Alonso Dávila y Carrillo
Alonso Dávila y Carrillo (Madrid, valor desconegut - Valladolid, 1656) va ser un religiós i canonista castellà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Madrid |
| Mort | 1656 Valladolid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
Natural de Madrid. Fill de Juan García Dávila, cavaller de l'orde de Sant Jaume natural de Requena, i de María Carrillo, de Toledo. Germà del també canonista i religiós Fernando Dávila. Va ser canonge de la catedral de Toledo, membre del col·legi major de Sant Bartomeu de la Universitat de Salamanca, on va ser rebut el 28 d'octubre de 1644, i on va llicenciar-se en Cànons. Vers maig de 1651 el rei va concedir-li la plaça d'alcaldes d'hijosdalgo de la Cancelleria de Valladolid.[1][2] Va encarregar-se de dur a terme el registre d'allistament d'homes i d'exempcions per a contribuir a la Guerra dels Segadors.[3] Va morir a Valladolid el 1656.[1][2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 51-52.
- ↑ 2,0 2,1 Ruiz de Vergara y Álava, Francisco. Historia del Colegio Viejo de S. Bartholomé, mayor de la célebre Universidad de Salamanca... (en castellà). vol. 2. Madrid: Andrés Ortega, 1766, p. 404, 431.
- ↑ Díaz Millán, Luis. Reseña histórica del extinguido Cabildo de Caballeros de Molina de Aragón, continuada con la de la ilustre cofradia Orden Militar del Monte Carmelo, instituida en la misma ciudad (en castellà). Guadalajara: Imprenta y Encuadernación Provincial, 1886, p. 127.