Obre el menú principal
Androclos traient la punxa

Androclos (grec: Ἀνδροκλῆς), o Androclus, és el nom donat per algunes fonts a un esclau d'un cònsol romà. La història d'aquest home és explicada per Aule Gel·li que esmenta com a font Appió Plistonices, que afirmava haver-ne estat testimoni. Està inclosa a la classificació Aarne-Thompson com a tipus 156. El relat va reaparèixer a l'edat mitjana com a "El pastor i el lleó" atribuint-lo en aquella època, erròniament, a Isop (en els reculls de faules del qual és inclòs sovint). Podem comprar-lo amb la faula d'Isop El ratolí i el lleó i el seu tractament de la compassió i la lleialtat.

El conte clàssicModifica

La forma més antiga en què apareix aquest relat és al llibre cinquè d'Aule Gel·li (s. II dC), Noctes Atticae, conte 14.

Segons la història, Androclos s'havia escapat del seu amo a l'Àfrica (Tunísia) i s'havia refugiat a una cova. Al cap d'un moment, hi va entrar un lleó ferit; Androclos va observar que tenia una punxa clavada a la pota i que no la podia fer servir. La hi va arrancar i així el va curar. El lleó va agrair a l'esclau la cura i no el va atacar. Durant un temps, els dos van viure junts a la cova, el lleó portava menjar al seu benefactor i reclinava amorosament el cap a la falda. Però, cansat de la vida salvatge, un dia l'esclau se'n va anar i fou capturat i portat a Roma, on és condemnat com a fugitiu al circ per enfrontar-se a les feres. L'emperador assisteix a l'espectacle i, quan el lleó famolenc s'hi abraona, el lleó el reconeix i comença a llepar-lo afectuosament i dòcil. Després de relatar els fets a l'emperador, l'esclau és perdonat i alliberat amb el lleó.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Androclos