António Jacinto
António Jacinto do Amaral Martins (Luanda, 28 de setembre de 1924 — Lisboa, 23 de juny de 1991) fou un poeta nacionalista angolès. També va usar el pseudònim Orlando Tavora.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1924  Luanda (Angola) |
| Mort | 23 juny 1991 (66 anys) Lisboa (Portugal) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, activista polític |
| Partit | Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola |
| Premis | |
| |
| |
Biografia
modificaVa néixer a Angola però els seus pares eren portuguesos.[1] Es va criar i va estudiar a Golungo Alto, Kwanza-Nord.[3] Després de llicenciar-se a Luanda va treballar com a funcionari civil i juntament amb Viriato Clemente da Cruz va fundar el Partit Comunista Angolès. Començà a escriure poemes de protesta, i com a resultat de la seva militància política fou arrestat per primer cop el 1959. Després seria enviat al Camp de Tarrafal a Cap Verd de 1961 a 1972.[2] El seu primer llibrede poemes fou publicat el 1961, el mateix any del seu empresonament.[1] El seu empresonament va tenir un cert ressò internacional i el 1972 fou enviat a Lisboa sota paraula, on va treballar com a comptable.
El 1973 es va escapar i va tornar a Angola, on es va unir al MPLA com a director del seu Centre d'Instrucció Revolucionària. Després de la independència d'Angola el 1975 va formar part del govern d'Agostinho Neto (1922 - 1979), primer com a ministre d'educació i cultura i el 1977 com a secretari del Consell de Cultura Nacional. El 1990 va deixar la política per la seva edat avançada[2] però continuà com a membre del Comitè Central del MPLA.[4]
Obres
modifica- Colectãnea de Poemas, 1961, Éditions Casa dos Estudantes do Império, Lisboa.[1]
- Outra vez Vovô Bartolomeu (portuguès), 1979.
- Sobreviver em tarrafal de Santiago (Portuguès, 1980),[1] Survivre dans Tarrafal de Santiago (French, "Surviving in Tarrafal de Santiago"), Luanda: Éditions INALD (Instituto Nacional do Livro de Disco), 1985. Winner of 1985 National Literature prize.[5]
- em kiluanji do Golungo (1984)
- Prometeu (1987)
- Fabula de sanji (1988).
Poemes cèlebres
modifica- O grande desafio
- Poema da alienação
- Carta dum contratado
- Monangamba
- Canto interior de uma noite fantástica
- Era uma vez
- Bailarina negra
- Ah! Se pudésseis aqui ver poesia que não há!
- Vadiagem[Enllaç no actiu]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «António Jacinto». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic. Chicago, Ill.: Britannica Online, 2013. OCLC 33663660.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Broadhead, Susan. Historical dictionary of Angola. Metuchen, N.J: Scarecrow Press, 1992, p. 97. ISBN 0585070091.
- ↑ 3,0 3,1 «António Jacinto do Amaral Martins» (en portuguese). Luanda, Angola: UEA - União dos Escritores Angolanos. [Consulta: 18 desembre 2013].
- ↑ Pires Laranjeira (1995). Literaturas Africanas de Expressão Portuguesa, Universidade Aberta, pág. 84.
- ↑ "Angola: Literature prize", West Africa, 3 February 1986, p. 271.
Enllaços externs
modifica- Biográfia e poemas de António Jacinto Arxivat 2017-06-06 a Wayback Machine.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Bernard Nanga La Trahison de Marianne |
Premi Noma de Publicació a Àfrica 1986 |
Succeït per: Pierre Kipré Villes de Côte d'Ivoire, 1893-1940 |