Un amanteca era un artesà en la societat asteca o mexicana, que es dedicava a la confecció d'abillaments i ornaments formats per plomes fines. A l'art plomari mexicà destaca el conegut plomall de Moctezuma.[1]

Costums i festivitatsModifica

Les plomes utilitzades eren recollides mitjançant els tributs dels pobles sotmesos, regularment eren plomes acolorides com les del quetzal, la garsa de diverses tonalitats, el lloro, la guacamaya o el zacuán, encara que també s'utilitzaven plomes d'àguila. Els Amantecas reben el seu nom del barri d'Amantla, on vivien la majoria d'ells.[2]

Els amantecas participaven intensament en dues festes de l'any, al mes de panquetzaliztli -dedicada a Huitzilopochtli -, i al mes de tlaxochimaco -mes de les ofrenes de flors a Huizilopochtli i tots els déus-, el déu dels amantecas era Coyotlinahual (el que té un coiot per doble).[3] Durant la festa del mes de panquetzaliztli se solia sacrificar un voluntari que representava al déu Coyotlinahual, en cas de no existir voluntari, els amantecas compraven un esclau o tlatacoltin per sacrificar, prèviament aquest era vestit amb distintius i insiginas del déu. Durant la festa del mes de tlaxochimaco no havia sacrificis, es rendia culte a dues dones-Xiuhtlati i Xilo-amb un ball amb els braços enllaçats anomenat tlanahuaya .[4]

Confeccions i ornamentsModifica

Les plomes normalment eren subministrades pels pochtecas. Els ornaments de plomes eren molt utilitzats com a insígnies militars i escuts (chimalli). Va ser durant l'època de Moctezuma Xocoyotzin quan l'art plomari tenir el seu auge. Per abillar al déu Huitzilopochtli s'utilitzaven teuquémitl o vestidura divina, el quetzalquémitl o vestidura de ploma de quetzal, el vivitzitzilquémitl o vestidura de ploma de colibrí i el xiuhtocoquémitl o vestidura de plomes de rajola.

Aquells amantecas que treballaven per als tlatoque eren coneguts com a Tecpan amanteca . Els que es dedicaven a confeccionar peces especials eren anomenats calpixcan amanteca o plomari del tresor, les seves obres eren guardades als cellers del huey tlatoani. Existien també els calla amanteca o plomari privats, els qui es dedicaven a confeccionar i comerciar insígnies militars.[5]

ReferènciesModifica

  1. Matos Moctezuma, 2010; 128
  2. Sahagún, 2006; 499
  3. Shagún, 2006; 500
  4. Sahagún, 2006; 510
  5. Shagún, 2006; 512

BibliografiaModifica