Obre el menú principal

Manuel Bardina i Prat (Barcelona, 27 de maig del 1915 – ?>1980) va ser compositor de sardanes i un dels fundadors de la revista Serra d'Or.

Infotaula de personaManuel Bardina i Prat
Biografia
Naixement 27 maig 1915
Barcelona
Mort segle XX (>1980)
Activitat
Ocupació Empresari i compositor
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià amb el mestre Grau i amb Cassià Casademont. Durant molts anys visqué a Castellbell i el Vilar i treballà a Montserrat[1] en tasques diverses. Manuel Bardina va ser el 1955 un dels fundadors de la revista Serra d'Or,[2] publicació que originalment constava com a "portaveu del Chor Montserratí i revista dels treballadors del santuari".

El seu germà Amadeu Bardina i Prat (de les Joventuts del Partit Comunista de Catalunya) morí al local del CADCI en els fets del sis d'octubre del 1934, amb només 27 anys.

ObresModifica

SardanesModifica

  • Antonieta (1948)
  • La bonica "Pepitón"
  • Carmeta bonica
  • Donzelles de Monistrol
  • En Martinet de Montserrat
  • Festa de joventut (1954)
  • Gentil Maria Dolors
  • Maria Pilar
  • La més bella de Molins
  • Nit de Montserrat, per a cor i cobla, dedicada a l'abat Aureli Maria Escarré
  • Palau solitari
  • La Pepeta del Borràs (1949)
  • El petit Miquelet
  • La petita del bar Serra (1946), enregistrada per la Cobla Jovenívola de Sabadell al CD Sardanes santvicentines (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004. Ref. 5.1938)
  • Petita Immaculada
  • Records de Cornellà

BibliografiaModifica

  • Manuel Bardina Prat, retrat i breus notes biogràfiques al Carnet del sardanista 899 (10 de gener del 1963) p.5

NotesModifica

  1. Xavier Garcia i Soler Memòria i confessió (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992) en fa ressenya des del coneixement personal: en Manuel Bardina havia estat sergent de l'exèrcit república durant la guerra civil espanyola i posteriorment havia menat una existència errant fins que Pere Tarrés el conegué i el recomanà als monjos de Montserrat. Primer va fer de manobre, posteriorment de guarda del monestir. Garcia també rememora una ballada de sardanes feta a la plaça del monestir amb en Bardina xiulant com a únic instrument, i portant el ritme escrupolosament perquè els dansaires poguessin seguir el ball. Garcia també hi conta que pel 1986 va escriure un llibre dedicat a en Bardina (però no se n'ha localitzat cap exemplar en catàlegs de biblioteques)
  2. Manuel Bardina apareix citat com a fundador de Serra d'Or en el llibre de Josep Massot i Muntaner Els creadors del Montserrat modern (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1979), que indica que al 1957 encara formava part de la redacció. També surt citat i fotografiat en l'article de Massot La primera etapa de "Serra d'Or", Serra d'Or 591 (2009) p.14-18

EnllaçosModifica