Antakarana
Els Antakarana (o Antankaraña, Antakaragna, Tankarana), constitueixen un poble de Madagascar vivint a la regió de Antsiranana al nord de l'illa. El nom significa « els que poblen els Tsingy » o encara « els que poblen la muntanya rocosa ».
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | Madagascar |
Història modifica
Un origen austronesi comú a tota l'illa: els Vahoaka Ntaolo-Vazimba i Vezo (350 aC - 1500 dC.) modifica
Les nombroses investigacions pluridisciplinars recents - arqueològiques, genètiques, linguistiques i històriques - confirmen totes que el conjunt del poble malgaix és principalment procedent del arxipèlag indonesi.[1][2][3][4][5] Arribats probablement a la costa Oest de Madagascar en canoes amb balancí (waka) al començament de la nostra era - fins i tot 200 o 300 anys abans segons els arqueolegs -, aquests pioners navegadors austronesis són coneguts per la tradició oral malgaix sota el nom dels Ntaolo (de (n)ta(u/w) - *olo - "els homes d'abans", "els "ancians", de (n)ta (u/w)-"homes" i *olo- "primer", "origen", "començament", "cap" en proto-Malai-Polinesi[6] (MP)).[7] És igualment probable que aquests ancians s'anomenessin en llengua protopolinèsia ells mateixos els Vahoaka (de Va-*waka "poble/els de les canoes" o "poble de la mar", de *waka-"canoa (amb balancí)" en proto-malai-polinesi), terme significant simplement avui el "poble" en malgaix.
Sobre el plànol morfològic/fenotípic, aquest origen sud-oriental asiàtic inicial dels malgaixos explica, per exemple al nivell dels ulls, el "pli épicantal" asiàtic de la paupera superior (epicanthic fold) difós en tots els malgaixos siguin de les costes o dels altiplans, que tinguin la pell clara, ombrívola o coure.
Aquests vahoaka ntaolo ("poble original o primer") austronesis estan a l'origen de la llengua malgaix comuna a tota l'illa, així com de tot el fons cultural malgaix: costums antics (com aquella d'amortallar els difunts en una piragua al fons de la mar o d'un llac), agricultura antiga (la cultura del taro-saonjo, del plàtan, de la nou de coco i de la canya de sucre), l'arquitectura tradicional (casa vegetal de base quadrada sobre pilons), la música (els instruments com la conce marina antsiva, el tambor de cerimònia hazolahy, el xilofon atranatrana, la flauta sodina o encara la valiha) i la dansa (sobretot la "dansa dels ocells" que es troba a la vegada al centre i al sud).[8][9]
Al començament del poblament anomenat "període paleomalgaix", els Ntaolo es subdividiren, segons les seves tries de subsistència, en dos grans grups : els vazimbes (de *ba/va-yimba-"els del bosc", de *yimba "bosc" en proto barito del sud-est, avui barimba o orang rimba en malai) que es van instal·lar -com el seu nom la indica- en els boscos de l'interior i els vezos (de *ba/va/be/ve-jau, "els de la costa" en proto-malai-javanès, avui veju en bugi, bejau en malai, bajo en javanès) que es van quedar a la costa oest.[10][11]
El qualificatiu Vazimba designava doncs a l'origen els Ntaolo cassadors i/o recol·lectors que van decidir d'establir-se "al bosc", sobretot en els boscos de les altures i altiplans centrals de la gran illa i les de la costa est i sud-est, mentre que els Vezo eren els Ntaolo pescadors que es van quedar a les costes de l'oest i del sud (probablement les costes del primer desembarcament).[12][13]
El període feudal malgaix : naixement dels grans regnes (1600-1895) modifica
Des del final del primer mil·lenni fins a 1600 aproximadament, els vazimbesa de l'interior com els vezos de les costes van acollir nous immigrant mitjà-orientals (perses shiraziz, àrabs omanites, jueus arabitzats) i orientals (Indis gujaratis, malais, javanesos, bugis) fins i tot europeus (portuguesos) que es van integrar i es van aculturitzar amb la societat vezo i vazimba, sovint per aliança matrimonial. Encara que minoritaris, les aportacions culturals, polítiques i tecnològiques d'aquests nous arribats a l'antic món vazimba i vezo va modificar substancialment la seva societat i serà a l'origen dels grans canvis del segle xvi que conduiran a l'època feudal malgaix.
A les terres de l'interior, les lluites per l'hegemonia dels diferents clans vazimbes dels altiplans centrals (que els altres clans vezos de les costes anomenaven els Hova) desembocaren en el naixement de les ètnies i/o regnes Imerina, Betsileo, Bezanozano, Sihanaka, Tsimihety i Bara.
Sobre les costes, la integració dels nous immigrats orientals, mitjà-orientals i africans va donar naixement a les ethnies i/o regnes Antakarana, Boina, Menabe i Vezo (costa oest), Mahafaly i Antandroy (sud), Antesaka, Antambahoaka, Antemoro, Antanala, Betsimisaraka (costa est).
El naixement d'aquests grans regnes "néo-vazimbes"/"néo-vezos" va modificar essencialment l'estructura política de l'antic món dels Ntaolo, però la gran majoria de les antigues categories va romandre intacte al si d'aquests nous regnes: la llengua comuna, els costums, les tradicions, els afers sagrats, l'economia, l'art dels ancians etc. van romandre preservades en la seva gran majoria, amb variacions de formes segons les regions.
Llengua modifica
El dialecte antakarana (o tankarana) és una branca del malgaix, una llengua malaia-polinèsia del grup barito.
Notes modifica
- ↑ Burney et al (2004)
- ↑ Hurles et al. (2005)
- ↑ Dahl O. (1991)
- ↑ Verin (2000), p. 20
- ↑ Patrice Rabe, Quotidien Midi Madagasikara, édition du 24 septembre 2008
- ↑ Randriamasimanana, "The Malayo-Polynesian Origin of Malagasy" [1])
- ↑ Burney et al, op.cit.
- ↑ « Dans la langue malagasy, nous constatons d'étroites connexions avec l'idiome Maanyan parlé par la population de la vallée de Barito dans le sud de Bornéo », Dr Mathew Hurles du Welcome Trust Sanger Institute
- ↑ Pour l'historien Edouard Ralaimihoatra, ces austronésiens qu'il appelle de manière globale les Vazimba -sans faire le distinguo entre ceux des côtes, les Vezo, et ceux de la forêt de l'intérieur, les Vazimba- ont « apporté dans l'île le fond de la langue malgache et des techniques d'origine indonésienne pirogues à balanciers, rizières inondées, cases en bois équarris ou en branchage construites sur pilotis, villages édifiés sur les hauteurs entourés de fossés, etc.
- ↑ Simon P. (2006), p. 16
- ↑ Simon P. (2006), ibid., p. 474
- ↑ Rafandrana, un des ancêtres de la dynastie royale merina, par exemple, est connu pour avoir été un Vazimba (Callet, 1908).
- ↑ Simon P. (2006), ibid., p. 455
Bibliografia modifica
- (anglès) Lesley A. Sharp, The imagined community of the Antankaraña: identity, history, and ritual in northern Madagascar, in Karen Middleton (dir.), Ancestors, power, and history in Madagascar, Brill, Leyde, Boston, 1999, 360 pàg.
- (francès) Marie-Laure Caradec, Contribution à l'élaboration de la pharmacopée Antakarana du nord de Madagascar : ethnobotanique appliquée, Universitat de Rennes 1, 2005, 202 pàg. (tesi)
- (francès) Cécile Marie-Ange Dominique-Manorohanta : Le champ sémantique de l'hospitalité dans les contes antakarana in Alain Montandon, L'hospitalité dans les contes, Premsa Universitària Blaise Pascal, París, 2002, 412 pàg. (ISBN 2-84516-130-1)
- (francès) Liliane Ramarosoa : De l'hospitalité interdite au v(i)ol des traditions. Cas de "l'enfant né un mardi", un conte antakarana, a Alain Montandon, L'hospitalité dans les contes, Premsa Universitària Blaise Pascal, París, 2002, 412 pàg. (ISBN 2-84516-130-1)
- (francès) Isabelle Razafindratiana, Enquête sur l'alternance codique antakarana-français à Antsiranana (Madagascar) : aspects morpho-syntaxiques et sociolinguistiques, Universitat de Nancy, 1995 (tesi)
- (francès) Céline Rivière, La démarche ethnopharmacologique appliquée à la pharmacopée Antakarana (Nord de Madagascar) : conception et synthèse de molécules à visée anticancéreuse inspirées de motifs issus de coumarines et d'iridoïdes isolés de deux Euasterids endémiques, Universitat de Lille 2, 2005, 381 pàg.
- (francès) Maurici Schrive (R. Pàg.), Contes antakarana : contes du nord de Madagascar (recollits, traduïts i presentats per), Fe i Justícia, Antanarivo ; Alliance Francesa de Antsiranana, Antsiranana, 1990, 280 pàg.
Filmografia modifica
- ((francès)) Madagascar : Salama, país Antakarana !, pel·lícula realitzada per Marc Mopty, La Harmattan vídeo, París, Zarafa pel·lícules (distrib.), 2006, 52’ (DVD)