Anthony Powell
Anthony Powell (Londres, 21 de desembre de 1905 - Frome, 28 de març de 2000) fou un escriptor, guionista, crític i genealogista anglès.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1905  Londres | ||
| Mort | 28 març 2000 (94 anys) Frome (Anglaterra) | ||
| Formació | Balliol College Eton College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, diarista, novel·lista, crític literari | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit britànic | ||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Violet Powell (1934–) | ||
| Fills | Tristram Powell, John Marmion Anthony Powell | ||
| Pares | Philip Lionel William Powell i Maud Mary Wells-Dymoke | ||
| Premis | |||
| |||
Biografia
modificaAnthony Dymoke Powell, va néixer a Londres el 21 de desembre de 1905. Va tenir una infantesa itinerant a causa dels diversos destins del seu pare que era militar.
Va estudiar a Eton (1919-1923) i al Balliol College d'Oxford (1923-1926) on va llicenciar-se en Història i a on va conèixer a un grup de joves escriptors i artistes com Evelyn Waugh, Henry Green, John Betjeman, Graham Greene i Osbert Lancaster.[1]
Després d'Oxford, i abans de la Segona Guerra Mundial va obtenir un treball a Duckworth, en una petita editorial (London Publishing House), que li va publicar la seva primera novel·la "Afternoon Men" (1931). Posteriorment va col·laborar com guionista a Warner Brothers.[2]
L'1 de desembre de 1934 es casà amb Violet Pakenham, tercera filla del setè comte de Longford.[1]
Durant la guerra es va unir al regiment del seu pare (oficial regular del Regiment de Gal·les) i més tard va ser transferit al Cos d'Intel·ligència.[2]
Com a crític literàri va treballar al diari Daily Telegraph de 1958 a 1990, quan va dimitir degut als atacs rebuts per part d'Auberon Wauhg, i també va col·laborar amb Times Literary Supplement, Punch, on va ser director literari, i Spectator.[1]
Va desenvolupar una important activitat com a genealogista, publicant més de 40 treballs sobre genealogia de Gal·les, i durant uns anys va ser vicepresident de la Societat de Genealogistes.[1]
Va morir a The Chantry, Frome, Somerset (Anglaterra) el 28 de març de 2000.
Obra
modifica1932: Venusberg
1933: From a View to Death
1936: Agents and Patiens
1939: What´s Become of a Waring
Després de servir en la Segona Guerra Mundial, va escriure un estudi biogràfic de l'autor John Aubrey i els seus amics del segle xvii (1948).
A Dance to the Music of Time
En aquests dotze volums Powell ordeix en un món de ficció la seqüència cronològica del qual s'estén des del període immediatament anterior a la I Guerra Mundial fins a començaments de la dècada dels 70.[3]
1951 :A Question of Upbringing[4]
1952 :A Buyer's Market[5]
1955 :The Acceptance World
1957 :At Lady Molly's Chez
1960 :Casanova's Chinese
1962 :The Kindly Ones
1964 :The Valley of Bones
1966 :The Soldier's Art
1968 :The Military Philosophers
1971 :Books Do Furnish a Room
1973 :Temporary Kings
1975 :Hearing Secret Harmonies
To Keep the Ball Rolling: Memoirs of Anthony Powell
1976 : Infants of the Spring
1978 : Messengers of Day
1980 : Faces in My Time
1982 : The Strangers All are Gone
Premis i honors
modificaHa estat nomenat Doctor honoris causa per diverses universitats (Sussex, Leicester, Kent, Oxford, Bristol i Wales). El 1948 Luxemburg li va atorgar l'Orde de la Corona de Roure, i 1988 va rebre l'Orde de l'Imperi Britànic.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Anthony Powell Chronology» (en anglès). Anthony Powell Society. [Consulta: maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Shrapnel, Norman. «Anthony Powell» (en anglès), 30-03-2000. [Consulta: maig 2018].
- ↑ Powell, Anthony. La música del temps. Una qüestió d'educació i Mercat a bon preu. Barcelona: Edicions 62, març de 1990. ISBN 978-84-297-3059-1.
- ↑ Inclòs en la traducció al català de "A Dance to the Music of Time", amb el títol "Una qüestió d'educació".
- ↑ Inclòs en la traducció al català de "A Dance to the Music of Time" amb el títol "Mercat a bon preu".