Obre el menú principal

Angostrina (Angoustrine, oficialment en francès) és un poble i territori del terme comunal de Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya. Fins al 1973 fou el cap d'una comuna independent, amb el mateix nom que el poble.

Infotaula de geografia políticaAngostrina
Angous vue2.JPG

Localització
 42° 29′ 00″ N, 1° 57′ 36″ E / 42.4833°N,1.9601°E / 42.4833; 1.9601
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Capital de
Geografia
Superfície 84,34 km²
Altitud 1.338,6 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

El cap de la comuna, el nucli anomenat la Part Major d'Angostrina és a la dreta[1] del riu d'Angostrina, en el coster que es troba a la dreta d'aquest curs d'aigua. Tanmateix, els anomenats la Part Petita i el Mas d'en Gaula es troben a l'esquerra del riu esmentat. El seu antic terme, però, ocupava la major part del terme actual al qual pertany.

EtimologiaModifica

Joan Coromines explica[2] l'origen d'Angostrina a partir de l'evolució de l'adjectiu llatí angustus (estret, escanyat), en referència a la vall del Riu d'Angostrina dessota i al sud del qual es troba aquesta població. Hi afegeix que la -r- després de l'arrel llatina apareix freqüentment rere el grup st, com és el cas de regestum > registre, en l'evolució cap al català, sobretot en l'àmbit pirinenc.

GeografiaModifica

L'antic terme d'Angostrina, de 84,34 km², suposava el 95,9% de l'actual terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes. Ocupava, doncs, la major part del terme actual. Només se n'escapava la franja sud-occidental del terme, on s'estenia l'antic terme comunal de Vilanova de les Escaldes. Era, com el terme actual fruit de la unió d'aquests dos antics termes, a l'extrem nord de la comarca de l'Alta Cerdanya.

És un terme molt muntanyós, com està descrit a l'apartat de geografia de l'article dedicat al terme actual. El cim més alt és el Carlit, de 2.921 metres d'altitud, i la pràctica totalitat de la meitat nord del vell terme d'Angostrina es troba al voltant dels 2.000 metres, amb un nombre important de muntanyes d'altituds similars a la del Carlit o el Puig Peric (2.810 m alt).

AngostrinaModifica

El poble d'Angostrina, format per dos nuclis més importants -la Part Major i la Part Petita- i dos de més petits -Cal Coix i el Mas d'en Gaula-, situats tots ells a poca distància els uns dels altres.

La Part MajorModifica

El nucli primigeni[3] del poble d'Angostrina, nascut a prop -als peus- de l'antiga església parroquial de Sant Andreu d'Angostrina, és popularment conegut com a la Part Major. En el punt més elevat d'un coster es troba l'església vell i el cementiri, i en els seus vessants oriental i meridional s'estén el nucli de població. A la part baixa, ran de la carretera D - 618, es troben l'escola, l'oficina de correus, altres dependències municipals i l'església nova de Sant Andreu.

La Part PetitaModifica

Es tracta del segon dels nuclis de població d'Angostrina. És a uns 500 metres al nord-est[4] de la Part Major, al peu de la carretera D - 618 i majoritàriament a l'esquerra del Riu d'Angostrina.

Cal CoixModifica

Cal Coix, inicialment un mas aïllat i actualment un petit barri d'Angostrina, és al nord de la Part Major[5] i al nord-est de l'església de Sant Andreu.

El Mas d'en GaulaModifica

Igual que Cal Coix, el Mas d'en Gaula començà essent una masia aïllada, com el seu nom indica, que ha esdevingut un barri més del poble, en aquest cas, un barri de la Part Petita, al nord del qual[6] es troba.

EnvallsModifica

Havia existit un petit vilatge anomenat Envalls, del qual només es conserva la que en fou església parroquial, Sant Martí d'Envalls. Era situat[7] just al lloc on la vall del Riu d'Angostrina comença a eixamplar-se, al nord del poble d'Angostrina.

HistòriaModifica

La Part Major és un dels dos nuclis primigenis del poble d'Angostrina. En un primer estadi, el poble d'Angostrina era una parròquia rural d'hàbitat dispers, però de seguida es començaren a formar dos petits nuclis, la Part Major, més gran i a prop de l'església parroquial de Sant Andreu d'Angostrina, i la Part Petita, com el seu nom indica, més petita que l'altra i allunyada de l'església parroquial.

Angostrina, amb el nom grafiat Angustrina apareix en l'Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, de principis del segle XI (tot i que fins al 2017 es creia que era del primer terç del IX). Fins al 1803, com tots els pobles cerdans, pertanyia al Bisbat d'Urgell, però en aquella data fou transferit, amb tota l'Alta Cerdanya, al Bisbat d'Elna.

Angostrina pertanyia directament al poder reial, però poc abans de la Revolució Francesa en fou alienada a favor del conseller Desprès.

DemografiaModifica

Demografia contemporàniaModifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
416 219 394 430 468 506 490 514 487
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
454 464 448 488 518 458 412 414 420
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
403 410 393 285 340 375 355 295 261
1962 1968
223 218

Administració i políticaModifica

BatllesModifica

S'indica en aquesta llista exclusivament els que foren batlles d'Angostrina abans del 1973, any de la fusió amb Vilanova de les Escaldes.

Alcalde Període[8]
Jacques Palau 1792 - 1794
Pierre Carrera 1794 - 1795
Gilles Capdeville 1795 - 1798
Paul Cot 1798 - 1800
Isidore Poch 1800 - 1801
Jacques Poch 1801 - 1813
Joseph Poch 1813 - 1816
Gilles Colomer 1816 - 1821
Antoine Palau 1821 - 1830
Isidore Courtade 1830 - 1833
Paul Cot 1833 - 1835
Gilles Barrere 1835 - 1841
Gilles Capdeville 1841 - 1843
Joseph Poch 1843 - 1860
Isidore Courtade 1860 - 1867
Jean Paul 1867 - 1870
Mariano Carrère 1870 - 1874
Jean Poch, Trasserra 1874 - 1876
Joseph Cot 1876 - 1896
Laurent Colomer 1896 - 1908
François Saboya 1908 - 1925
Antoine Agusti 1925 - 1935
Georges Mitjaville 1935 - 1938
Raphaël Agusti 1938 - 1945
Louis Clerc 1945 - 1973

ReferènciesModifica

NotesModifica

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «5 - Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Angostrina». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.