Angela Piskernik
Angela Piskernik (27 d'agost de 1886 – 23 de desembre de 1967) va ser una botànica i conservacionista austro-iugoslava. Va ser la primera conservacionista professional d'Eslovènia.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1886 Lobnig (Àustria) (en)  |
| Mort | 23 desembre 1967 (81 anys) Ljubljana |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ecologisme |
| Ocupació | botànica |
| Membre de | |
| Professors | Hans Molisch |
Biografia modifica
Piskernik va néixer a Bad Eisenkappel, al sud de Caríntia, estat federat que es va mantenir dins d'Àustria després de la Primera Guerra Mundial. Va obtenir el doctorat en botànica a la Universitat de Viena.[2] D'entre els seus professors hi havia el botànic Hans Molisch. Va treballar pel museu provincial a Ljubljana i va donar classes a diverses escoles de secundària.
Com a dona eslovena amb consciència nacional, va ser activa al plebiscit de Caríntia i en un club de migrants.[3] L'any 1943 fou detinguda i empresonada al camp de concentració Nazi de Ravensbrück.[4] L'escriptora austríaca Maja Haderlap la menciona a la novel·la autobiogràfica Engel des Vergessens (Àngels de l'oblit).[5]
Després del 1945 esdevingué la directora del Museu d'Història Natural a Ljubljana i va treballar en conservació de la natura.[6] En concret, va dedicar els seus esforços a renovar i protegir el Jardí Botànic Alpí de Juliana i el Parc Nacional de Triglav.[7][1][8]
Durant els anys 60 va encapçalar la delegació Iugoslava de la Comissió Internacional per a la Protecció dels Alps (CIPRA) i va proposar la creació d'un parc natural transnacional amb Àustria als Alps de la Savinja i de Karavanke. Tanmateix, aquest parc bilateral mai es va crear.[9] Avui dia, aquesta àrea forma part del Cinturó Verd Europeu. Va morir l'any 1967 a Ljubljana.
El 2019, Piskernik va ser honorada amb un segell commemoratiu emès a Eslovènia.[10]
Escrits modifica
- Jugoslovansko-Avstrijski visokogorski park (predlog za zavarovanje) (conté un resum en anglès: Yugoslav-Austrian high mountain park (proposition for protection)) (1965), Varstvo narave 4, pp. 7-15.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Vito Hazler (2010): Protection and Presentation of Cultural Heritage in the Triglav National Park and in Regional and Landscape parks in Slovenia, Etnološka istraživanja (Investigacions etnològiques), Vol. 1 No. 15, pp. 53–67
- ↑ Tina Bahovec (2010): Engendering Borders: The Austro-Yugoslav Border Conflict Following the First World War, a: Agatha Schwartz (Ed.), Gender and Modernity in Central Europe: The Austro-Hungarian Monarchy and its Legacy, University of Ottawa Press, ISBN 978-0-7766-0726-9, pp. 219–234.
- ↑ Danijel Grafenauer (2009): Carinthian Slovenes´ Clubs and the Contacts between Carinthian Slovenes and Slovene-American Politicians Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., a: Matjaž Klemenčič, Mary N. Harris (Eds.) European migrants, diasporas and indigenous ethnic minorities, Edizioni Plus-Pisa University Press, ISBN 978-88-8492-653-1, pp. 83–103
- ↑ Janez Stergar (2004): Dr. Angela Piskernik (1886–1967), Natural Scientist, Environmentalist, and Nationally Conscious Activist from Carinthia (Resum en anglès), Institute of Ethnic Studies, Ljubljana. Recuperat el 31 d'octubre de 2013.
- ↑ Maja Haderlap (2016): Angel of Oblivion (en anglès, traduït de l'alemany per Tess Lewis), Archipelago Books, Brooklyn, New York
- ↑ Mateja Tominšek Perovšek (2012): Slovene Women in the Modern Era (Catàleg d'exposició en anglès), National Museum of Contemporary History, Ljubljana, pp. 63–64
- ↑ Juliana after 1945 Arxivat 29 de desembre de 2011 a Wayback Machine. Slovenian Museum of Natural History, Ljubljana. Recuperat el 19 de novembre de 2013.
- ↑ «About Juliana» (en anglès). Alpine Botanical Garden Juliana. Arxivat de l'original el 16 de juny 2022. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Carolin Firouzeh Roeder (2012), Slovenia's Triglav National Park: From Imperial Borderland to National Ethnoscape, a: Bernhard Gissibl, Sabine Höhler, Patrick Kupper (Eds.), Civilizing Nature: National Parks in Global Historical Perspective, Berghahn Books, New York and Oxford, ISBN 978-0-85745-525-3, pp. 240–255.
- ↑ Angela Piskernik, Scientist, Honoured with New Stamp Total Slovenia News. Recuperat el 5 de juliol de 2022.
Enllaços externs modifica
- Treballs per o sobre Angela Piskernik en biblioteques (catàleg WorldCat) (anglès)