Obre el menú principal

Aminandre (grec antic Ἀμύνανδρος, Amúnandros, llatí: Amynander) fou rei dels athamans (vegeu Athamània) a finals del segle III aC.

Infotaula de personaAminandre
Activitat
Ocupació Sobirà
Període Antiguitat clàssica
Família
Fills Eurydice Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Segona guerra macedònicaModifica

Article principal: Segona guerra macedònica

Aminandre apareix a la història com a mediador entre la Lliga Etòlia i el Regne de Macedònia el 208 aC. La república romana el va informar de la seva intenció de fer la guerra a Macedònia, i Aminandre va estar al costat dels romans, i se li va encarregar d'atreure als etolis. El 198 aC va ocupar Feres i Gomphi i va assolar Tessàlia. Fou present en una conferència entre Flaminí i Filip V de Macedònia i durant la treva el primer el va enviar a Roma. Va tornar poc després i va estar present també a la conferència que va seguir a la batalla dels Cinoscèfals. Al tractat de pau se li va concedir la possessió de totes les fortaleses que havia conquerit a Filip durant la guerra.

Es va casar amb Apama filla d'un macedoni anomenat Alexandre Megalopòlites que deia ser descendent d’Alexandre el Gran. A la cort d’Aminandre la va seguir el seu germà gran Filip Megalopòlites.

Guerra Romano-SíriaModifica

Article principal: Guerra Romano-Síria

El 191 aC La república romana va iniciar la guerra contra Antíoc III el gran i Aminandre, influït pel seu cunyat Filip Megalopòlites va fer costat a l'Imperi Selèucida. Filip V de Macedònia va envair el regne i Aminandre va haver de fugir el 191 aC cap a Ambràcia. Els romans van exigir als etolis l'extradició, que no fou concedida i finalment, amb ajut etoli, va recuperar el regne a finals del 190 aC i va enviar ambaixadors a demanar la pau que li fou concedida el 189 aC. Llavors va convèncer als ambraciotes de rendir-se.

Va morir un temps després pero no se sap la data.