Andrés Moisés Mba Ada

polític espanyol

Andrés Moisés Mba Ada (Nkomo Odjap, Micomeseng, 28 de desembre de 1928-Getafe, Madrid, 15 de novembre de 2006), va ser un polític equatoguineà.

Infotaula de personaAndrés Moisés Mba Ada
Biografia
Naixement28 desembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Micomeseng (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Getafe (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 2 octubre 1968
Circumscripció electoral: Mbini
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 2 octubre 1968
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment d'Unió Nacional de Guinea Equatorial Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 28 de desembre de 1928 en el poblat de Nkomo Odjap del districte de Micomeseng.[1]

En 1948 va ingressar en la Guàrdia Colonial aconseguit el grau de Caporal Primer, màxim rang militar al que podia accedir un indígena en aquella època.[1] Va abandonar la seva carrera militar en 1953 i es va dedicar als negocis. En 1960, després de la provincialització dels Territoris Espanyols del Golf de Guinea, va ser nomenat vicepresident de la Diputació Provincial de Riu Muni i amb la proclamació de l'autonomia en 1964, va ascendir a President d'aquesta diputació, càrrec que va exercir en paral·lel al de Procurador en les Corts Espanyoles.[1][2] En 1966 va assumir la presidència de la Unió Territorial de Cooperatives del Camp de Riu Muni (UTECO) i posteriorment la de l'Institut de Foment Agrícola de Guinea Equatorial (INFOGE).[1]

Va participar activament durant la Conferència Constitucional de Guinea Equatorial de 1967, com a membre del MUNGE.[3] Va formar part de la facció d'aquest partit que es va integrar en el "Secretariat Conjunt", coalició que va recolzar a Francisco Macías Nguema en les Eleccions generals de Guinea Equatorial de 1968.[3] Andrés Moisés va formar part de la llista parlamentària del MUNGE per a aquelles eleccions, però no va ser elegit com a diputat de l'Assemblea Nacional.[3]

Després de la independència va ser nomenat President del Consell d'Estat de la República, el tercer càrrec més important del país després del president Macías i el vicepresident Edmundo Bossio Dioko.[3] Va mantenir en aquest període estretes relacions amb l'advocat espanyol Antonio García Trevijano.[3]

Després del fallit intent de cop d'estat de 1969 encapçalat per Atanasio Ndongo va sofrir persecució i va ser detingut per ordre de Macías en 1970.[3][4] L'any 1974 es va exiliar en Ginebra (Suïssa), on va ser un dels fundadors de la Aliança Nacional per a la Restauració Democràtica (ANRD).[1]

Va tornar a Guinea Equatorial en 1981 esperant reprendre la seva carrera empresarial, però va ser involucrat en un suposat intent de cop d'estat contra Teodoro Obiang Nguema.[5] Va aconseguir escapar del país abans de ser detingut i va partir novament a l'exili, refugiant-se aquesta vegada a Madrid (Espanya).[1] Va ser jutjat en rebel·lia i condemnat a 20 anys de presó.[4][6] El govern guineà va exigir al govern espanyol la seva extradició,[6] però aquesta va ser negada.[4]

Després de la proclamació del multipartidisme a Guinea Equatorial en 1992, va ser convençut per tornar al país per presidir el partit Unió Popular (UP).[1] Va arribar a Malabo el 22 d'agost de 1993.[1] Va ser el candidat de la Unió Popular a les Eleccions presidencials de Guinea Equatorial de 1996, però es va retirar al costat dels altres candidats de l'oposició a Teodoro Obiang al·legant frau en el procés.[7] Així i tot, va obtenir el 0,6% dels vots.

Exiliat novament a Espanya, va morir el 15 de novembre de 2006 en un hospital de Getafe, víctima d'un vessament cerebral.[3][4]

Referències modifica