L'alopècia areata és un trastorn en el qual es perd el cabell o el pèl (pèrdua que s'anomena alopècia) d'algunes o totes les àrees del cos, generalment del cuir cabellut.[1][2] Causant taques calbes en el cuir cabellut, especialment en les primeres etapes. En un 1-2% dels casos, la malaltia es pot propagar a tot el cuir cabellut (alopècia total) o per tota l'epidermis (alopècia universal). Es produeixen també en altres espècies quadres semblants a l'alopècia areata i que tenen una causa similar.[3]

Plantilla:Infotaula malaltiaAlopècia areata
Alopecia areata. modifica
Tipusalopècia, malaltia autoimmunitària i malaltia autoimmunitària de la pell i el teixit connectiu Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaSTX17 (en) Tradueix, IL2RA, IKZF4 (en) Tradueix i HR (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ED70.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10L63
CIM-9704.01
CIAPS23 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM104000
DiseasesDB430
MedlinePlus001450
eMedicinederm/14
MeSHD000506 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet701 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0002171 i C0002171 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:986 Modifica el valor a Wikidata

Causes modifica

Es creu que el trastorn és autoimmunitari sistèmic en el qual el cos ataca els seus propis fol·licles pilosos i suprimeix o atura el creixement dels cabells.[2] Per exemple, els limfòcits T s'agrupen al voltant dels fol·licles afectats, causant inflamació i la posterior pèrdua de cabells.

Tractament modifica

Si la regió afectada és petita, és raonable només observar la progressió de l'afectació, ja que el problema sovint retrocedeix de manera espontània i els cabells tornen a créixer.

En els casos de pèrdua de cabells severa, no s'ha demostrat gaire èxit en el tractament amb glucocorticoides potents com el clobetasol o la fluocinonida, ja sigui en forma d'injeccions locals o en crema.

Pronòstic modifica

En la majoria dels casos que comencen amb un petit nombre d'àrees de pèrdua de cabells, els cabells tornen a créixer després d'uns mesos a un any.[4]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alopècia areata
  1. Odom, Richard B.; Davidsohn, Israel; James, William D.; Henry, John Bernard; Berger, Timothy G.; Clinical diagnosis by laboratory methods; Dirk M. Elston. Andrews' diseases of the skin: clinical dermatology. Saunders Elsevier, 2006. ISBN 0-7216-2921-0. 
  2. 2,0 2,1 Zoe Diana Draelos (August 30, 2007), Alopecia Areata. MedicineNet.com. Retrieved on December 2, 2007
  3. McElwee KJ; Oliver, Roy F.; Whiting, David; Tobin, Desmond J.; Bystryn, Jean-Claude; King, Jr.; Sundberg, John P.; Boggess D; Olivry T; 3 «Comparison of alopecia areata in human and nonhuman mammalian species». Pathobiology, 66, 2, 1998, pàg. 90–107. DOI: 10.1159/000028002. PMID: 9645633.
  4. American Osteopathic College of Dermatology. Alopecia Areata. Arxivat 2013-06-27 a Wayback Machine. Dermatologic Disease Database. Aocd.org. Retrieved on December 3, 2007.

Enllaços externs modifica