Ànit
Ànit (en grec antic: Ἄνυτος; en llatí: Anytus), fill d'Antemi, fou el més influent dels acusadors de Sòcrates en el seu judici.
| Nom original | (grc) Ἄνυτος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle V aC Euonymon (en)  |
| Mort | segle V aC |
| Estrateg | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | estrateg |
Va heretar una gran fortuna del seu pare, que tenia una adoberia, segons que diu Plató. Plutarc al·ludeix a la seva relació íntima i després trencada amb Alcibíades.
El 409 aC fou enviat amb 30 vaixells a Pilos, que era assetjada pels espartans, però el temporal li va impedir superar el cap de Malea i va haver de tornar a Atenes on va ser acusat i jutjat per traïció, però se'n va sortir subornant als jutges, segons Plutarc i Diodor de Sicília, que diuen que aquest va ser el primer signe de corrupció del personatge. Durant el govern dels Trenta Tirans, sembla que va fer costat al partit democràtic i això li va comportar el desterrament (404 aC). Lísies l'esmenta com el cap dels exiliats de File, i diu que es va mostrar extremadament moderat.
Amb Sòcrates va tenir una relació tempestuosa per la seva hostilitat personal i professional. Després de la condemna de Sòcrates, els atenencs es van penedir i van condemnar a mort als principals acusadors. Mèlet va ser mort per lapidació, i Ànit i Lícon d'Atenes van ser enviats a l'exili.[1]
Referències modifica
- ↑ Anytus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 220