Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia |
| Format per | |
Orígens
modificaEl primer heroi o guerrer destacat d'aquesta família, segons narra Jordanes, es deia Gapt (segle iv), aquest va engendrar Hulmul; Hulmul a Augis; Augis va tenir un fill al qui va anomenar Amal, del qui els successors van heretar el nom. Athal va engendrar Achiulf i Oduulf. Achiulf va engendrar Ansila, Ediulf, Vultuulf i Hermenric. Només a partir d'Hermenric, rei els greutungs, establerts en un territori que correspon a l'actual Ucraïna, la família va agafar una dimensió històrica apreciable.
Reis ostrogots de la dinastia Amal
modifica- Winitari (circa 380)
- Hunimund (circa 390)
- Torismond (circa 400)
- Valamir (circa 447-465
- Widemer o Vidimer (circa 473)
- Teodemir (468-474)
- Teodoric el Gran, (474 - 526)
- Atalaric (526 - 534)
- Amalasunta (534-535)
- Teòdat, (535- 536)
Amals d'altres regnes
modifica- Hermenric, rei dels greutungs (circa 370)
- Sigeric (rei dels visigots), (415)
- Achiulf, rei dels visigots
Possibles membres actuals
modificaAlmenys dues famílies diuen ser descendents dels Amals. Una d'aquestes són els Billungs, Ducs de Saxònia, que van portar també el cognom Amelung o von Ömlingen. L'altra família són els Solovjovs, Barons durant l'Imperi Rus des del 1727 (en els textos en alemany, coneguts pel cognom Solowhoff o Solowhoff von Greutungen). Els Solovjovs diuen ser descendents d'Hermenric.
En la literatura
modificaEn el poema La cançó dels nibelungs i altres relats medievals de la literatura alemanya com la Þiðrekssaga surt el personatge anomenat (Dietrich de Verona), que es basa en el rei Teodoric i els seus avantpassats Amals. El Kaiserchronik és un altre relat que tracta sobre la família de Dietrich/Theoderic's, els Amelungen, En una carta del bisbe Meinhard von Bamberg, axí com en els Annals de Quedlinburg, la paraula Amulungum/Amelung és empreada per referir-se al mateix Dietrich. Això demostra que la història d'aquesta família va ser rememorada a través de la tradició oral fins més enllà de l'edat mitjana.
Bibliografia
modifica
- Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis, 551
- Mariano González Campo; Luis Alberto de Cuenca. "Saga de Teodorico de Verona. Anónimo del siglo XIII. Introducción, notas y traducción del nórdico antiguo de Mariano González Campo. Prólogo de Luis Alberto de Cuenca". Madrid: La Esfera de los Libros, 2010. ISBN 978-84-932103-6-6.
- Bradley, Henry. "The Goths: From the Earliest Times to the End of the Gothic Dominion in Spain". Nova York: G. P. Putnam's Sons, 1883.
- Jones, Arnold. "Prosopography of the Later Roman Empire". Cambridge at the University Press, 1971.