Angarà

El riu Angarà (rus: Ангара́) és un curs d'aigua important de la Sibèria central, afluent del Ienissei.

Angarà

Tipus	Riu
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Rússia
Entitat territorial administrativa	Rússia
Localització	Baikal
Final
Localització	Strelka
Desembocadura	Ienissei
A 51° 52′ N, 104° 49′ E B 58° 06′ N, 93° 00′ E
Afluent	Irkut, Kitoi, Bolxaia Bélaia, Okà, Iia, Kova, Mura, Tasséieva, Ilim, Chadobets (en) , Kamenka (en) , Irkineyeva (en) , Karabula (en) , Kata (en) , Tatarka (en) , Kuda (en) , Ushakovka (en) , Koda (en)
Conca hidràulica	conca del Ienissei
Dades i xifres
Altitud	75 m
Mida	1.779 () km
Superfície de conca hidrogràfica	1.039.000 km²
Mesures i indicadors
Cabal	4.518 m³/s

Afluents principals del Ienissei

Antigament se l'anomenava Angarà Inferior (rus: Ни́жняя Ангара́, Níjniaia Angarà) com a distinció amb l'Angarà Superior. També antigament, el tram des d'Ust-Ilimsk fins a la desembocadura al Ienissei s'havia anomenat Tunguska Superior (rus: Ве́рхняя Тунгу́ска, Vérkhniaia Tunguska) per contrast amb els rius Tunguska Inferior i Tunguska Pedregós amb una important semblança geogràfica.

Curs

L'Angarà drena el llac Baikal a Listvianka, a una altura de 456 msnm. S'allunya d'Irkutsk, la capital de la regió, recorrent paratges àmpliament desolats durant 1779 km per a convergir finalment amb el Ienissei a Strelka, prop de Lessossibirsk. El seu cabal és de 120 km³/any.

El riu Angarà és navegable en certes seccions aïllades:

• Del llac Baikal a Irkutsk
• D'Irkutsk a Bratsk
• A l'embassament d'Ust-Ilimsk
• Del barratge de Bogutxani (Kodinsk) a la seva confluència amb el Ienissei

Embassaments

Al llarg del recorregut de l'Angarà es troben quatre embassaments que proveeixen d'electricitat a les indústries locals:

• L'embassament d'Irkutsk, situada a l'inici del seu curs, (44 m) produeix 650 MW.
• L'embassament de Bratsk (124 m), 500 km riu avall, va ser construïda als anys 60 i produeix 4.500 MW. El pantà que en resulta rep el nom de "Llac del Drac" per la seva forma. Els rius Okà i Iia, provinents dels vessants nord del Saian oriental, en formen les "mandíbules" i 400 km del riu Angarà en formen la "cua".
• L'embassament d'Ust-Ilimsk, barratge nou situat 250 km riu avall. Aquest pantà també afecta el riu Ilim.
• L'embassament de Bogutxani, barratge nou, no operacional, situat 400 km més avall.

Hi ha projectes per construir més embassaments, però les conseqüències que comporta per a l'entorn el fet de barrar completament el pas al riu Angarà han provocat protestes.

Els embassaments d'aquestes preses van inundar una sèrie de pobles al llarg de l'Angara i els seus afluents (inclòs el fort històric d'Ilimsk a l'Ilim), així com nombroses zones agrícoles a la vall del riu. A causa dels seus efectes sobre la forma de vida dels residents rurals de la vall d'Angara, la construcció de la presa va ser criticada per una sèrie d'intel·lectuals soviètics, en particular per l'escriptor d'Irkutsk Valentin Rasputin -tant a la seva novel·la Прощание с Матёрой, Prosxànie s Matioroi («L'adéu a Matiora») (1976) com al seu llibre de no-ficció Siberia, Siberia (1991).

Extracció de petroli

Angarsk, situada a la vora de l'Angarà, a 50 km d'Irkutsk, és el centre en expansió de la indústria petroliera de la Sibèria Oriental i seu d'una enorme refineria de Yukos.

Un gran oleoducte porta petroli cap a l'oest. Actualment, es construeix un altre cap a l'est per abastir el Japó des del port de Nakhotka, al mar del Japó. El potencial exacte de la Sibèria Oriental és desconegut encara. Hi ha dos jaciments petroliers més a la zona del riu Angarà: les terres de Kovuktinskoie, prop de Jigalovo, 200 km al nord d'Irkutsk, i les remotes terres de Verkhnekhonskoie, 500 km al nord d'Irkutsk, a l'Altiplà de la Sibèria Central.

Navegació

Terraplè de l'Angarà a Irkutsk

L'Angarà a Talzy, prop del llac Baikal

L'Angarà és navegable per embarcacions modernes en diverses seccions aïllades:

• del llac Baikal a Irkutsk

• d'Irkutsk a Bratsk

• a l'embassament d'Ust-Ilimsk

• des de la presa de Boguchany (Kodinsk) fins a la caiguda del riu al Ienisey.

El tram entre la presa d'Ust-Ilimsk i la presa de Boguchany no ha estat navegable a causa dels ràpids. Tanmateix, amb la finalització de la presa de Boguchany i l'ompliment del seu embassament, almenys una part d'aquest tram del riu també es tornarà navegable. Tanmateix, això no permetrà la navegació des del llac Baikal fins al Ienisey, ja que cap de les tres preses existents s'ha dotat d'una resclosa o d'un elevador de vaixells, ni tampoc la presa de Boguchany en tindrà cap.

La importància històrica de l'Angarà i de l’Ilim com a rutes d'aigua està testimoniada per una cadena de pobles al llarg d'ells (molts dels quals, així com la ciutat d’Ilimsk, van ser inundats per preses modernes) en aquest mapa de 1773. Cal tenir en compte que el curs baix de l'Angarà està etiquetat com a Nizhnyaya Tunguska, el nom que s'aplica actualment a un altre riu.

Malgrat l'absència d'una via navegable contínua, l'Angarà i el seu afluent l’Ilim van tenir una importància considerable per a la colonització russa de Sibèria des de ca. 1630, quan ells (i els portatges necessaris) van formar importants vies d'aigua que connectaven el Yenisey amb el llac Baikal i el Lena. El riu va perdre la seva importància de transport després de la construcció d'una ruta terrestre entre Krasnoiarsk i Irkutsk i, més tard, el Ferrocarril Transiberià.

Afluents

Els afluents més grans de l'Angara són, de la font a la desembocadura:

• Irkut (esquerre)

• Kitoy (esquerre)

• Belaya (esquerre)

• Oka (esquerre)

• Iya (esquerre)

• Ilim (dreta)

• Kova (esquerre)

• Koda (dreta)

• Chadobets (dreta)

• Mura (esquerre)

• Irkeneyeva (dreta)

• Taseyeva (esquerre)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angarà

• Riu Angarà Arxivat 2017-06-10 a Wayback Machine.
• Riu Angarà i el llac Baikal Arxivat 2006-10-07 a Wayback Machine.
• Nou pont sobre el riu Angarà Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.
• Riu Angarà - Foto
• Mapa de la zona Arxivat 2006-12-06 a Wayback Machine.
• Foto del riu i un barratge

Bibliografia

• Baynes, Thomas Spencer, ed. (1878), "Upper and Lower Angara", 'Encyclopædia Britannica, 9th ed., Vol. II', New York: Charles Scribner's Sons, p. 26.