Alonso de Heredia
Alonso de Heredia Fernández (Madrid, segle XVI) fou un conquistador castellà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Madrid |
| Mort | Després de 23 desembre 1546 |
| Activitat | |
| Ocupació | conquistador |
Biografia modifica
Orígens modifica
Fou fill Pedro de Heredia i d'Inés Fernández.[1] Primogènit del matrimoni i germà gran de Pedro i Constanza, es desconeix el seu lloc de naixement, probablement Madrid, car allà era on residien el seus pares.[2]
Conquistador modifica
El seu germà Pedro fou Adelantado de la monarquia,[1] i més endavant governador de Cartagena,[2] i Alonso l'acompanyà en el seu viatge a Amèrica,[1] de fet el 1522 i 1525, els dos germans apareixen a la nòmina d'armadors del vaixell Santa María de la Luz. Ambdós participaren en expedicions de rescat a Terra Ferma, les costes de Santa Marta i Cartagena, així com a diverses illes de les Antilles, a Santo Domingo o la costa de les Perles, normalment en la recerca d'or, indis i perles.[2] La seva estada a Santo Domingo fou breu, car es suposa que el 1528 marxà a Guatemala. Però realment des d'aquesta data se'n perd el rastre i només alguns cronistes avalen aquesta tesi.[2] Les fonts antigues indiquen que marxà al continent per ordre del seu germà, i que fundà una ciutat.[1] No obstat això, segons M. Salud Elvás no serà fins a 1534 quan se'n torna a tenir noticies amb la seva arribada a Cartagena d'Índies, capitanejant una expedició procedent de Nicaragua, on s'hi estava en qualitat de conquistador. El mateix any és nomenat Alcalde de Cartagena, però hagué d'abandonar el càrrec per dur a terme diverses empreses encarregades pel seu germà basades en l'exploració i la conquesta de diversos territoris: Cenú i Urabá (1534), Mompox (1539), Pacigua (1541) i Xegua i Tagua (1543).[2] Els resultats foren variats, es refundà la ciutat de San Sebastián de Buenavista i es fundaren les ciutats de Santiago de Tolú (1534)[1] i de Santa Cruz de Mompox (1539).[2]
Durant l'expedició es van produir tensions, Alonso hagué d'enfrontar-se a diversos motins dels seus homes, cansats dels abusos per ser el germà del governador. A d'aquests abusos, alguns dels seus homes el denunciaren davant del governador de Panamà, des d'on s'envià noticia a l'Audiència de Santo Domingo, que inicià els tràmits del procés. El judici començà el 18 d'abril de 1545 amb la presentació de declaracions d'Alonso, acusat de frau, arbitrarietat i incompliment de les Lleis Noves, fins a un total de 28 càrrecs. El 13 de maig presentà la seva defensa i el 30 de desembre fou enviat a Espanya amb el seu germà per rebre la sentència. Finalment, fou condemnat a no tenir ofici de justícia a Índies i al desterrament a perpetuïtat de Cartagena, Santa Marta i de la Nova Granada amb amenaça de pena de mort. Tanmateix, en segona instància el consell l'absolgué de les penes, tret de la privació d'ofici de justícia.[2]
No hi ha gaires més noticies de la seva vida, només que per Reial Cèdula de 23 de desembre de 1546 es disposava que els indis que tenia en comanda passarien a la seva dona quan ell morís. En l'opinió d'Elvás, això hagué de ser abans de 1569.[2]
Matrimoni modifica
Es casà a Amèrica, però es desconeix el nom de la seva dona.[2] Tingué un fill: Antonio; i quatre filles: Constanza, casada amb el capità Juan de Viloria, Francisca, casada amb Álvaro de Mendoza,[1] Inés i Catalina.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 37-38.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Elvás Iniesta, María Salud. «El linaje de Pedro de Heredia en Cartagena de Indias». A: Redescubriendo el Nuevo Mundo: Estudios americanistas en homenaje a Carmen Gómez (en castellà). Madrid: Universidad de Sevilla, 2012, p. 93-94.