Anella Científica

xarxa de telecomunicacions acadèmica i de recerca

L'Anella Científica és una xarxa de telecomunicacions acadèmica i de recerca catalana que connecta una vuitantena d'institucions[1] vinculades al món de l'R+D+I. A més de connectivitat, amb diferents velocitats i modalitats, les institucions que en formen part gaudeixen de nombrosos serveis addicionals.[2]

Infotaula d'organitzacióAnella Científica
Dades
TipusXarxa de telecomunicacions acadèmica i de recerca catalana
Història
Estat legalActiu
Creació1993
Activitat
ÀmbitCatalunya
ServeisConnexió a la xarxa i serveis addicionals relacionats
Governança corporativa
Seu 
Propietat deConsorci de Serveis Universitaris de Catalunya

Lloc webcsuc.cat/ca/comunicacions/anella-cientifica

L'Anella disposa d'un nucli òptic[3] amb un enllaç a 100 Gbps entre els seus nodes troncals (Campus Nord i Itconic) acabats en 5 ports, un d'ells per al punt neutre d'intercanvi de tràfic CATNIX, de 10 Gbps a cada node.

Des del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) es gestionen directament els equips òptics, els commutadors i encaminadors que permeten la interconnexió entre els nodes i amb les institucions connectades i que disposen d'una arquitectura totalment dedicada i redundada, tant a nivell de fibres com d'equips.

L'Anella Científica està connectada a la xarxa acadèmica espanyola RedIRIS i mitjançant aquesta a la resta de xarxes acadèmiques arreu d'Europa i la resta del món i també al punt neutre d'intercanvi de tràfic CATNIX, que li proporciona excel·lent connectivitat cap als proveïdors comercials a Catalunya.

La tecnologia de l'Anella Científica modifica

El troncal de l'Anella Científica es basa en una connexió òptica redundada a 100 Gbps entre nodes, equips de nivell 2 sobre els que es fan les interconnexions de circuits interns o externs i equips de nivell 3, per a l'encaminament del tràfic regular.

Pel que fa a les connexions de les institucions, la tecnologia en què es basa l'Anella Científica és principalment Ethernet, de nivell 2, la qual cosa permet proporcionar flexibilitat topològica, compatibilitat i escalabilitat.

Aquestes connexions Ethernet es basen principalment en la xarxa Giganet d'Orange, formada per anells que, en menys de 50 mil·lisegons, tornen a encaminar el tràfic per una via alternativa en cas d'incidència.

Aquesta flexibilitat permet fer connexions internes a les institucions amb seus separades geogràficament, que poden treballar amb xarxes dedicades entre seus de la mateixa manera que si fossin locals.

A nivell d'encaminament, la utilització del protocol dinàmic BGP permet a les institucions disposar de redundància tant cap a altres xarxes (RedIRIS, CATNIX, proveïdors...) com cap als nodes troncals de l'Anella Científica per disposar d'una sortida alternativa en cas d'incidència. En les connexions cap a RedIRIS, la connexió Saragossa/Itconic actua com a backup de la València/Campus Nord i en les connexions cap a Orange, la redundància es configura cap a dos nodes diferents de la seva xarxa. En les connexions de les institucions cap al CSUC, el node d'Itconic actua com a backup de Campus Nord.[4]

Connexió i col·laboració internacional modifica

La connectivitat global de l'Anella Científica mitjançant RedIRIS, Géant i la resta de xarxes acadèmiques a nivell mundial, permet a les institucions col·laborar diàriament amb universitats i institucions de recerca d'arreu del món amb una excel·lent connectivitat, així com participar en projectes internacionals amb grans requeriments de xarxa, com per exemple el projecte LHC en què participa l'IFAE-PIC o el projecte RES del BSC-CNS.

Amb aquesta vocació de col·laboració internacional, i amb la intenció de posar el monitoratge de la xarxa a l'abast de la comunitat científica, el CSUC disposa de tres sondes de la xarxa de mesura RIPE Atlas:[5] una Atlas Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine. i una Anchor, renovada el 2018,[6] per a l'Anella Científica i una Atlas[7] per al CATNIX. A més, disposa d'un node arrel LISP DDT (Locator/ID Separation Protocol Delegated Database Tree) per a aquesta arquitectura i protocols de xarxa[8] i un node RIPE RIS,[9] que permet veure els canvis d'encaminament a nivell global.

Modalitats de connexió modifica

Les modalitats de connexió i les velocitats són:[10]

Amb fibra Amb fibra o radioenllaç
10 Gbps 100 Mbps
2 Gbps 40 Mbps
1 Gbps 20 Mbps
500 Mbps 10 Mbps
200 Mbps
100 Mbps

- En casos puntuals i segons les necessitats de les institucions, es pot proveir també d'accessos ADSL o SHDSL.

Segons la ubicació geogràfica de la institució connectada, serà considerat un punt d'accés metropolità, provincial o interprovincial.

Categories d'adhesió modifica

Les institucions que es poden adherir a l'Anella Científica es classifiquen en les categories següents:[11]

  • A.1) Universitats públiques i privades, sense ànim de lucre, incloent els seus centres adscrits.
  • A.2) Organismes Públics de Recerca (OPI) i Instal·lacions Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) amb personalitat jurídica pròpia.
  • A.3) Centres i instituts tecnològics i de recerca amb personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre que participin en projectes d'R+D+I d'àmbit autonòmic, estatal o europeu.
  • A.4) Unitats docents o de recerca dels hospitals públics i privats sense ànim de lucre que participin en projectes d'R+D+I d'àmbit autonòmic, estatal o europeu.
  • B.1) Organismes gestors de programes d'R+D+I amb finançament públic.
  • B.2) Institucions, amb personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre, que disposin d'importants continguts digitals rellevants per a la comunitat científica i tècnica i que els posin a la seva disposició.
  • B.3) Entitats que participin en projectes d'R+D+I, durant i per al seu desenvolupament.
  • B.4) Parcs científics i tecnològics, sense ànim de lucre.
  • B.5) Centres d'educació primària, secundària, de formació professional i superior no universitària, sense ànim de lucre, tant públics com privats.
  • B.6) Altres entitats d'especial interès per al sistema català de ciència i tecnologia.

Història modifica

L'Anella Científica[12] es va posar en marxa el 1993 amb tecnologia DQDB amb una velocitat de connexió de 10 Mbps i un troncal a 34 Mbps. El 1998 va passar a tecnologia ATM[13] amb punts d'accés de fins a 155 Mbps i un troncal a 622 Mbps. Des del 2003 i fins al juny de 2013, es va basar en la tecnologia Gigabit Ethernet, amb amplades de banda entre 100 Mbps i 1 Gbps per a tràfic regular i fins a 10 Gbps per a projectes especials. Aquesta gran amplada de banda va permetre que durant l'any 2012 s'intercanviessin prop de 30.000 TB respecte als 20.165 TB de l'any anterior, mantenint la seva dinàmica de creixement.

Coincidint amb el seu 20è aniversari,[14] el 2013, l'Anella Científica va iniciar la seva cinquena etapa, renovant-se per incrementar la capacitat del seu troncal a 100 Gbps amb la posada en marxa de nous equips òptics, entre d'altres millores fruit del contracte signat amb Orange per a la renovació de la xarxa. El 2018 es compleixen 25 anys de la seva posada en funcionament i s'inicia la preparació per a una nova renovació tecnològica.[15]

Als seus inicis, l'Anella Científica comptava amb 6 punts d'accés, tots ells a l'àrea metropolitana de Barcelona, que van ampliar-se a 13 amb la primera renovació tecnològica el 1998, a 37 amb la segona, l'any 2003, a 71 amb la tercera, el 2008 i actualment en té més de 80.

Serveis addicionals i eines per a la xarxa[16] modifica

L'Anella Científica proporciona diversos serveis que milloren l'ús de la xarxa i permeten treure'n el màxim rendiment.[2] Així, ofereix el servei de:

Un altre servei que ofereix l'Anella Científica és servei de mitigació d'atacs de denegació de servei distribuïts (coneguts com a DDoS per les seves sigles en anglès, Distributed Denial of Service) per a l'Anella Científica.[17]

A més, ofereix diverses eines[18] que ajuden les institucions a gestionar i millorar el rendiment de la xarxa, com ara el panell de monitoratge Arxivat 2016-06-15 a Wayback Machine. de l'Anella Científica, que mostra l'estat de les connexions del troncal així com de diferents serveis de l'Anella Científica, amb estadístiques d'ús en temps real; les estadístiques SNMP en línia (CACTI) Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine., que proveeix els usuaris d'informació sobre el tràfic dels seus punts d'accés en temps real; l'SMARTxAC Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine., que millora la detecció de situacions anòmales a través del control del tràfic de cada punt d'accés; el test de velocitat i diagnosi NDT Arxivat 2016-06-22 a Wayback Machine., que proporciona proves de rendiment i de configuració de la xarxa de l'usuari; el Network Diagnostic Test MLab, un node que inclou diverses eines per provar la connexió, la qualitat i la neutralitat de la xarxa; les proves de càrrega Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine., que comproven la capacitat del punt d'accés d'una institució, i el multicast Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine. dbeacon Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine., que monitora la connectivitat del multicast per detectar possibles incidències en la recepció del tràfic.

Referències modifica

  1. «Les institucions adherides a l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-08-02. [Consulta: 16 juny 2016].
  2. 2,0 2,1 «Els serveis en xarxa de l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-06-28. [Consulta: 18 juny 2016].
  3. «En marxa el nucli òptic de l'Anella Científica i ampliades les connexions del seu troncal». [Consulta: 16 juny 2016].[Enllaç no actiu]
  4. CSUC «Comunicacions». Memòria d'Activitats de 2015, 16-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-01 [Consulta: 16 juny 2016]. Arxivat 2016-10-01 a Wayback Machine.
  5. «El CSUC disposa d'una nova sonda Anchor de l'Atlas de RIPE». El Blog del CSUC, 17-03-2014 [Consulta: 19 juny 2016].
  6. «La sonda RIPE Atlas Anchor de l'Anella Científica es renova». [Consulta: 28 novembre 2018].
  7. «Nova sonda RIPE Atlas instal·lada al CATNIX». El Blog del CSUC, 28-04-2014 [Consulta: 19 juny 2016].
  8. «El CSUC instal·la un node arrel LISP DDT». El Blog del CSUC, 16-07-2014 [Consulta: 19 juny 2016].
  9. «Disponible un nou RIPE Route Collector al CATNIX». El Blog del CSUC. [Consulta: 5 juliol 2016].
  10. «Categories d'adhesió a l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2015-01-26. [Consulta: 19 juny 2016].
  11. «Política d'ús de l'Anella Científica». CSUC, pàg. 2 p.[Enllaç no actiu]
  12. «Vídeo sobre la història de l'Anella Científica». [Consulta: 18 juny 2016].
  13. «L'Anella del 2000 canvia la seva tecnologia cap a ATM». Revista Teraflop, 1998, pàg. 1-4.[Enllaç no actiu]
  14. «L'Anella Científica es renova pel seu 20è aniversari». Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 16 juny 2016].
  15. «25 anys de l'Anella Científica: més que una xarxa». [Consulta: 28 novembre 2018].
  16. «Eines per a la xarxa». Arxivat de l'original el 2018-11-29. [Consulta: 28 novembre 2018].
  17. «En marxa un nou servei de mitigació d'atacs de DDoS per a l'Anella Científica». El Blog del CSUC, 01-03-2018.
  18. «Les eines per a la xarxa de l'Anella Científica». Web oficial del CSUC. Arxivat de l'original el 2016-05-23. [Consulta: 19 juny 2016].

Enllaços externs modifica