Viquipèdia

Anna Ancher

pintora impressionista danesa

 

Plantilla:Infotaula personaAnna Ancher

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Anna Kirstine Brøndum Modifica el valor a Wikidata
18 agost 1859 Modifica el valor a Wikidata
Skagen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Skagen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAnchers Hus (en) Tradueix (1884–1935) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1874 Modifica el valor a Wikidata - 1935 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentImpressionisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVilhelm Kyhn, Karl Madsen i Michael Peter Ancher Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMichael Peter Ancher (1880–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsHelga Ancher Modifica el valor a Wikidata
PareErik Andersen Brøndum Modifica el valor a Wikidata
GermansDegn Brøndum Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anna Ancher (Skagen, Dinamarca, 18 d'agost de 1859 - íd., 15 d'abril de 1935) va ser una artista danesa, interessada en la llum i el color, associada amb el grup de pintors de Skagen, una colònia d'artistes establerts a la punta nord de Jylland. Es considera una de les artistes visuals més grans de Dinamarca.[1][2][3]

Fons

modifica
 
Anna Ancher i família a l'Hotel Brøndums, ca. 1930

Anna Kirstine Brøndum, filla d'Ane Hedvig Møller i d'Erik Andersen Brøndum, va ser l'única dels pintors de Skagen que va néixer i va créixer al mateix Skagen, on el seu pare era propietari de l'Hotel Brøndums. El talent artístic d'Anna Ancher es va fer evident a una edat primerenca i es va familiaritzar amb l'art pictòric a través dels molts artistes que es van establir per pintar a Skagen, al nord de Jylland.[1][2]

Mentre va estudiar dibuix durant tres anys al Vilhelm Kyhn College of Painting de Copenhaguen, va desenvolupar el seu propi estil i va ser pionera a observar la interacció de diferents colors a la llum natural. També va estudiar dibuix a París, a l'atelier de Pierre Puvis de Chavannes, juntament amb Marie Triepcke, que es casaria amb Peder Severin Krøyer, un altre pintor de Skagen. Va debutar a l'Exposició de Primavera de Charlottenborg quan tenia 20 anys. El 1880 es va casar amb el també pintor Michael Ancher i van tenir una filla, Helga Ancher. Malgrat la pressió de la societat perquè les dones casades es dediquessin a les tasques domèstiques, va continuar pintant després del matrimoni.[1][2]

Carrera

modifica

Anna Ancher va ser considerada una de les grans artistes pictòriques daneses en virtut de les seves habilitats com a pintora de personatges i colorista. El seu art impressionista va trobar expressió en l'avenç modern de l'art nòrdic cap a una representació més veraç de la realitat, com es palesa a Blind kone, Blå Ane [Esposa cega, 1882] i Pigen i køkkenet [Noia a la cuina,1883–1886].[1][2]

Estil

modifica

Juntament amb Theodor Philipsen, Anna Ancher és considerada una de les pintores impressionistes més importants de l'art danès. L'historiador de l'art danès Peter Nørgaard Larsen escriu sobre l'estil impressionista d'Anna Ancher: "Però a diferència de la connexió dels impressionistes francesos amb la vida moderna a la metròpoli i als voltants, [els seus quadres] estan pintats des de la perifèria de la modernitat [...] En lloc de contra allò que és agitat, fugaç i momentani, que és generalment el que és distintiu de l'impressionisme".[4]

Les imatges d'Anna Ancher sovint representen el món de les dones. Va pintar moltes dones, moltes més que homes, sovint soles. Un motiu típic d'Anna Ancher és una sola figura femenina en un interior, una habitació o una sala d'estar, dedicada a una activitat tranquil·la o simplement reflexiva i introvertida. La introversió és un tret molt característic de les seves figures femenines: l'atenció es dirigeix al seu món interior, que queda ocult a l'espectador; gairebé mai no hi ha contacte visual amb l'espectador, ja que les dones miren cap avall, tenen els ulls tancats o bé estan d'esquena. Així, l'atenció se centra en la composició de la figura en l'espai.[5][6]

Ancher va estar intensament preocupada per explorar la llum i el color, com a Interiør med Clematis [Interior amb Clematis, 1913]. També va crear composicions més complexes com En begravelse [Un funeral, 1891]. Les obres d'Anna Ancher han representat sovint l'art danès a l'estranger.[7]

 
Sørg [Dol, 1902]

Anna Ancher ha estat elogiada per la seva pintura titulada Sørg (1902), que representa una dona rossa de cabells llargs i nua a un costat de l'obra, una creu funerària al mig i una dona piatosa més gran vestida amb roba negra. El context religiós de la pintura podria estar relacionat amb la pròpia educació religiosa d'Ancher. La seva representació del nu femení és única per a l'època, atès que aquesta dona no està obertament sexualitzada i creada únicament com un objecte per a la mirada masculina, com era típic en les pintures contemporànies de nus femenins. L'estudiosa Alice R. Price afirma que aquesta pintura és un reflex de la posició d'Ancher com a dona de fe que viu en l'estil de vida bohemi tradicional dels artistes, que Price interpreta com a indicatiu d'un conflicte intern en curs per a l'artista.[8]

El Museu

modifica
 
La casa de Michael i Anna Ancher a Skagen

La residència d'Anna i Michael Ancher a Skagen es va comprar el 1884. L'any 1913 s'hi va afegir un gran estudi, annex a la propietat. Això també formava part del que avui es mostra públicament com a museu dedicat tant a Anna com a Michael Ancher. A la seva mort, el 1964, la seva filla, Helga Ancher, va deixar la casa i tot el seu contingut a una fundació. L'antiga residència va ser restaurada i oberta com a museuː Anchers Hus.[6]

Els mobles i les pintures originals creats pels Ancher i altres artistes de Skagen es mostren a la casa i l'estudi restaurats. S'organitzen exposicions d'art a la Saxilds Gaard, un altre edifici de la propietat. Sempre hi ha exposicions de pintures de Michael i Anna Ancher, així com de molts altres pintors de Skagen que formaven el seu cercle d'amics.[9][6]

Obres

modifica
  •  
    Selvportræt [Autoretrat, ca 1878-1879]
  •  
    Pigen i køkkenet [Noia a la cuina c. 1886]
  •  
    Ung pige foran en tændt lampe [Noia davant d'un llum encès, 1887]
  •  
    Aftenbøn [Pregària del vespre, 1888]
  •  
    Synde fiskerpige [Dona de pescador cosint, 1890)
  •  
    Interiør med datteren Helga ved sytøjet [Interior amb la filla de la pintora, Helga, cosint, 1890]
  •  
    Solskin i den blå stue [La llum del sol a l'habitació blava, 1891]
  •  
    En begravelse [Un funeral, 1891]
  •  
    Missionsmøde på Skagen Fyrbakke [Reunió de missió a Skagen Fyrbakke,1903]
  •  
    Plukker gæssene [Plomant les oques de Nadal, 1904]
  •  
    Interior med røde valmuer [Interior amb roselles i dona lectora, 1905]
  •  
    Høstarbejdere [Segadors, 1905]
  •  
    Fru Ane Brøndum i den blå stue [Retrat de la mare de l'artista, 1913]
  •  
    Stue med lyseblå gardiner og blå Clematis [Habitació amb cortines blau clar i Clematis blau, 1913]

Reconeixement

modifica

Va exposar la seva obra al Palau de Belles Arts a l'Exposició Mundial de Columbia de 1893, a Chicago, Illinois.[10] Va rebre la medalla Ingenio et Arti el 1913,[11] i la Tagea Brandt Rejselegat el 1924.[12] Fins a la seva mort, va exposar un total de 54 vegades a Charlottenborg.  Moltes de les seves pintures es poden veure al Museu de Skagen, a Anchers Hus i Ribe Kunstmuseum , així com a Den Hirschsprungske Samling, a Copenhaguen.[6]

Anna i Michael Ancher van aparèixer a la part frontal del bitllet de 1000 DKK, que va entrar en circulació el 25 de novembre de 2004 i, posteriorment, va ser substituït. La part frontal del bitllet tenia un retrat doble d'Anna i Michael Ancher, derivat de dues pintures de 1884 de Peder Severin Krøyer,[13] [14] que originalment penjaven a les parets del menjador de l'hotel Brøndums.[15]

Una col·lecció de gairebé 4.000 cartes entre Anna i Michael Ancher i els seus amics, amb comentaris de la historiadora de l'art Elisabeth Fabritius, es va publicar com a Anna og Michael Ancher. Breve og fotografier 1866-1935 I-VI va ser publicat per Forlaget Historika el 2020.[16]

Al 2018, l'obra d'Anna Ancher va formar part de l'exposició Women in Paris 1850-1900.[17]

Exposicions retrospectives

modifica
  • Anna Ancher – Skagens indre og ytre rom, Lillehammer Kunstmuseum, Noruega, 2021 [18]
  • I Am Anna. A Homage to Anna Anche, Museu Skagens, Dinamarca, 2009 [19]
  • Anna Ancher, Arken Museum of Modern Art, Copenhaguen, 2011 [20]
  • Anna Ancher & Co.—The Painting Women, Ribe Kunstmuseum, Dinamarca, 2007 [21]
  • Anna Ancher—det besjælede rum, Ribe Kunstmuseum, Dinamarca, 1999 [22]
  • Anna Ancher, 1859–1935, Malerin in Skagen, Niedersächsisches Landesmuseum, Hannover, 1994–1995 [23]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fabritius, Elisabeth. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wivel, Ole. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon, 23-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024].
  3. ↑ Bricka, Carl Frederik. «199 (Dansk biografisk Lexikon / I. Bind. Aaberg - Beaumelle)» (en danès). [Consulta: 30 juny 2024].
  4. ↑ Impressionismen og Norden. Udgivet i tilknytning til udstillingen Impressionismen og Norden. Fransk Avantgarde i det sene 1800-tal og kunsten i Norden 1870-1920, p. 165. ISBN 87 90096 54 1. 
  5. ↑ Udstillingskatalog udgivet i forbindelse med udstillingen ANNA (jeg) ANNA. En hyldest til Anna Ancher. 2.maj - 31.august 2009, Skagens Museum, p. 28-29. ISBN 978-87-91048-17-3. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Anchers Hus» (en danès). Skagens Kunstmuseer. [Consulta: 30 juny 2024].
  7. ↑ «The Skagen Painters - Den Hirschsprungske Samling». hirschsprung.dk. [Consulta: 2 març 2019].
  8. ↑ Price, Alice Rudy Scandinavian Studies, 88, 2, 22-06-2016, pàg. 97–128. DOI: 10.5406/scanstud.88.2.0097. ISSN: 0036-5637.
  9. ↑ "Anne and Michael Ancher’s house" Arxivat 2011-07-08 a Wayback Machine., Boboho Interior design Magazine. Retrieved 16 October 2011.
  10. ↑ Nichols, K. L. «Women's Art at the World's Columbian Fair & Exposition, Chicago 1893». [Consulta: 24 juliol 2018].
  11. ↑ «For videnskab og kunst medaljen Ingenio et arti» (en danès). Litterære priser, medaljer, legater mv [Literary prizes, medals, scholarships, etc]. [Consulta: 5 setembre 2010].
  12. ↑ Kvinfo.dk Article on Kvinfo (a Danish encyclopedia about Danish women) about Anne Ancher
  13. ↑ The coins and banknotes of Denmark. Danmarks Nationalbank, 2005, p. 22–23. ISBN 87-87251-55-8. 
  14. ↑ «1,000-krone banknote, 1997 series». Danmarks Nationalbank. Arxivat de l'original el 4 March 2010. [Consulta: 7 setembre 2010].
  15. ↑ Lisette Vind Ebbesen and Dorthe Rosenfeldt Sieben. Malerikatalog. Skagens Museum.. Skagen: Skagen Fondene, 2012, p. 152, 157. ISBN 978-87-91048-28-9. 
  16. ↑ «Skagensmaleres 4000 personlige breve er blevet offentliggjort: "Det er overvældende interessant"» (en danish). Kristeligt Dagblad. [Consulta: 4 març 2024].
  17. ↑ Madeline, Laurence. Women artists in Paris, 1850-1900. Yale University Press, 2017. ISBN 978-0300223934. 
  18. ↑ «Anna Ancher – Skagens indre og ytre rom» (en noruec). lillehammerkunstmuseum.no. [Consulta: 29 agost 2021].
  19. ↑ Skagens Museum, Anna. I am Anna - a homage to Anna Ancher [on the occasion of the Exhibition "I Am Anna" - a homage to Anna Ancher, 2 May - 31 August 2009, Skagens Museum]. Skagen: Skagens Museum, 2009. ISBN 9788791048180. 
  20. ↑ Arken museum for moderne kunst (Ishøj, Denmark), Anna. Anna Ancher : Arken Museum of Modern Art, 29 January - 5 June 2011. Ishøj: Arken Museum of Modern Art, 2011. ISBN 9788778750792. 
  21. ↑ «Anna Ancher | National Museum of Women in the Arts». nmwa.org. [Consulta: 22 març 2019].
  22. ↑ Ribe kunstmuseum (Denmark), Anna. Anna Ancher, det besjælede rum. Ribe: Kunstmuseum, 1999. 
  23. ↑ Niedersächsisches Landesmuseum Hannover., Heide. Anna Ancher : 1859-1935 : malerin in Skagen. Hannover: Niedersächsisches Landesmuseum, 1994. ISBN 9783929444049. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Ancher&oldid=33678090»