Anselmo González del Valle y Fernández Roces
Anselmo González del Valle y Fernández Roces (Oviedo, 21 d'abril de 1820 - Madrid, 29 de novembre de 1876) va ser un empresari i mecenes asturià, membre d'una família de la noblesa asturiana, pare del músic Anselmo González del Valle i del que fou I Marquès de la Vega de Anzo.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1820  Oviedo (província d'Astúries) |
| Mort | 29 novembre 1876 (56 anys) Madrid |
| Alcalde de l'Havana | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, mecenes |
| Família | |
| Fills | Anselmo González del Valle |
Biografia modifica
En la dècada de 1840 va emigrar a Cuba, i es va enriquir gràcies a la indústria del tabac. Allà es va casar amb Maria de Jesús Merced Carvajal i Cabaña, filla d'un important tabaquer, amb qui va tenir dos fills, el músic, compositor i mecenes asturià Anselmo González del Valle i Emilio Martín González del Valle i Carvajal, I Marquès de la Vega de Anzo.[3] Va cofundar les empreses "Henry Clay" i "Caruncho", i va ser propietari de "H. de Cabañas i Carvajal", empresa que va donar feina a més de 500 asturians, que com ell mateix, havien emigrat a Amèrica. Va arribar a ser tinent d'alcalde de l'Havana i està representat al "Mural de Próceres", a l'Havana Vella. També va pertànyer a la "Sociedad Económica de Amigos del Pais".[2] Va realitzar generosos donatius a la Universitat d'Oviedo, arribant a sufragar el dèficit d'aquesta institució i recolzant econòmicament a la seva Biblioteca.[4]
Referències modifica
- ↑ García López, José Ramón. Las remesas de los emigrantes españoles en América, siglos XIX y XX. 1a edició. Gijón: Ediciones Júcar, 1992, p. 56. ISBN 9788472863347 [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Llordén Miñambres, Moisés. Arte, cultura y sociedad en la emigración española a América. Universidad de Oviedo, 1992, p. 91. ISBN 978-84-7468-730-9 [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ El museo nacional de bellas artes de la habana y la colección de retratos de la pintura española del siglo XIX. Ediciones Universidad de Salamanca, 2014, p. 299. ISBN 978-84-9012-381-2 [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ Canella y Secades, Fermín. Historia de la Universidad de Oviedo y noticias de los establecimientos de enseñanza de su distrito: Asturias y León. Universidad de Oviedo, 1904, p. 547. ISBN 978-84-7468-100-0 [Consulta: 20 gener 2018].