Ama Tutu Muna
Ama Tutu Muna (Limbé, 17 de juliol de 1960) és una política camerunesa, que fou Ministra d'Art i Cultura del seu país, de 2007 fins al 2015.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1960 (63 anys) Limbé (Camerun) |
Minister of Arts and Culture (en)  | |
| 2007 – 2015 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Montreal |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Partit | Moviment Democràtic del Poble Camerunès |
Educació modifica
Muna va néixer a la vila de Limbé, en la Regió del Sud-oest el 17 de juliol de 1960.[1] És la més jove d'entre vuit germans fills de Salomon Tandeng Muna, antic Primer Ministre del Camerun anglòfon i després vicepresident de Camerun, i Elizabeth Fri Ndingsa.[2] És germana de Bernard Muna, President de l'Aliança de Forces Progressives, i Akere Muna, President del Consell de la International Anti-Corruption Conference. Va estudiar lingüística a la Universitat de Mont-real, al Canadà, on es va graduar el 1983.[1]
Carrera modifica
Fou Secretaria d'Estat al Ministeri d'Economia a Limbe de desembre de 2004 fins al 2007, any en què fou nomenada Ministra d'Art i Cultura.[1][3] Va fundar la Cooperativa de Dones de Mbengwi per tal de millorar les condicions de les dones en els àmbits rurals i va fundar el Fòrum de les Dones del Nord-oest.[4]
El 2014, Muna va ser criticada per haver transferit artefactes culturals de la Regió del Nord-oest a Yaoundé.[5] El 22 de maig de 2015, el Primer Ministre Philemon Yang li va donar a Muna una ordre per dissoldre, en quaranta-vuit hores, la SOCACIM, una societat de drets d'autor que havia creat.[3][6] Fou apartada de la seva posició ministerial per la mala gestió sobre els drets d'autor el 2 d'octubre de l'any 2015 pel President Paul Biya.[7] El febrer de 2016, se li va demanar que abandonés la seva vil·la ministerial paraestatal a Bastos, però es va negar i va reclamar que havia fet arranjaments per comprar-la. El setembre del mateix any encara romania a casa.[8][9][10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The New Ministers». Post Newsline, 10-09-2007. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Clarisse Juompan-Yakam. «Le Cameroun leur appartient - Les grandes familles du Cameroun - Jeuneafrique.com - le premier site d'information et d'actualité sur l'Afrique». JEUNEAFRIQUE.COM, 12-07-2011.
- ↑ 3,0 3,1 «The Rise and Fall of Ama Tutu Muna». The Eye Newspaper, 05-10-2015.
- ↑ «H.E Ama Tutu Muna: The Woman Emancipator». The Eye Newspaper, 31-07-2012.
- ↑ Muteh, Samson. «Cameroon's Minister of Culture chastise for "scandalous" and "abominable" acts». The Fomunyoh Foundation, 12-06-2014.
- ↑ Bidjocka, Pamela. «Author’s Rights: Prime Minister weighs in». CRTV, 25-05-2015. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2016. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Afoni, Basil. «Passports of 8 Sacked Ministers Seized». Cameroon Post, 08-10-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ «Cameroon: Biya abandons Ministers to lodge in Hotel Monte Febe 11 months after being appointed». Cameroon Concord, 10-09-2016. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2016. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ «Cameroon: Ama Tutu Muna chased from the ministerial villa» (en francès). Cameroon Voice, 17-02-2016.
- ↑ «L'ancienne ministre de la culture a été 'bousculée', de sa villa, une pratique inhabituelle au Cameroun» (en francès). Camer.be, 17-02-2016.