Anastasio Bustamante
Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacán el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mèxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1780 Jiquilpan (Mèxic) |
| Mort | 6 febrer 1853 (72 anys) San Miguel de Allende (Mèxic) |
 President de Mèxic | |
| 19 juliol 1839 – 22 setembre 1841 ← Nicolás Bravo – Francisco Javier Echeverría → | |
| President de Mèxic | |
| 19 abril 1837 – 18 març 1839 ← José Justo Corro – Antonio López de Santa Anna → | |
| 5è President de Mèxic | |
| 1r gener 1830 – 13 agost 1832 ← Pedro Vélez – Melchor Múzquiz → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, metge, militar |
| Partit | Partit Conservador de Mèxic |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
Signatura  | |
Biografia
modificaTrinidad Anastasio de Sales Ruiz Bustamante y Oseguera, nasqué a Jiquilpan, Michoacán. Estudià al Seminari de Guadalajara; després es traslladà a la ciutat de Mèxic on estudia medicina. En acabar els seus estudis va ser nomenat director de l'Hospital San Juan de Dios a San Luis Potosí.[2] El 1808 s'enllistà en l'Exèrcit Reialista com a oficial de cavalleria sota el comandament de Féliz María Calleja, el qual al seu torn, encapçalava les lluites en contra dels insurgents independentistes.[3] En acabar la Guerra d'independència de Mèxic, amb la unió dels exèrcits reialistes i insurgents, Bustamante donà el seu suport a Agustín de Iturbide.[4]
En instaurar-se la república, el Congrés l'atorgà, el 1828, la vicepresidència. Bustamante traí el president Vicente Guerrero, s'aixecà en armes i va esdevenir el cinquè president de Mèxic l'1 de gener, 1930.[5]
Guerrero desterrà els liberals populars del ritu de York i expulsà l'ambaixador nord-americà, guanyant les simpaties del clergat i els conservadors del Ritu Escocès. Fou deposat el 1832, però tornà a Mèxic el 1836 per sufocar l'aixecament dels rebels de l'estat de Texas.[6][7]
Amb la promulgació de les Set Lleis que creaven un govern de caràcter centralista, fou designat president per segona ocasió de 1837 a 1839. Abandonà la presidència per lluitar contra les revoltes de José Urrea a Tamaulipas. Tornà aviat i governà fins al 1841. Durant aquest període Bustamante afrontà la Guerra dels Pastissos amb França, i la invasió centreamericana a Chiapas.[8] Durant aquest mandat, tanmateix, es restabliren les relacions amb Espanya i els Estats Units. Yucatán, tanmateix, se separà del país i posà com a condició per reunificar-se la reinstauració del federalisme. Davant el desprestigi, Antonio López de Santa Anna intervingué i prengué la presidència de Mèxic.
El 1846 és designat pels centralistes president del Congrés, però no hi participà gaire, atesa la invasió nord-americana en la Guerra Estats Units - Mèxic.[9] Posteriorment es retirà. Morí a San Miguel de Allende el 6 de febrer de 1853.
Referències
modifica- ↑ Hamnett, Brian R. «Anastasio Bustamante y la Guerra de la Independencia: 1810-1821». A: Guedea Rincón Gallardo, Virginia (ed). La revolución de independencia. El Colegio de México, 1995, p. 99-. ISBN 978-607-628-761-3.
- ↑ Ortega Soto, Marta. «Juan de Dios Cañedo». A: Cancilleres de México: 1821-1911. portales.sre.gob.mx, 1992.
- ↑ Espinosa Aguirre, Joaquín E. «Lo realista no quita lo trigarante. La trayectoria de Anastasio Bustamante, entre la contrainsurgencia y la consumación (1810-1821)». Impreso: 978-607-30-6170-4Electrónico: 978-607-30-7070-6, 20-06-2022.
- ↑ Hamnett, Brian R. «Anastasio Bustamante y la Guerra de Independencia-1810-1821». Historia Mexicana, 28, 4, 1979, pàg. 515–545. ISSN: 0185-0172.
- ↑ Rodriguez Ramos, Juventino. Historia de México 2 (en castellà). Grupo Editorial Patria, 2020-05-14, p. 27. ISBN 978-607-550-124-6.
- ↑ Andrews, Catherine. The political and military career of General Anastasio Bustamente (1780-1853) (Tesi) (en anglès). University of St Andrews, 2001-05.
- ↑ Costeloe, Michael P. «The Triangular Revolt in Mexico and the Fall of Anastasio Bustamante, August–October 1841» (en anglès). Journal of Latin American Studies, 20, 2, 11-1988, pàg. 337–360. DOI: 10.1017/S0022216X00003023. ISSN: 1469-767X.
- ↑ Esposito, Gabriele «La guerra de los pasteles, 1838-1839» (en italià). Visioni LatinoAmericane, 2021. DOI: 10.13137/2035-6633/32291.
- ↑ Aguilar Rivera, José Antonio «La Convocatoria, Las Elecciones Y El Congreso Extraordinario De 1846». Historia Mexicana, 61, 2 (242), 2011, pàg. 531–588. ISSN: 0185-0172.
