Alonso González de Herrera
Alonso González de Herrera (segle xv) fou un noble castellà, guarda major i secretari de cambra de Joan II de Castella.
Biografia
modificaFill de Rodrigo Gómez de Herrera.[1] D'acord amb Augusto de Burgos, Alonso fou el primer de la seva família en instal·lar-se a la vila de Madrid vers el 1403.[2] Consta des de l'any 1433, com consta a la documentació familiar, serví a Joan II de Castella (1405-1454) en els càrrecs de guarda major i secretari i escrivà de cambra.[1] A més com a vassall del monarca gaudia de diversos privilegis. A partir de 1441 també apareix relacionat amb les oligarquies nobiliàries madrilenys, com els Luján o els Vargas,[3] i posteriorment també fou conseller del següent rei, Enric IV.[2] Segons Pedro Sáinz de Baranda també fou comanador de l'Orde de Calatrava.[4]
Matrimoni
modificaCasà amb la seva cosina segona, Isabel Gómez de Herrera, filla de Diego Gómez de Herrera, un membre de la casa d'Ampudia (Palència), mercès d'una dispensa papal de Martí V per poder casar-se datada el 1419. El matrimoni fundà una casa i un majorat per a la seva descendència a Madrid, al barri de la parròquia de San Juan, a més d'una capella a la mateixa església al costat de l'Evangeli de l'Altar Major.[1] Tingueren com a fills al seu successor, Diego, que arribà a ser conseller d'Enric IV i dels Reis Catòlics,[5] Gómez, també conseller dels monarques castellans, Beatriz, que casà amb el senyor d'Arauza a Salamanca,[1] i Juana, casada amb Alonso González de Villanueva.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 17.
- ↑ 2,0 2,1 Burgos, Augusto de Burgos. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). Madrid: Imprenta y litografía de D. Juan José Martínez, 1862, p. 62.
- ↑ Villalba, Enrique; Torné. El nervio de la República. El oficio de escribano en el Siglo de Oro (en castellà). Barcelona: Calambur Editorial, 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Sáinz de Baranda, Pedro. Cronicón de Valladolid (en castellà). Madrid: Imprenta de la Viuda de Calero, 1848, p. 43.
- ↑ López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España (en castellà). Madrid: Por Luis Sánchez, Impresor Real, 1622, p. 488.