Andrea Fraser
Andrea Fraser (Billings, Montana (EUA), 1965) és una artista de performances. Viu entre Nova York i Los Angeles i treballa com a professora de nous gèneres a la Facultat d'Art de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles.[1] En la seva obra examina les motivacions dels nombrosos agents del sector cultural: artistes, col·leccionistes, galeristes, patrons, directors, públics. Identificada amb la crítica institucional i influïda per la teoria dels camps socials del sociòleg francès Pierre Bourdieu, l'obra de Fraser constitueix una anàlisi crítica del teixit social del món de l'art i posa al descobert els conflictes interns, els mecanismes i les estructures jeràrquiques d'aquest.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965 (58/59 anys) Billings (Montana) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nova York Escola d'Arts Visuals |
| Activitat | |
| Camp de treball | Actuació artística |
| Ocupació | artista, artista de performance, acadèmica, artista visual, videoartista |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles |
| Moviment | Art feminista |
| Representada per | Galerie Nagel Draxler (en)  |
| Artistes relacionats | Jeff Preiss: Andrea Fraser and Jeff Preiss (en) |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Fraser va néixer a Billings, Montana i va créixer a Berkeley, Califòrnia.[2] Va estudiar a la Universitat de Nova York, complementant els seus estudis amb un programa d'Estudis independents del Whitney Museum of Art i al'School of Visual Arts.[3][4]
Obra modifica
Els mètodes de Fraser es basen en processos de recerca vinculats a llocs concrets (site-specific), combinats amb la investigació feminista de la subjectivitat i el desig. També parteixen del principi psicoanalític que només es poden assimilar estructures i relacions de manera immediata quan es posen en acció. L'extraordinària capacitat de Fraser de representar posicions socials diverses involucra els públics d'una manera activa, alhora que posa de manifest la diversitat de relacions i d'interessos que coexisteixen dins aquesta complexa estructura.
Si bé el gruix de l'obra de Fraser se centra en les condicions socials i econòmiques del món de l'art, les seves últimes produccions exploren les estructures psicològiques subjacents de l'individu en relació amb el públic, en treballs d'una forta càrrega emocional com ara Projection (2008) i Men on the Line: Men Committed to Feminsim KPFK (1972, 2012/2014).
Exposicions destacades modifica
L'obra de Fraser ha estat mostrada en públic galeries incloent-hi el Museu d'Art de Filadèlfia (1989); el Kunstverein München, (Alemanya, 1993, 1994); la Biennal de Venècia (Itàlia, 1993); el Museu Sprengel (Hannover, Alemanya, 1998); el Kunstverein Hamburg (Alemanya, 2003); la Whitechapel (Londres, Anglaterra, 2003); el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (2005); el Museu Frans Hals (Haarlem, Països Baixos, 2007); i el Centre Pompidou (París, 2009).[4] El 2013, una important retrospectiva de la seva feina va ser organitzada pel Museu Ludwig de Colònia, conjuntament amb la seva recepció del Premi Wolfgang Hahn.[5] El 2016 va exposar la seva obra al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, i l'abril es va inaugurar al MACBA l'exposició 'ANDREA FRASER. L'1% C'EST MOI' que recull una selecció de trenta obres clau realitzades al llarg de tres dècades de pràctiques crítiques.[6]
Referències modifica
- ↑ «Andrea Fraser - Department Chair and Professor, Interdisciplinary Studio» (en anglès). UCLA Departament of Art. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2017. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Three Histories: The Wadsworth According to MATRIX 114 Wadsworth Atheneum, Hartford.
- ↑ «Spotlight: Andrea Fraser» (en anglès). The Harvard Crimson, Inc., 30-03-2010. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Andrea Fraser: Boxed Set, February 11 — April 4, 2010 Arxivat de maig 5, 2012, a Wayback Machine. Carpenter Center for the Visual Arts, Cambridge.
- ↑ Andrea Fraser - Professor, New Genres Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine. UCLA.
- ↑ «Andrea Fraser, L'1% C'est Moi». MACBA, 21-04-2016. [Consulta: 25 D'ABRIL DE 2016].
Bibliografia modifica
- Fraser, Andrea. Museum Highlights. Massachusetts: MIT Press, 2005. ISBN 0-262-06244-5.ISBN 0-262-06244-5.
- Pollack, Barbara «Baring the truth». Art in America, juliol 2002. ISSN: 0004-3214 [Consulta: 12 maig 2009].
- Saltz, Jerry «Critiqueus interruptus». The Village Voice [Consulta: 12 maig 2009].
- Trebay, Guy «Sex, Art and Videotape». The New York Times, 13-06-2004 [Consulta: 25 octubre 2010].
- Dimitrikaki, Angela «Labour, Ethics, Sex and Capital On Biopolitical Production in Contemporary Art On Biopolitical Production in Contemporary Art». n.paradoxa:international feminist art journal, juliol 2011 vol. 28 pp.5-15.
Enllaços externs modifica
- Andrea Fraser. Men on the Line: Men Committed to Feminism, KPFK, 1972, at MoMA, curated by Emi Fontana
- Andrea Fraser at Galerie Christian Nagel Arxivat 2019-05-23 a Wayback Machine.
- Andrea Fraser at Friedrich Petzel Gallery Arxivat 2008-10-10 a Wayback Machine.
- New York Time Article on Andrea Fraser