||
Castelló | 100 s.b. | ||
Borriana | 30 s.b. | ||
Morvedre | 100 s.b. | ||
Total | 2.026 s.b. | ||
Principat de Catalunya | |||
Sarraïns | |||
Tortosa | 500 s.b. | ||
Cervera | 80 s.b. | ||
Lleida | 500 s.b. | ||
Jueus | |||
Girona | 550 s.b. | ||
Total | 1.630 s.b. |
Significat original
modificaLa paraula aljama prové de l'àrab i en aquesta llengua es refereix a la mesquita principal d'una població (el que pels cristians seria una catedral) on els homes feien la pregària del divendres al migdia, la més important.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 28
- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 23.
- ↑ Capmany, Antoni. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, (ed. 1961), vol. II-2, p. 1004, doc. 43.
- ↑ Mut Remolá, Enrique. La vida económica en Lérida de 1150 a 1500. Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial de Lérida, 1956, p. 57.
Bibliografia
modifica- Capmany Montpalau, Antoni. «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona». Imprenta de Sancha, 1792.