L'amfíbrac (en grec "igual dels braços")[1] és un peu mètric de clàusules trisíl·labes, on la central és una síl·laba tònica i les altres dues síl·labes àtones en les mètriques basades en l'accentuació. Quan la mètrica es basa en la distinció de les vocals, la síl·laba central és llarga i les altres breus (de fet aquest és l'origen grec d'aquest peu mètric). Exemples d'amfíbracs en català serien les paraules "llibreta" o "muntanya" o el vers "La núvia tremola com fulla gelada"[2]

Els autors clàssics, com que es basaven en la llargària sil·làbica, podien tenir versos de diferents mides, tret que es va perdre en el pas a la poesia moderna en llengües vernacles. En català, és un ritme freqüent als versos d'Agustí Esclasans i Folch.

Referències modifica

  1. BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  2. TUSON, JESÚS (2009): Paraules en la corda fluixa. Ed. Associació Cultural Tria. Col. Tria d'Assaig. Barcelona. ISBN 9788493761806