Amaia (ciutat)

ciutat romana

Amaia (o Amaya)[1] és el nom de l'antiga ciutat assentada a la part alta de Penya Amaia, un massís de 1377 msnm, situat al costat de la localitat del mateix nom, pertanyent a el municipi de Sotresgudo, a nord-oest de l'actual província de Burgos (Espanya) en una estratègica situació com guaita i porta d'accés des de l'altiplà Central Ibèric a la serralada Cantàbrica.

Infotaula de geografia físicaAmaia
PeñaAmaya005.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà, ciutat romana, jaciment arqueològic i despoblat Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBurgos (Castella i Lleó) i Sotresgudo (Burgos) Modifica el valor a Wikidata
 42° 38′ 32″ N, 4° 09′ 46″ O / 42.64225°N,4.1629°O / 42.64225; -4.1629

EtimologiaModifica

L'arrel de l'topònim «Amaia» és indoeuropeu [1] i vol dir «am (ma)» o «mare». El sufix io-ia també és indoeuropeu i s'emprava per formar noms d'acció o topònims, la qual cosa implica que el significat d'Amaia és «ciutat mare» o, com s'anomenaria més endavant, «la capital».[1]

HistòriaModifica

Amaia apareix citada en l'Itinerari de fang, trobat a Astorga (Lleó), document l'autenticitat del qual va ser controvertida fins que ha estat datat cap a mitjan el segle III per mètodes absoluts (termoluminiscència). El problema és que l'Amaia esmentada en en aquest itinerari no sembla la plaça burgalesa, sinó una altra localitat homònima la ubicació es desconeix però situada més a l'oest, llevat que hi hagi crassos errors en l'itinerari transcrit pel epigrafista.[2] En tot cas la mateixa pervivència del topònim indoeuropeu en temps visigots avala que aquest era també el nom amb el qual es denominava la plaça durant l'Edat del Ferro i en època romana[3][4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Lastra Barrio, José. Amaya y Peones (en castellà). Burgos: Publicaciones de la Excma. Diputación Provincial de Burgos y Caja Círculo, 2008, p. 13-14. ISBN 978-84-95874-55-9. 
  2. Fernández Ochoa, C, Morillo Cedrán, A. y Gil Sendino, F. «El Itinerario de Barro. Cuestiones de autenticidad y lectura» (pdf) (en castellà). Zephyrus-Universitat de Salamanca, LXX, 2012, pàg. 151-181. ISSN: 0514-7336 [Consulta: 25 desembre 2019].
  3. Cisneros Cunchillos, M., Quintana López, J. y Ramírez Sádaba, J. L. (2005). «"Peña Amaya y Peña Ulaña: toponimia y arqueología prerromanas"». Actas IX Coloquio sobre Lencuas y Culturas Paleohispánicas, Paleohispanica, 5: 565-584.
  4. Ramírez Sádaba, José Luis (2017). «"La microtoponia de Amaya y Peña Amaya"». El Castro de Peña Amaya (Amaya, Burgos): del nacimiento de Cantabria al de Castilla. Capítulo III.