Anaxarc o Anaxarcos, en grec antic Ἀναξάρχος, fou un filòsof grec d'Abdera de l'escola de Demòcrit que va viure a la segona meitat del segle iv aC. Era deixeble de Diògenes d'Esmirna.

Infotaula de personaAnaxarc

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀνάξαρχος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement380 aC Modifica el valor a Wikidata
Abdera (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort320 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Xipre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
MovimentAtomisme i Presocràtic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDiògenes d'Esmirna i Metrodor de Quios Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPirró d'Elis Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 992241

Va acompanyar a Alexandre el Gran a Àsia i va guanyar el seu favor. Pel seu amor als plaers fou anomenat εὐδαιμονικός (l'home feliç). Va consolar a Alexandre després que aquest va matar Clito el Negre, un dels seus generals i molt estimat. Mort Alexandre, Anaxarc anava en una nau quan va caure en mans de Nicocreon rei de Xipre al que havia ofès greument. El rei el va fer llençar dins d'un morter perquè el colpegessin amb maces de ferro. Anaxarc, sense preocupar-se del càstig, va dir: "Podràs esclafar l'embolcall d'Anaxarc, però a Anaxarc no l'esclafaràs". Quan Nicocreon va donar l'ordre de què li tallessin la llengua, es diu que ell mateix se la va tallar d'una mossegada i la va escopir a la cara del rei.

La seva filosofia anomenava el final de la vida εὐδαιμονία (felicitat); dirigia una secta esmentada com εὐδαιμονικοί, de la que fou l'únic membre conegut.[1]

Referències modifica

  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) IX, 58-59