Amilopectina
Amilopectina és un polímer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes. És un dels dos components del midó conjuntament amb l'amilosa.[1] L'amilopectina representa aproximadament un 70% el pes del midó. No és soluble en aigua freda,[2] però sí en aigua bullent.[3] El seu pes molecular és molt alt, ja que algunes fraccions arriben a assolir fins a 200.000 kDa.
| Substància química | tipus de polímer  |
|---|---|
| Massa molecular | 828,274682 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃₀H₅₂O₂₆ |
 | |
| SMILES canònic | Model 2D C(C1C(C(C(C(O1)OC2C(OC(C(C2O)O)OCC3C(C(C(C(O3)OC4C(OC(C(C4O)O)O)CO)O)O)OC5C(C(C(C(O5)CO)O)O)O)CO)O)O)O)O
|
| SMILES isomèric | C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)O[C@@H]2[C@H](O[C@@H]([C@@H]([C@H]2O)O)OC[C@@H]3[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O3)O[C@@H]4[C@H](O[C@@H]([C@@H]([C@H]4O)O)O)CO)O)O)O[C@@H]5[C@@H]([C@H]([C@@H]([C@H](O5)CO)O)O)O)CO)O)O)O)O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
Les unitats de glucosa estan enllaçades de forma lineal amb enllaços α-(1,4). La bifurcació té lloc amb enllaços α-(1,6) que ocorren cada 24 - 30 unitats de glucosa. El seu homòleg en animals és el glicogen[4] que té la mateixa composició i estructura, però amb una major bifurcació més extensa que ocorre cada 8 a 12 unitats de glucosa. L'amilopectina és molt ramificada, sent format de 2.000 a 200.000 unitats de glucosa. Les seves cadenes interiors es formen de 20-24 subunitats de glucosa.
L'amilopectina de patata és l'única que posseeix a la seva molècula grups èster fosfat,[5] units més sovint en una posició O-6, mentre que el terç restant ho fa en posició O-3. Es diferencia del glucogen per tenir les ramificacions - (1,6) cada 25-30 monòmers, perquè aquest té les seves ramificacions cada 8-12 unitats de glucosa.
El midó actua com a polisacàrid de reserva en les plantes dins d'orgànuls especialitzats anomenats amiloplasts.[6] Quan l'energia es necessita per al treball de cèl·lules, la planta hidrolitza el midó que allibera les subunitats de glucosa. Els humans i la resta d'animals herbívors també disposen d'enzims per hidrolitzar el midó.
Referències
modifica- ↑ Geissman, T. A.. Principios de química orgánica (en castellà). Reverte, 1973, p. 568. ISBN 978-84-291-7180-8.
- ↑ Geissman, T. A.. Principios de química orgánica (en castellà). Reverte, 1973, p. 131. ISBN 978-84-291-7180-8.
- ↑ Bioelements i biomolècules. Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 209. ISBN 978-84-7533-896-5.
- ↑ Beyer, Hans; Walter, Wolfgang. Manual de química orgánica (en castellà). Reverte, 1987, p. 486. ISBN 978-84-291-7066-5.
- ↑ Ráfols, Wifredo de. Aprovechamiento industrial de los productos agrícolas (en castellà). Salvat, 1964, p. 194.
- ↑ Palasi, Antoni Aguilella; Pinazo, Felisa Puche. Diccionari de botànica. Universitat de València, 2011-11-28, p. 37. ISBN 978-84-370-8639-2.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- International Starch Institute Arxivat 2008-10-12 a Wayback Machine. (anglès)