Amfissa
Amfissa[1] (en llatí Amphissa, en grec antic Ἄμφισσα) era la ciutat més important de la Lòcrida Ozòlia. Estava situada en una plana rodejada de muntanyes i sembla que el seu nom podria derivar del verb grec αμφιέννυμι (amfiénnimi) que significa 'envoltat', precisament per la seva situació, segons diuen Pausànias i Esteve de Bizanci. Pausànias la situa a 120 estadis de Delfos.
 Amfissa | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Epònim | Àmfissa | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Regió | Grècia Central | ||||
| Unitat perifèrica | Unitat perifèrica de Fòcida | ||||
| Municipi | Delfi | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 6.919 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 180 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 331 00 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 22650 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | amfissa.gr | ||||
Segons la tradició el seu nom venia d'una nimfa, Àmfissa, filla de Macareu i neta d'Èol, que va ser estimada per Apol·lo.
Durant la invasió de Grècia per Xerxes, molts locris es van traslladar a la ciutat diu Heròdot. Més tard la Lliga Amfictiònica li va declarar la guerra perquè els seus habitants s'havien atrevit a cultivar la plana sagrada de Crissa i per molestar als pelegrins que anaven a consultar l'oracle de Delfos. La Lliga va encarregar el càstig a Filip de Macedònia que la va ocupar i arrasar l'any 338 aC, però aviat es va reconstruir, i l'any 279 aC va subministrar 400 hoplites per la guerra contra Brennus, cap dels gàlates.
Segons Titus Livi, els romans la van assetjar l'any 190 aC i els habitants es van refugiar a la ciutadella, considerada inexpugnable. Quan August va fundar la ciutat de Nicòpolis l'any 30 aC, després de la Batalla d'Actium, s'hi van refugiar molts etolis que s'oposaven a ser traslladats a la nova ciutat, i potser fins i tot es van convertir en la població majoritària, ja que Pausànias la considerava una ciutat etòlia. La descriu com una ciutat prospera sota l'Imperi Romà, amb abundants edificis públics i amb fortes muralles.[2]
Més tard, durant l'Imperi Romà d'Orient es va dir Salona, nom que encara conserva. Les úniques restes antigues que resten són les de l'acròpolis. Era el centre d'un comtat sota domini català, dins del Ducat de Neopàtria.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ Heròdot, 2011, p. 48.
- ↑ Smith, William (ed.). «Amphissa». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia : castells i torres a la terra dels Déus. Primera edició. ISBN 9788415711636.
BibliografiaModifica
- Heròdot. Història. Llibre VIII. Fundació Bernat Metge, 2011. ISBN 9788498591958.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amfissa |