Andrés Valero Castells

músic, director d'orquestra

Andrés Valero Castells (Silla, L'Horta Sud, 1 de març del 1973) és un compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià. Ocasionalment signa Andrés Valero-Castells.

Infotaula de personaAndrés Valero Castells
Biografia
Naixement1r març 1973 modifica (47 anys)
Silla (Horta Sud) modifica
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, musicòleg, professor de secundària, compositor i trompetista modifica
OcupadorConservatorio Superior de Música "Manuel Massotti Littel" (en) Tradueix
Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo modifica
InstrumentFliscorn modifica

BiografiaModifica

Estudià als conservatoris superiors de València i Múrcia amb els professors Vicente Ramón Ramos, Enrique García Asensio, Eduardo Cifre, Manuel Galduf, Francesc Tamarit, José María Vives, Vicente Campos, Pilar Fuentes i Pilar Valero. Obtingué les titulacions superiors de trompeta, solfeig, teoria, transposició i acompanyament, i les de professor de piano, i de composició i instrumentació, contrapunt i fuga, i harmonia. Ha ampliat la seva formació amb gran nombre de cursos de composició, direcció i trompeta.[1]

Com a compositor, fins al 2007 ha escrit més de 60 obres per a orquestres, banda, cor, conjunts de cambra, instruments sols i en grups petits, amb les quals ha obtingut diversos premis a Europa i als Estats Units. Moltes de les seves composicions han estat publicades en editorials estrangeres, i això els ha donat molta difusió arreu. Les seves obres més conegudes siguin, possiblement, La vall de la Murta, El Monte de las Ànimas i la Ma-Chacona. Valero Castells és directiu de la COSICOVA (Associació de Compositors Simfònics Valencians).

Ha dirigit la Banda Sinfónica del Conservatorio Superior de Música de Múrcia (1994-1995), la Banda Simfònica de la Societat Artística i Musical de Picassent (1995-2004) i la Banda de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) (2003). Com a director convidat, ha portat la batuta davant d'un gran nombre d'orquestres i bandes; entre elles, la Banda Federal de la Comunitat Valenciana, la Banda Simfònica Municipal d'Alacant i la de Madrid. També ha dirigit el grup instrumental "Tetragrama". Va ser trompeta solista de l'Orquestra Internacional del XXV Festival "Music Meeting" a Espinho (Portugal) el 1994, de l'Orquestra de la Regió de Múrcia, i de les orquestres simfòniques dels conservatoris superiors de València i de Múrcia.

Andrés Valero ha destacat també en el camp de la pedagogia musical. Entre els anys 1992 i 1995 va ser professor de trompeta i piano al Conservatori Professional de Sòria, al Conservatori Superior "Manuel Massotti Littel" de Múrcia, i al Conservatori Municipal de Silla. D'allí passà a fer de professor de música a l'IES Enric Valor de Silla (1996-02). És professor de composició al Conservatori Superior de Música de València[1] des del 2004.

És germà del també compositor i pedagog musical Francisco José Valero-Castells, que el 2004 li dedicà l'obra Los 11 en punto; conjuntament han compost dues obres. Un altre germà, Vicente, és professor de trompeta al Conservatorio Profesional de Música de Cartagena.[2]

ObresModifica

[Les mencions av. són una numeració pròpia de l'autor, equivalent a l'opus que s'utilitza per numerar les obres de molts altres compositors]

  • Aquelarre, av. 9 (1992, rev. 2002), per a quatre trompetes
  • Belisana, av. 25 (1997), per a quintet de vent[3]
  • La catedral, av. 4 (1991), per a cinc trompetes
  • Cuarteto nombre 2, av. 41 (2001), per a 4 saxòfons
  • Cuatro piezas (1990/1993), per a quintet de metall
  • Divertimento, av. 20 (1995), per a 4 saxòfons
  • Dodi, av. 30 (1999, rev. 2003), per a violí, violoncel i piano
  • Fantasia concertante, av. 11 (1993), per a flauta i piano
  • Festiva, av. 55 (2004), per a clarinet i vibràfon
  • Fusta, av. 47 (2003), per a conjunt d'idiòfons de fusta
  • Gabadafà, av. 34 (1999, rev. 2004), per a trompeta i marimba
  • Harem, av. 5 (1991), per a saxòfon, o oboè i piano
  • Impromptu, av. 23 (1995), per a trompeta
  • Impromptu (tuba, tubae...), av. 17 (1994), per a tuba
  • Ma-Chacona: tocata, av. 52 (2004), per a piano. Obra obligada en el 14è. Concurs Internacional "José Iturbi" de València
  • El mito de la caverna, av. 14 (1993), per a oboè
  • Pequeña fantasia en Do, av. 24 (1995), per a 4 trompes
  • Polifonia d'identitats, av. 59 (2005), per a veu i quartet
  • ¡R R R R!, av. 40 (2000), per a quatre caixes. Premi de l'I Concurs Internacional de Composició per a Percussió, Cocentaina
  • Rapsodia rítmica, av. 10 (1992), per a trompeta i piano
  • Romance del Duero, av. 31 (1999), per a veu i piano, sobre un text de Gerardo Diego. N'hi ha versió per a violí i piano (2005)
  • Sexteto en tres movimientos (1997), per a quintet de metall i piano, obra coescrita amb el seu germà Francisco José
  • Suite nombre 2, av. 13 (1993), per a metall, piano i percussió
  • Tres nocturnos (1990/1991), per a piano
  • Tres piezas breves, av. 12 (1993, rev. 2001), per a tres trompetes
  • Tríptico, av. 21 (1995), per a quintet de vent fusta
  • Las tres rosas del cementerió de Zaro, av. 18 (1994), per a trompa[4]
  • Trombonerías, av. 19 (1995), per a 4 trombons
  • Variaciones sobre un tema de Joaquín Rodrigo, av. 36 (2000), per a trompa i piano
  • Variaciones sobre un tema de Vivaldi, av. 58 (2005), per a tuba i quintet de vent
  • Vulcan 500, av. 50 (2003), per a trio de metall, piano i percussió

Per a orquestraModifica

  • Africana, av. 54 (2004), obra inspirada en el folklore africà. N'hi ha versió per a banda simfònica (2005)
  • Autopsicografia (2002), per a veu i orquestra, basat en textos de Fernando Pessoa[5]
  • Cagiana 3.33, av. 44 (2002), per a 13 instruments
  • Concierto nombre 1, av. 16 (1994), per a trompeta i orquestra de corda. N'hi ha versions per a banda (1998) i per a trompeta i piano (1994)
  • Concierto para animales, presentador/es, niños i orquesta, av. 49 (2003), amb text tret de la literatura popular colombiana
  • Dualis, av. 28 (1998, rev. 2004), per a orquestra de corda. També té versió per a orquestra de cambra
  • Los fusilamientos de Goya, av. 45 (2002)
  • El Monte de las Ànimas, av. 38 (2000), per a orquestra simfònica[6][7] Obtingué el premi Andrés Gaos del 2001. N'hi ha versió per a banda (2003)
  • Pegasus - Concierto núm. 2, av. 60 (2005), per a trompeta piccolo, orquestra de corda i quartet de trompetes
  • Polifemo i Galatea (2006), basat en l'obra de Luis de Góngora
  • Rapsòdia de temes valencians (2006)
  • Sinfonia núm. 3 "Epidemia Silenciosa", av. 61 (2006), dedicat a la seva mare, malalta d'Alzheimer (Comentaris d'Andrés Valero)

Per a bandaModifica

  • Concierto para làminas i ensemble de viento, av. 29 (1998), premi "Maestro Villa" 2001. N'hi ha versió per a làmines i piano (2002)
  • Dredred, av. 26 (1999)
  • Fa ra ri ri rà, av. 48 (2003)
  • Himne de Silla (1995), per a veu i banda, coescrit amb el seu germà Francisco José[8]
  • Polifemo, av. 39 (2000), obra d'interpretació obligada al Concurs Internacional de bandes de música de València 2001
  • Sinfonia nombre 1 La Vall de la Murta, av. 43 (2001-2002)[9]
  • Sinfonia núm. 2 Teogònica, av. 46 (2002-2003), basada en la Teogonia d'Hesíode[10] Va ser obra d'interpretació obligada al 33è. Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea 2004. Consta de quatre parts:
    1 - Proemi
    2 - Invocació a les muses
    3 - Tercera generació de déus
    4 - Ascens de Zeus al poder

Música de cambraModifica

  • Burrrundi, av. 56 (2005), per a octect de percussió[11]
  • Custom (Vulcan 800), av. 50 (2005), per a conjunt instrumental
  • Fanfarria de plata, av. 53 (2004), per a 25 músics
  • Miniatura, av. 37 (2000), per a septet de vent
  • Preludió, av. 42b (2004), per a octet de vent
  • Preludió i fuga, av. 42 (2001), per a octet de dobles canyes
  • Prex, av. 33 (2000), per a nonet
  • Reencontres, av. 57 (2005), per a 4 trompetes, 4 corns, 3 trombons i tuba
  • Valentia 2004, av. 51 (2003), fanfàrria per a 18 trompes

Obres per a corModifica

  • Cinco canciones (1995/2000), per a cor mixt a 4 veus
  • Pange lingua, av. 32 (1999), per a cor mixt a 8 veus
  • Sin dudarlo iré (1995, rev. 2004), per a cor mixt a 4 veus

BibliografiaModifica

Obres d'Andrés ValeroModifica

  • Andrés Valero Castells La Carxofa de Silla, part I publicat a la revista de Silla Algudor nombre 1 (2000)
  • Andrés Valero Castells Concierto para animales Pontevedra: Kalandraka, 2005
    • Andrés Valero Castells Concerto para animais Pontevedra: Kalandraka, 2005

Obres sobre Andrés ValeroModifica

  • Vicent Porta Asensi Andrés Valero Castells: persona, educando, músico, director, profesor, article publicat a Música i poble nombre 121 (2003)
  • Xavier Cunyat Ríos Un rapsode a la ciutat, extens article publicat a Algudor nombre 2 (2001)

Arxius de soModifica

  Fragments de la Fanfarria de plata, en interpretació d'un ensemble de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana
  Teogònica, interpretat per la Unió Musical de Llíria

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Biografia sumària d'Andrés Valero» (en valencià, espanyol i anglès). [Consulta: 15 febrer del 2014].
  2. «Organigrama del Conservatorio de Cartagena» (en espanyol). [Consulta: 15 febrer del 2014].
  3. Obra obligada al 1r. Concurso de Quintetos de Metal Yamaha Hazen a Madrid, 2006
  4. Obra obligada en el 23è. Concours International d'Instruments a Vent de Toló del 1998
  5. Premi final de carrera del Conservatori de València. En cinc parts: Ludio, Reis, Caeiro, Campos, Pessoa's
  6. Basat en la llegenda de Bécquer (Ressenya de la composició)
  7. «MC :: Publicación de 'El monte de las ánimas' de Andrés Valero». [Consulta: 2 octubre 2012].
  8. Amb lletra de Vicente Vedreño Riera. N'hi ha versió per a veu i orquestra (2003). Premi del concurs de composició Ciudad de Silla 2003
  9. En tres parts:
    1 - Les Serres (Cavall Bernat, les Agulles). L'incendi
    2 - El Monestir, 1401
    3 - Els pirates moros. El Pont de Pedra
  10. Ressenya de l'obra musical
  11. El 2006 guanyà el Primer premi i el Premi especial del públic en el concurs de composició per a conjunts de percussió que organitzà l'Associació percussionista francesa Percus 47

EnllaçosModifica