Ana Peters

Ana Peters (Bremen, 1932 - Dénia, 2012) va ser un artista pictòrica contemporània que destaca per la seva visió avantguardista. La seva obra, encara no seguir una cronologia continuada, esdevé una figura en el seu conjunt de la lluita feminista a Espanya durant el franquisme i posteriorment.

Ana Peters

Biografia
Naixement	1932 Bremen (Alemanya)
Mort	27 febrer 2012 (79/80 anys) Dénia (la Marina Alta)
Dades personals
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Activitat
Ocupació	pintora

Biografia

Ana Peters neix a Bremen el 1932. D'origen alemany, la seva família es trasllada a causa de la Segona Guerra Mundial per instal·lar-se a València el 1942, a la terna edat de 10 anys. A València seguirà amb la seva educació i iniciarà la formació artística a la Escola de Bellas Artes de Sant Carlos el 1953. L'any 1955 la seva formació quedarà interrompuda per la sobtada mudança a Madrid per part de la família a causa del seu germà que requerira un tractament especial per la leucèmia.

. Aquell mateix any es matricula a l'Academia de Sant Fernando de Madrid on continuarà els seus estudis fins a 1958. Durant aquesta època de formació artística, l'artista es troba envoltada en un moment social i polític de gran oposició al règim franquista i centrat en la cerca d'un nou llenguatge artístic. Procedent de l'ambient revolucionari opositor i també a conseqüència de la seva relació constant amb la seva terra natal, Ana Peters desenvoluparà una visió avantguardista dedicada al compromís social i creatiu.

A principis de 1964, Ana Peters es casarà amb Tomás Llorens, crític d'art Valencià, a Bremen. De tornada a València passaran per la galeria de lleana Sonnabend a París on s'inspiraran per iniciar junts la seva pròxima mostra anomenada "El romanticismo en la cultura de masas". Aquesta inspiració i dedicació per l'obra pictòrica finalitzarà el 1966 després de la seva última exposició de pintures a Madrid "Imagenes de la mujer en la sociedad de consumo.". Posteriorment a l'exposició la seva carrera artística s'aturarà dràsticament abandonant qualsevol activitat artística per dedicar-se només a la seva família. El 1973 l'artista al costat del seu marit i els seus tres fillsii es mudarà a Portsmouth, Anglaterra.

Carrera artística

Ana Peters s'inicia com una de les poques dones fundadores del col·lectiu Estampa Popular arreu del territori espanyol, en el cas de l'artista a València. Així i tot ella mantindrà una relació primigènia amb Equipo Cronica, grup del qual forma part el seu marit Tomás Llorens.v Peters participarà activament en el moviment d'Estampa popular Valenciana realitzant una crítica incessant al règim franquista a través de la xilografia i el linòleumvi. Aquests ideals antifranquistes junts als seus grans principis feministes s'emmotllaran a la nova estètica de l'art figuratiu que s'està originant a Espanya a principis dels anys seixanta. Progressivament el seu estil es veu influenciat pels nous referents de l'art pop i amb la introducció dels mitjans de comunicació de masses. En aquesta època els debats feministes, que es troben en ple clímax en la majoria d'estats europeus, no reben la mateixa benvinguda a Espanyavii. Ana Peters reflexiona sobre l'ús d'el que és femení i la sexualitat en el context de la mass media i la societat de consum. Malgrat que Peters esdevé una manifestació difusa i fragmentaria dintre del conjunt feminista espanyol i s'ignorava els aspectes d'identitat sexual i genèrica que parlava la seva obra. La condescendència dels crítics i la dificultat per compaginar la vida artística i la familiar va poder ser la causant del divorci sobtat d'Ana Peters amb l'activitat artística. Un exemple de maltractament dels críticsviii, es pot trobar quan Valeriano Bozal, en el seu llibre El realismo entre el desarrolllo i el subdesarrollo, descriu l'obra d'Ana Peters com intents balbucients de dissecció del llenguatge dels mitjans de comunicació. En contraposició a la seva descripció dels contemporanis Juan Genovés o Equipo Cronica que destaca el seu èxit rotund. Encara així, Peter i les artistes de la seva generació representen un nexe d'unió entre la imatge de la dona moderna i independent de la Segona República Espanyola i els discursos reivindicatius sobre la discriminació de la dona als anys setanta.

Retorna a l'activitat artística pictòrica amb la preocupació posada en desenvolupar un estil net i senzill en el context de la nova abstracció lírica del moviment postmodern del 80x. Deixant totalment endarrere qualsevol referència pop, a través d'aquesta pintura recollirà totes les experiències artístiques viscudes durant quasi vint anys de silenci creador. En aquesta nova etapa l'artista rebutja el pinzell i fa ús d'utensilis variats com un drap xop de pintura per pintar grans superfícies de tela. A través de les seves obres la pintura vol trobar l'espai pel silenci que en aquesta època de bullici, segons ella, no es troba en cap part. Finalment amb aquestes grans obre monocroma. Encara això la mateixa Ana Peters dirà:

"No val la pena parlar de la meva obra. El que espero és que la gent és posi davant d'ella per veure si pot observar alguna cosa més."xi

Exposicions

Individuals

Data	Ubicació	Població	Títol
16 d'Abril 1959	Sala Mateu	Valencia	-
8 de Maig de 1964	Sala Mateu	Valencia	Text s.t Tomàs Llorens
30 de Novembre de 1964	Sala Mateu	Valencia	"El romanticismo en la cultura de masas"
19 d'Abril de 1966	Galeria Edurne.	Madrid	"Imagenes de la mujer en la sociedad de consumo."  Text s.t Tomàs Llorens
18 de Maig de 1993	Galeria Punto.	València	Text s.t Boye Llorens
5 d'Obctobre de 1993	Galeria El Coleccionista	Madrid	-
22 d'Abril de 1994	Galeria Italia	Alicante	Text: "Callada presencia del color" Kosme de Barañano
6 d'Abril de 1995	Galeria Canem	Castellón	Text: "La nueva cima de A. Peters" Manuel Vicent
2 de Juny de 1995	Galeria Mona	Dènia	-
19 de Desembre de 1997	Universidad de Alicante	Alicante	Text: "¿Acaso el mar es azul?" Tono Fornés
4 de Novembre de 1997	Galeria El conleccionista	Madrid	-
8 de Gener de 1998	Galeria Punto	Valencia	-
23 de Gener de 1998	Ajuntament de Bellreguard	Bellreguard	-
15 d'Abril de 1998	Galeria Canem	Catellón	Text s.t Boye Llorens
5 de Setembre de 2007	IVAM	València	"Ana Peters"  Text Barbara Rose
23 de Juliol de 2015	IVAM	València	"Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta."

 

Col·lectives 

Data	Ubicació	Població	Títol
30 de Novembre de 1958	Sala Arte Diputación de León	León	-
4 de Setembre de 1960	Ajuntament de Segorbe	Segorbe	-
10 de Setembre de 1960	Ateneo Mercantil	València	"Salón de Otoño"
13 de Març de 1961	Ateneo Mercantil	València	"Seis pintoras"
16 de Setembre de 1961	Libreria Abril	Madrid	-
Abril de 1965	Martínez Medina	València	"Tres pintoras"
Maig de 1994	Galeria Jorge Mara	Madrid	"pintura monocroma"  Text de Barbara Rose
7 de Juliol de 1994	Galeria Elvira González	Madrid	-
20 de Maig de 1994	IVAM	València	"Cien años de pintura Valenciana"
18 de Juny de 1996	Galeria El Coleccionista	Madrid	"Entorno al Mediterraneo"
Maig de 1998	Museo Sant Pio V	València	"Las mujeres que fueron por delante"
Juliol de 1998	Las Atarazana	València	"Homenaje José Mateu"
23 de Juliol de 2015	IVAM	València	"Colectivos artísticos en Valencia bajo el Franquismo. 1964-1976 Arxivat 2016-08-15 a Wayback Machine."

Fires 

Data	Ubicació	Població	Títol
1994 –95 –96 –97	París	França	FIAC
1996 –97 –98	Chicago	USA	Art Chicago
1992 –94 –95 –96 –97	Colonia	Alemania	Art Cologne
1993 –94 –95 –96 –97 –98	Madrid	Espanya	ARCO

Referències

iFOLCH, Ma Jesús. ANA PETERS. Mitologías políticas y esteriotipos femeninos en los sesenta. València: Catalogo IVAM, 2015. Pag.4

ii <<En el catàleg de l'IVAM sobre Ana Peters es diu que tenia tres fills, en canvi en l'article d'El País en què se cita una persona propera a l'artista només parla del marit i els seus dos fills.>> ROSE, Barbara. ANA PETERS. València: Catalogo IVAM, 2007. Pag.2 paràgraf 3. Fallece Ana Peters, la pintora de los estados de ánimo. [En línia]. Espanya, València: El País, 2012. Disponible en: {{format ref}} https://elpais.com/ccaa/2012/02/27/valencia/1330365731_496988.html paràgraf num. 10

iii <<Cita extreta directament de les paraules d'Ana Peters en la publicació a l'ABC sobre l'exposició del 2007 a IVAM. Últim paràgraf de l'article.>> El IVAM abre un espacio al silenci con la obra monocorma de Ana Peters [En línia]. Espanya, València: M. Moreira, 2007. Disponible en: {{format ref}} http://www.abc.es/hemeroteca/historico-06-09-2007/abc/Valencia/el-ivam-abre-un-espacio-al-silencio-con-la-obra-monocroma-de-ana-peters_164685885535.html

iv Fallece Ana Peters, la pintora de los estados de ánimo. [En línia]. Espanya, València: El País, 2012. Disponible en: {{format ref}} https://elpais.com/ccaa/2012/02/27/valencia/1330365731_496988.html

v Un repaso a los vínculos de Ana Peters con el arte pop valenciano[En línia]. Espanya, València: M. Moreira, 2015. Disponible en: {{format ref}} http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150721/abci-vinculo-peters-arte-201507211016.html

vi FOLCH, Ma Jesús. ANA PETERS. Mitologías políticas y esteriotipos femeninos en los sesenta. València: Catalogo IVAM, 2015. Pag.17

vii ALARIO TRIGUEROS, Maria Teresa. Arte i feminismo. San Sebastian: Nerea, cop. 2008. Pag. 97

viii MARZO, Jorge Luís i MAYAYO, Patricia. Arte en españa (1939-2015): ideas, prácticas, políticas. Madrid: Cátedra, 2015. Pag. 298

ix Ilustració del llibre de Ricardo Marín Viadel: El realismo social en la plástica valenciana (1964-1975). Valencia: Nau Llibres. Departamento de Estética, Universidad de Valencia, 1981, p. 174. Biblioteca del IVAM

x El IVAM abre un espacio al silenci con la obra monocorma de Ana Peters [En línia]. Espanya, València: M. Moreira, 2007. Disponible en: {{format ref}} http://www.abc.es/hemeroteca/historico-06-09-2007/abc/Valencia/el-ivam-abre-un-espacio-al-silencio-con-la-obra-monocroma-de-ana-peters_164685885535.html

xi Fallece Ana Peters, la pintora de los estados de ánimo. [En línia]. Espanya, València: El País, 2012. Disponible en: {{format ref}} https://elpais.com/ccaa/2012/02/27/valencia/1330365731_496988.html paràgraf num. 6

xii PETERS, Ana i JAÉN, Gaspar. Ana Peters: a la mar de Dènia. Alcoi: Centre Cultural d'Alcoi, DL 1999. Pag. 28