Obre el menú principal

L'anticatolicisme és el sentiment de rebuig cap al catolicisme i els seus seguidors, que es tradueix en paraules de menyspreu, discriminació o en algunes ocasions, violència. És un tipus concret del sentiment anti-cristià, experimentat per creients d'altres religions o per ateus. Sovint es confon amb l'anticlericalisme o amb la crítica a la doctina catòlica, que no són el mateix perquè el primer és l'oposició al clergat catòlic i no a la creença i el segon no implica odi ni subvaloració, sinó qüestionament (i per tant pot venir de part dels propis catòlics).

L'anticatolicisme sorgeix dels grups considerats com a heretges per l'Església. Aquests van començar a titllar d'Anticrist al Papa, epítet que va ser adoptat pel luteranisme i les subsegüents esglésies protestants, que consideraven que el dogma oficial catòlic i la conducta dels clergues d'alta jerarquia s'havien allunyat del missatge de Jesús. Posteriorment va ser abanderat per moviments propers al comunisme.

TemesModifica

Un dels temes que més anticatolicisme provoca és la moral sexual oficial: la prohibició dels matrimonis homosexuals, les campanyes contra els preservatius, el celibat sacerdotal, l'oposició a l'avortament i el lligam entre casament i sexe centren el gruix dels atacs.

També es critica que la jerarquia de l'església sigui conservadora i tancada, amb ocultació dels crims dels seus membres (com els abusos sexuals denunciats al segle XX i XXI comesos per sacerdots amb nens al seu càrrec). Aquesta jerarquia se sustenta en el Papa, que manté que pot ser infal·lible.

Les relacions entre catòlics i poder són l'últim gran grup de crítiques i es remunten a les aliances amb els reis medievals i renaixentistes, la venda d'indulgències i el suport a règims afins (com el franquisme), així com la recaptació de diners o la presència en política (sigui o no l'estat confessional).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anticatolicisme