Anemúrion
Anemúrion o Anemúrium (en grec antic Ἀνεμούριον) era una antiga ciutat de Cilícia. Correspon a la moderna Anamur que es troba a uns 6 km al nord-est de l'emplaçament antic.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Turquia | |||
| ||||
Províncies | Província de Mersin | |||
| ||||
Districte | Anamur | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Estava situada prop d'un promontori (Anemurium promontorium, 'cap del Vent') que marca el punt més meridional de l'Àsia Menor, enfront de Xipre. Estrabó només menciona el promontori i no la ciutat, però en parlen Plini el Vell, Claudi Ptolemeu i Escílax de Carianda.
Anemúrion ja existia en període hel·lenístic. Les primeres restes daten del segle viii aC quan estava sota la influència o dependència dels reis de Cilícia, i el segle iv aC es menciona per primera vegada com un port important, segons el Periple de Pseudo-Escílax. La ciutat va passar a Roma al segle i aC. L'any 52 Anemúrion va ser assetjada per la tribu local dels clites, dirigida per Troxobor, però Antíoc IV de Commagena va trencar el setge, i després de matar Troxobor i alguns altres caps, va perdonar a la resta. La ciutat romana va tenir molta importància fins que la van conquerir els sassànides l'any 260, i la ciutat va decaure, però va seguir com a seu comercial almenys fins al segle vii, quan els atacs dels àrabs, que ja havien ocupat Xipre van fer la costa insegura.
L'oficial britànic Francis Beaufort va donar a conèixer les ruïnes el 1812. Les restes indiquen que va ser una ciutat important. Va descriure que la ciutat s'abastia per dos aqüeductes excavats a la roca que salvaven els barrancs amb arcades de pedra. Dins de les muralles de la ciutat hi havia dos teatres, un odèon, tombes, banys i una basílica, a part de moltes estructures menors. No va determinar de quina època eren les restes, però diu que els teatres i l'aqüeducte eren construccions romanes.[1]