Amlaíb Conung

Amlaíb Conung (mort el 875) va ser un cabdill nòrdic-gaèlic d'Irlanda i Escòcia a la segona meitat del segle IX. Apareix esmentat en els Annals irlandesos contemporanis al costat dels seus germans Ivar i Auisle, els tres considerats reis víkings del regne de Dublín, hipotèticament fills de Gofraid de Lochlann.[1]

Infotaula de personaAmlaíb Conung
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort875 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaUí Ímair Modifica el valor a Wikidata
Cònjugeunknown daughter (?) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsEystein Olafsson Modifica el valor a Wikidata
PareGofraid de Lochlann Modifica el valor a Wikidata
GermansAuisle Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

S'ha vinculat Amlaíb amb la figura de Olaf el Blanc que apareix a Landnámabók i d'altres sagues islandeses. Els Annals irlandesos i els Annals fragmentaris d'Irlanda són força més antics i en alguns aspectes es contradiuen amb els islandesos i citen poc sobre els vincles familiars.[2]

Els Annals fragmentaris amplien la informació:

« També aquest any, el sisè any del regnat de Máel Sechlainn, Amlaíb Conung, fill del rei de Lochlann, va arribar a Irlanda, i va portar amb ell la proclamació de molts impostos i tributs del seu pare, i va marxar sobtadament. Aleshores el seu germà petit Ímar va arribar després d'ell, i va portar el mateix tribut.[3][4][5] »

També, segons els Annals fragmentaris d'Irlanda va participar en múltiples campanyes amb el seu germà Ivar abans de tornar a Lochlann per ajudar el seu pare en una guerra que va sostenir cap a 871,[6] i després d'aquesta cita, desapareix dels annals històrics. Segons la Crònica dels Pictos, va morir cap a 874 durant una campanya contra Constantí I d'Escòcia:

« ... després de dos anys Amlaib, amb la seva gent, va arrasar Pictavia, va romandre allà de l'1 de gener fins a la festa de sant Patrici [17 de març]. Novament torna Amlaíb al tercer any, mentre recollia el tribut, va ser assassinat per Constantí. Poc temps després es va lliurar la batalla al XIV any a Dollar, entre danesos i escocesos, els escocesos van ser anihilats a Atholl. Els escandinaus van passar un any sencer a Pictavia.[7] »

HerènciaModifica

Olaf el Blanc va casar amb Aud la Sàvia, filla de Ketil Nas Xata i van tenir un fill, Thorstein el Roig Els Annals d'Ulster [875] parlen d'Oistín (referint-se a Thorstein):

« Oistín fill d'Amlaíb, rei dels escandinaus, va ser traït i mort per Albann.[8] »

Encara que Aud no apareix a les fonts irlandeses, aquest és un dels arguments que sosté la teoria que Olaf i Amlaíb són la mateixa persona.

Els Annals fragmentaris esmenten Amlaíb Conung com a gendre de Áed Finnliath mac Néill. També se cita "la filla de Cináed", com a esposa d'Amlaíb, el que suggereix que els vincles amb Áed és possiblement una errada, i que l'esposa d'Amlaíb era filla de Cináed mac Conaing, que va morir ofegat per Máel Sechnaill el 851.[9]

Una altra teoria és que es tracti de Cináed mac Ailpín (o Kenneth I d'Escòcia), i comportaria que Amlaíb era cunyat del seu assassí Constantí I, un fill de Kenneth.[10]

Els fills d'Amlaíb podrien ser Carlus, mort a la batalla de Cell ua nDaigri el 868, lluitant al costat de Flann mac Conaing, germà i successor de Cináed, que suggereix era sogre d'Amlaíb. Per tant, pot ser que Carlus estigués lluitant al costat dels seus parents materns,[11] i Oistín que va morir el 875 per un engany d'Halfdan.[12]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Ó Corráin, 1998, p. 296-339.
  2. Annals d'Ulster, any 853
  3. Annals fragmentaris d'Irlanda, § 239 dates anys 852–853
  4. Ó Corráin, 1998, p. 7.
  5. Anderson, 1990, p. 281-284.
  6. Anderson, 1990, p. 303-304.
  7. «Crónica de los Pictos» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2013].
  8. Annals d'Ulster, U875.4
  9. Anderson, 1990, p. 305-312.
  10. Smyth, 1998, p. 192.
  11. Annals dels quatre mestres, 866.9.
  12. Anderson, 1990, p. 305-352.

BibliografiaModifica

  • Anderson, Alan Orr. Early Sources of Scottish History A.D 500–1286. Volum 1 (en anglès). Stamford: Paul Watkins, 1990. ISBN 1-871615-03-8. 
  • Byrne, Francis J. Irish Kings and High-Kings. (en anglès). Londres: B.T. Batsford, 197.. ISBN 0-7134-5882-8. 
  • Helle, Knut. University Press Cambridge. The Cambridge History of Scandinavia. Volume 1: Prehistory to 1520 (en anglès), 2003. ISBN 0-521-47299-7. 
  • Ó Corrain, Donnchad, «etext The Vikings in Scotland and Ireland in the Ninth Century» (pdf) (en anglès). Peritia, vol 12, 1998.
  • Smyth, Alfred P. Warlords and Holy Men: Scotland AD 80–1000 (en anglès). Edimburg: University Press Edinburgh, 1998. ISBN 0-7486-0100-7. 

Enllaços externsModifica