Angle d'incidència (fabricació)
L'angle d'incidència (α) és l'angle que es troba entre la superfície principal i la superfície mecanitzada d'una peça a mecanitzar.[1] És l'angle que forma la part frontal de l'eina d'arrancada d'encenalls respecte a la direcció perpendicular al pla de tall. L'angle és necessari perquè l'eina entri a la peça, però si és massa petit, el fil de tall no pot entrar fàcilment en el material que cal mecanitzar i, per tant, es desgasta ràpidament degut al fregament i l'escalfament.
L'angle d'incidència depèn principalment de la resistència del material de l'eina utilitzada; i de la resistència i la duresa del material de la peça. Està relacionat amb l'angle de tall (o aresta) i amb l'angle de despreniment mitjançant la relació:
Essent :
α: angle d'incidència
β:angle de tall (o aresta)
Factors que afecten l'angle d'incidència modifica
- La resistència del material de l'eina: Si l'eina és d'acer ràpid, s'aconsegueixen angles superiors, ja que aquest és més resistent i tenaç que els carburs metàl·lics.
- La resistència i duresa del material de la peça: Si el material de la peça és molt resistent i dur, les forces que es produeixen durant la mecanització són superiors i, per tant, l'angle d'incidència ha de ser inferior.
Efecte de l'angle d'incidència sobre el desgast de l'eina modifica
Segons l'angle d'incidència de l'eina la resistència al desgast pot variar per una mateixa velocitat de tall.
Tal com s'observa en el gràfic (Resistència al desgast- Angle d'incidència) per al cas d'un acer ràpid es distingeixen dos trams molt diferenciats. Per angles petits la resistència al desgast augmenta gràcies a la disminució del desgast per fregament. En el segon tram, a mesura que es continua augmentant l'angle d'incidència la resistència al desgast disminueix a causa de l'augment de la debilitat de l'eina.
Alguns valors òptims d'angle d'incidència segons el material de què està conformada l'eina són:
| Acer ràpid | Metall dur | |
|---|---|---|
| Acer <370 N/mm² | 9°-11° | 6°-8° |
| Acer 370-500 N/mm² | 8°-10° | 6°-8° |
| Acer 500-700 N/mm² | 7°-9° | 5°-7° |
| Acer 700-850 N/mm² | 7°-9° | 5°-7° |
| Acer 850-1000 N/mm² | 7°-9° | 5°-7° |
| Acer 1000-1200 N/mm² | 6°-8° | 0°-6° |
| Alumini fos | 12°-14° | 8°-10° |
| Alumini al bronze | 10°-12° | 7°-9° |
| Bronze fos | 5°-8° | 4°-6° |
| Ferro fos (tou) | 8°-10° | 6°-8° |
| Ferro fos (semidur) | 7°-9° | 5°-7° |
| Ferro fos (dur) | 5°-7° | 3°-5° |
| Ferro fos (en coquilla) | - | 2°-4° |
| Coure | 10°-12° | 7°-9° |
| Fosa mal·leable | 7°-9° | 5°-7° |
| Plàstics | 14°-16° | 9°-11° |
Referències modifica
- ↑ Ingeniería y arquitectura. Volums 15-16. Universidad Nacional de Colombia Facultad de Matemáticas e Ingeniería, 1964, p. 13.
Bibliografia modifica
- Vivancos Calvet, Joan; Cayetano Sierra Alcolea,Rafael Ferré Masip, Joan R. Gomà Ayats, Irene Buj Corral, Rosa Rodríguez Sendra, Lluís Costa Herrero. «VI». A: Edicions UPC. Tecnologías de Fabricación. Teoria y problemas (en castellà). Barcelona: CPDA-ETSEIB, 2004. ISBN 9788469584019.
- Vivancos Calvet, Joan; Cayetano Sierra Alcolea: Arguilés Garcia, Ricard; Díaz Pardo Antonio; Sierra Alcolea Cayetano. Universitat Politècnica de Catalunya. Procesos de mecanizado. Volúmen texto (en castellà), 1996.