Ambient comú o compartit
| L'article o secció necessita millores de format. |
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
L'ambient compartit o comú per definició, és tota influència sobre un individu que recull tots els factors ambientals compartits amb els familiars i que fan que els parents siguin semblants.
Aquí veiem una taula de comparació entre els tipus d'ambient que podem trobar, l'ambient compartit i el no compartit.
Ambient Compartit vs Ambient no Compartit modifica
| Ambient compartit | Termologia emprada |
|---|---|
| Tota influència sobre un individu que recull tots els factors ambientals compartits amb els familiars (i altres membres de convivència propera) que fan que els parents (o altres subjectes) siguin semblants. | - Ambient compartit
- Ambient comú |
| Ambient no compartit | |
| Tota influència sobre un individu que recull tots els factors ambientals no compartits amb els familiars (i altres membres de convivència propera) i que fan que els parents (o altres subjectes) siguin diferents. | - Ambient no compartit
- Ambient únic - Ambient idiosincràtic - Ambient específic |
Ambient compartit modifica
L'ambient compartit té més influència en l'individu en els primers anys de vida i per tant poden veure’s semblances significatives entre dos individus en aquests primer anys de vida (entre dos germans, per exemple). Amb l'edat, en canvi, l'efecte d'aquest tipus d'ambient va disminuint (degut a l'efecte dels gens de cada un). Exemples de factors de l'ambient compartit són la dieta o el nivell sociocultural/econòmic dels pares. Així, una hipotètica situació d'ambient compartit seria que, per exemple, dos germans compartissin un nivell cultural, nivell socioeconòmic familiar, dieta, etc. Per tant si aquests dos germans rebessin el mateix tipus d'educació podria tenir influència en la personalitat i el desenvolupament. En aquest cas aleshores es podria esperar que tots dos fossin molt més similars en certs aspectes de la seva vida que dos individus triats a l'atzar.
Ambient no compartit modifica
L'ambient no compartit és aquell tipus d'influència que els primers anys de vida és gaire bé negligible però que té una certa estabilitat d'influència al llarg de la vida de l'individu on a l'etapa adulta és el període on estem més exposats a rebre aquest tipus d'influència ambiental. Exemples de factors de l'ambient no compartit són les interaccions entre germans, accidents, malalties, o relacions extra-familiars. El cas hipotètic que podem inferir aquí és que dos germans encara que hagin tingut la mateixa educació (ambient compartit), tenen els seus propis amics, poden anar a col·legis diferents, classes diferents, etc. Un altre cas hipotètic seria l'ordre dels germans, ja que podria influir en alguns aspectes perquè no és el mateix ser el primer fill (rebrà més atenció per part dels pares), que el tercer o sisè (que tindran molta més interacció entre altres germans).
Per aclarir el concepte es pot veure com influeix l'ambient pel que fa a la intel·ligència.
Correlacions significatives entre els dos tipus d'ambient modifica
En l'ambientalitat compartida l'índex de correlacion és al voltant del 0,30. En funció de l'edat, trobem que la correlació entre la intel·ligència i una edat primerenca en els infants ens situem en una correlació del 0,25 i en edat més adulta la correlació és de 0,05. En canvi en l'ambientalitat no compartida tant en edat primerenca com en edat adulta la correlació és de 0,30. D'altres característiques relacionades amb la intel·ligència trobem les aptituds específiques, el rendiment escolar o la creativitat on respecte l'ambient compartit observem correlacions de 0,25 entre les dues primeres i 0,35 amb la tercera. En el cas de l'ambient no compartit trobem que tenim correlacions de 0,25 en les dues últimes característiques (rendiment escolar i creativitat) i del 0,30 en les primeres (aptituds específiques). Seguidament parlarem de la comparació de les correlacions dels dos tipus d'ambient en funció de la personalitat. En el cas de la importància de l'ambient compartit en la personalitat observem que gairebé és residual, 0,05. Per contra, en el cas de l'ambient no compartit la correlació arriba al 0,35. Així que les diferències en els trets de personalitat són principalment degudes a la variància ambiental no compartida.
Estudi de bessons modifica
Els estudis de bessons són la principal font d'informació entre d'altres estudis que tenim de la influència dels dos tipus d'ambient. És un tipus d'estudi que es fa a partir del model ACE (Additive genètic variance, Common environament variance i Error-specific environament variance), on sempre es tracta amb dos tipus de bessons: un de monozigòtic (MZ) i un de dizigòtic (DZ) en el cas que siguin del mateix sexe on el context experimental és de 100% d'ambient compartit en la criança. A partir dels estudis de bessons podem extreure taules de correlacions entre els bessons MZ i DZ comparant-los amb possibles trets de personalitat, malalties, etc.
Exemple d'estudi de bessons modifica
- Personality similarity in twins reared apart and together
Es tracta d'un estudi realitzat sobre la relació de la criança de bessons en un ambient compartit o no compartit.
Reflecteix les diferències que podem trobar en funció de múltiples correlacions amb la personalitat.
En l'estudi va administrar-se el qüestionari multidimensional de la personalitat (MPQ en anglés) en 217 bessons monozigòtics criats junts (MZT) i 114 bessons dizigòtics criats junts també (DZT). D'altra banda trobem 44 bessons monozigòtics criats per separat (MZA) i 27 bessons dizigòtics criats per separat (DZA). Va ser utilitzat un model biomètric de quatre paràmetres (incorporant genètica, additiva enfront de no additiva, components d'ambient compartit i ambient no compartit) i cinc models reduïts que es van ajustar a través de tècniques de màxima probabilitat per obtenir dades amb l'11 MPQ d'escala primària i 3 escales d'ordre superior.
Encara que els altres models reduïts, incloent el model additiu simple, s'ajustaven a moltes de les escales, només el model complet proporciona un ajust satisfactori per a totes les escales. Les heretabilitats estimades pel model complet oscil·len entre 0,39 i 0,58. D'acord amb informes anteriors (però contràriament a les creences àmpliament sostingudes), la contribució total d'un component de la família-entorn comú és petita per a 2 de les 14 mesures de la personalitat. Tot i així també es van trobar evidències dels efectes genètics no additius significatius, possiblement per un cas de epístasi a la natura, aquest resultats es van obtenir per 3 de les 24 mesures de personalitat.
La conclusió de l'estudi va ser que les correlacions entre la interacció familiar i diferents trets de personalitat com l'extraversió, el control, la afiliació o la emotivitat social són molt més grans en el cas del bessons criats en un ambient familiar comú que en els bessons criats en un ambient no compartit, sempre que tenint en compte que aquestes correlacions sempre es fan en funció del 50% d'influència no genètica que hi ha. En contraposició es pot dir que hi ha molts trets de la personalitat que tenen correlacions baixes entre bessons i per tant parlaríem també d'una forta influència de l'ambient no compartit per parlar de la personalitat en bessons s'hagin criat junts o per separat.
Referències modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
1. Gallardo-Pujol, D. & Andrés-Pueyo (2013). Psicologia de les Diferències Individuals.Barcelona: Edicions Llibreria Universitària.
2. Martí, S. & Darbra, S. Genètica del comportament (capítol 3).
3. Tellegen, A., Lykken, D. T., Bouchard, T. J., Wilcox, K. J., Segal, N. L., & Rich, S. (1988). Personality similarity in twins reared apart and together. Journal of Personality and Social Psychology, 54(6), 1031-1039.
http://psycnet.apa.org.sire.ub.edu/journals/psp/54/6/1031.pdf