Animació limitada
L'Animació limitada és una tècnica d'animació que simplifica els moviments, descomponent-los en diferents nivells. Aquest sistema permet escurçar els temps i costos de producció d'una sèrie animada. L'animació limitada permet l'ús de dibuixos realistes, art abstracte i simbolismes per crear moviments limitats que tenen el mateix efecte narratiu que una producció d'animació total.[1] Entre els anys 60 i 80 aquesta tècnica va gaudir d'un renaixement i, juntament amb l'animació per a adults i infantil, va eclipsar el potencial dels dibuixos animats nord-americans.
Procés modifica
El procés d'animació limitada permet duplicar cel·les d'animació, donant com a resultat un baix nombre de quadres per segon separats. Si els fotogrames per segon d'una pel·lícula en cinema són 24 (en PAL 25 i en NTSC 30), les animacions posseeixen moviments amb 12, 8 o fins i tot 6 quadres per segon. El reduït nombre d'imatges per segon causa intermitencia, o moviment "desigual", que és molt diferent a l'animació de la majoria de les pel·lícules o sèries de TV amb animació completa.
Les tècniques que s'utilitzen per a la producció massiva de dibuixos animats a un baix preu són:
- Reutilitzar seqüències animades per tal que el treball dels animadors sigui menor.
- No s'anima la totalitat del personatge, sinó que només es fa amb les parts del cos que tenen moviment en un fotograma en concret.
- Els elements visuals van en conjunt amb els elements d'àudio. L'humor verbal i el talent de veu són els factors més importants per poder donar-li emoció a la caricatura.
Exemples modifica
Alguns dibuixos animats que han fet bon ús de l'animació limitada són Gerald McBoing Boing, Mr. Magoo, El Xou de Rocky i Bullwinkle i Els Picapedra. L'anime japonès utilitza una tècnica mixta d'animació completa amb animació limitada, utilitzant la limitada en aquelles escenes amb diàlegs on els personatges romanen estàtics amb lleus moviments de pèl o roba en cicle i en les escenes on els personatges realitzen accions gracioses, mentre l'animació total la utilitzen en aquelles escenes on hi ha una narrativa més ràpida, com per exemple baralles, persecucions, explosions, etc.
Referències modifica
- ↑ Los cortos y largometrajes de dibujos animados creados por Walt Disney de 1930 a 1940 son alabados por hacer simulaciones animadas de la realidad, con un perfecto detalle para los movimientos en cada uno de sus fotogramas. Sin embargo, este estilo de animación toma mucho tiempo y consume más recursos debido al alto grado de profesionalismo que se requiere por parte de los dibujantes animadores.