Anna Moner

Artista i escriptora

Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa, 1967), llicenciada en història de l'art, és artista plàstica i escriptora. Des del 1987 forma equip artístic amb Sebastià Carratalà[1] (La Vilavella, la Plana Baixa, 1965).

Infotaula de personaAnna Moner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Vila-real (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: anna.moner Twitter (X): Anna_Moner Modifica el valor a Wikidata

Anna Moner i Sebastià Carratalà, artistes modifica

Han dut a terme nombroses exposicions personals, entre les quals caldria destacar "La llum i la fenedura" (Torre dels Ducs de Medinaceli, Fundació Baleària, El Verger, la Marina Alta, 2019), "La pell ferida" (La Casa del Cable, Espai d'art, Xàbia, 2019 / Seu d'Intersindical Valenciana, València, 2019), “Els cossos agredits” (Casa de la Cultura, l'Alcúdia, 2018 / Museu de Xàbia, Xàbia, 2017 / CCOM Centre Cultural Ovidi Montllor, Alcoi, 2017 / MUMA, Alzira, 2016 / Octubre Centre de Cultura Contemporània, València, 2016 / Centre Cultural Mario Monreal, Sagunt, 2016 / El Convent espai d'art, Vila-real, 2015), “La pell ferida” (Espai Mariola Nos, Vinaròs, 2016), “Escena” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 2010), “El perfil de la memòria” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 2000 / Antiga església de Beneixida, la Ribera Alta, 1999), “La mirada de la torre” (Sala El Castillo, Requena, 1998), “Paisatge de paret” (Galeria Octubre, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana, 1996 / Galeria Edgar Neville, Alfafar, 1996), “Moner-Carratalà” (École d'Architecture, Bordeus, França, 1994), “Moner-Carratalà” (Zoo Galerie, Nantes, França, 1992), “Moner-Carratalà” (École d'Architecture, Nantes, França, 1992), “Moner-Carratalà” (Galeria Del Barco, Sevilla, 1992), “Moner-Carratalà” (Mercado Antiguo, Requena, 1991), “Fragments/Unitats” (Espai ANCA, València, 1991).[2] A més, cal esmentar les performances “El temps i l'espai interior” (Facultat de Belles Arts, València, 1987), “L'espai tancat” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 1987), “Tensions” (Sala de la Cooperativa, La Pobla Tornesa, 1987) i “L'espai viu” (II Fira Alternativa, Parc Ribalta, Castelló de la Plana, 1987).

També han participat en exposicions col·lectives com ara "Espais d'art" (Centre Cultural Fundació Bancaixa, València, 2018), "80 Caràcters" (Col·legi Major Rector Peset, Universitat de València, 2017), “Mnemòsines. Artistes contra l'oblit” (Museu de Belles Arts, Castelló de la Plana, 2016), “XI Biennal de Pintura Ciutat de Benicarló” (MUCBE, 2014), “Jocs Florals a Cavanilles” (Sala del Jardí Botànic, Universitat de València, 2005), “Homenatge a Tàpies” (Sala Thesaurus, La Nau, Universitat de València, 2003), “Paisaje, arte, naturaleza” (Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, 2001), “Reivindicació ambiental” (Seu UGT PaísValencià,València), “Ciutat assetjada” (Campus de Tarongers, Universitat de València, 1999), “Des de la imatge” (Sala Parpalló, Centre Cultural la Beneficència, València, 1997), “6 + 4” (Casa dels Mundina, Vila-real, 1996), “10 anys” (Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 1995), “Espai d'artistes joves” (Museu d'Art Modern, Ceret, França, 1994), “Mayte Vieta, Moner-Carratalà, Chema de Luelmo” (Galeria Visor, València, 1994), “39 Salon de Montrouge” (Centre Culturel et Artistique de Montrouge, París, 1994), “Livres-objet et Papiers de Photographes” (Galeria Isabelle Bongard, París, 1993), “Jeune Peinture” (Grand Palais, París, 1993).[2]

Han escrit conjuntament textos sobre art per a catàlegs d'exposicions i revistes com ara Cimal Arte Internacional, Ars Mediterranea, Serra d'Or i Mètode, entre altres. Són coautors de l'obra teatral La morta enamorada, estrenada el 2010 al Gran Teatre d'Alzira i el 2011 al Teatro Alcázar de Madrid en la versió en castellà.[3]

Anna Moner, escriptora modifica

Ha publicat els relats La Venus i el lliri i Les finestres de l'ànima (tots dos Premi de Relats de Dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006 i 2010), L'obsessió de Balthazar Hurley (Fundació Bromera, 2014), La Casa del Rellotge (Fundació Bromera, 2016), El diari de Briseida (Fundació Bromera, 2018) i El fotògraf de les Columbretes (Bromera, 2019). Altres han estat inclosos a Escriure el país (Universitat d'Alacant i El País, 2012 / Onada, 2015), Sexduïts (Bromera, 2014), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015), 2 de 10 (Escola Valenciana, 2015), Entre dones (Balandra, 2016), Escriptors cienciaferits (Mètode, Universitat de València, 2016), L'inèdit (Paper de vidre, 2016), Lletracremats (El Temps, 2017) i Assassins valencians (Llibres del Delicte, 2019). Així mateix, ha participat a 10 al vostre gust (Fotoespai Gandia, 2016), Nosaltres, els fusterians (Perifèric, 2017), Nosaltres, les fusterianes (3i4, 2017), Angoixa (CEIC Alfons el Vell, 2018) i De res poètica, de Francesc Mompó (El Petit Editor, 2018).

També ha publicat les novel·les Les mans de la deixebla (Bromera, 2011), Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant; El retorn de l'Hongarès (Bromera, 2015), Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València, Premi Túria a la millor contribució literària i Drac de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i el diari cultural Núvol; La mirada de vidre (Bromera, 2019), Premi de Novel·la dels XXX Premis Literaris Ciutat d'Alzira, i La por de la bèstia (Amsterdam, 2023).[4][5] D'altra banda, Gabinet de curiositats (Pruna Llibres, 2015) ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig (AELC, 2016).

Col·labora en diversos mitjans de comunicació: Diari La Veu, Cartelera Turia, Levante-EMV, la revista Lletraferit, la revista d'història d'autor El món d'ahir i el Calendari dels Brillants (MACMA). En la ràdio d'À Punt Mèdia, ha conduït l'espai de literatura «La biblioteca d'Hipàtia» (magazín Al ras, 2017-2018), «La llanterna màgica» (magazins Al ras i El Dia À Punt, 2018-2021) i «El gramòfon blau» (programa Territori Sonor, actualment). També hi ha dirigit i conduït, junt amb Sebastià Carratalà, el programa setmanal Gabinet de curiositats (2019).

Ha estat la primera Ambaixadora de la Lectura (Direcció General de Cultura GVA i Fundació FULL), el 2017,[6] i és coordinadora de l’Institut d’Humanitats i de Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim des del 2022.[7]

És membre de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) i d'El Pont Cooperativa de Lletres.

Publicacions modifica

Novel·la

  • Les mans de la deixebla, Bromera, Alzira, 2011
  • El retorn de l'Hongarès, Bromera, Alzira, 2015
  • La mirada de vidre, Bromera, Alzira, 2019
  • La por de la bèstia, Amsterdam, Barcelona, 2023

Assaig

  • Gabinet de curiositats, Pruna Llibres, 2015

Narrativa curta

  • "La Venus i el lliri", Premi de relats de dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2006
  • "Les finestres de l'ànima", Premi de relats de dones, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2010
  • "La Casa de la Sirena",[8] Escriure el país, Universitat d'Alacant i El País, 2012/Onada, Benicarló,2015
  • "Pell de nacre", Sexduïts, Bromera, Alzira, 2014
  • L'obsessió de Balthazar Hurley, Fundació Bromera per al foment de la lectura, Alzira, 2014
  • "Maestoso, rallentando", Noves dames del crim, Llibres del Delicte, Barcelona, 2015 [Audiorelat: https://soundcloud.com/enveualtacat/046-maestoso-rallentando, EnVeuAlta, Barcelona, 2017]
  • "El falconer de les rimes", 2 de 10, Escola Valenciana, València, 2015
  • La Casa del Rellotge, Fundació Bromera per al foment de la lectura, Alzira, 2016
  • "Ginia Stephen", Entre dones, Balandra, València, 2016
  • "L'ocell",[9] Escriptors cienciaferits, Mètode, Universitat de València, València, 2016. Traduït al polonès a la revista literària Nowa Dekada Krakowska (Krakowska Fundacja Literatury, Cracòvia, Polònia, 2017), monogràfic dedicat a la narrativa breu catalana.
  • "La dona ocell",[10] Paper de vidre, Barcelona, 2016. Traduït al polonès a la revista literària Nowa Dekada Krakowska (Krakowska Fundacja Literatury, Cracòvia, Polònia, 2017), monogràfic dedicat a la narrativa breu catalana.
  • "Ma féroce amie", Lletracremats, El Temps, València, 2017[11]
  • El diari de Briseida, Fundació Bromera per al foment de la lectura, Alzira, 2018
  • "L'atracció de l'abisme", Angoixa, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2018
  • "Confessions del Minotaure", Assassins valencians, Llibres del Delicte, Barcelona, 2019
  • El fotògraf de les Columbretes, Bromera, Alzira, 2019

Catàlegs d'exposicions individuals

  • Paisatge de paret, Galeria Edgar Neville, Alfafar (l'Horta), 1996
  • La mirada de la torre, Sala El Castillo, Requena, 1998
  • El perfil de la memòria, Beneixida (la Ribera Alta) 1999
  • Els cossos agredits, El Convent espai d'art, Vila-real, 2015
  • Els cossos agredits, CCOM Centre Cultural Ovidi Montllor, Alcoi, 2017
  • Els cossos agredits, Casa de Cultura, l'Alcúdia, 2018

Catàlegs d'exposicions col·lectives

  • Jeune Peinture, Grand Palais, París, 1993
  • 39 Salon de Montrouge, Centre Culturel et Artistique de Montrouge, París, 1994
  • 10 anys, Galeria Pictograma, Castelló de la Plana, 1995
  • 6 + 4, Casa dels Mundina, Vila-real, 1996
  • Des de la imatge, Sala Parpalló, Centre Cultural la Beneficència, València, 1997
  • Ciutat assetjada, Campus de Tarongers, Universitat de València, 1999
  • Homenatge a Tàpies, Sala Thesaurus, La Nau, Universitat de València, 2003
  • Jocs Florals a Cavanilles, Sala del Jardí Botànic, Universitat de València, 2005
  • Mnemòsines. Artistes contra l'oblit, Museu de Belles Arts, Castelló de la Plana, 2016
  • Espais d'art, Fundació Bancaixa, 2018

Premis i distincions modifica

Referències modifica

  1. «Anna Moner | llibresvalencians.com». Arxivat de l'original el 2018-11-10. [Consulta: 10 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Moner/Carratalà, Anna/Sebastià. Els cossos agredits. 1a edició. Alcoi: Centre Cultural Ovidi Montllor, 2017, p. 29-30. 
  3. Moner/Carratalà, Anna/Sebastià. Els cossos agredits. 1a edició. Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 2015, p. 61. ISBN 978-84-96843-75-2. 
  4. «Brutalitat, crims i art a la nova novel·la d'Anna Moner», 17-10-2023. [Consulta: 18 octubre 2023].
  5. «Anna Moner publica una novel·la sobre la persecució psicològica d’un depredador i la seua víctima» (en catalan), 18-10-2023. [Consulta: 18 octubre 2023].
  6. «"L'Ambaixada de la Lectura vol ajudar el fet que els autors puguen viure del seu treball"». Diari la Veu, 12-11-2017.
  7. «Anna Moner, nova coordinadora de l’Institut d’Humanitats i de Patrimoni del Magnànim - Institució Alfons el Magnànim». [Consulta: 29 octubre 2023].
  8. Moner, Anna «La Casa de la Sirena». El País, 12-12-2012.
  9. «L'ocell». [Consulta: 11 novembre 2018].
  10. «Anna Moner». paper de vidre | contes, 31-01-2017.
  11. «‘Ma féroce amie’». El Temps.
  12. «Anna Moner guanya el Ciutat d'Alzira de Novel·la amb 'La mirada de vidre'». valenciaplaza.com, 10-11-2018.[Enllaç no actiu]
  13. «Cronologia dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians». AELC. [Consulta: 10 novembre 2018].
  14. CCMA. «Anna Moner, autora d'"El retorn de l'hongarès" a la Setmana del drac de Catalunya Ràdio». [Consulta: 23 març 2019].
  15. «XXIV PREMIS TURIA 2015 | Cartelera Turia» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2018].

Enllaços externs modifica