Antitrust

pel·lícula de 2001 dirigida per Peter Howitt
Aquest article tracta sobre la pel·lícula del 2001. Si cerqueu el terme jurídic en contra dels monopolis, vegeu «dret de la competència».

Antitrust és una pel·lícula de cinema estatunidenc del 2001 dirigida per Peter Howitt i escrita per Howard Franklin.

Infotaula de pel·lículaAntitrust
Antitrust poster.jpg
Fitxa
DireccióPeter Howitt
Protagonistes
ProduccióKeith Addis
David Nicksay
Dissenyador de produccióCatherine Hardwicke
GuióJohn Bailey
MúsicaDon Davis
FotografiaJohn Bailey
MuntatgeZach Staenberg
ProductoraHyde Park Entertainment (en) Tradueix
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2001
Durada108 min.
Idioma originalAnglès
RodatgeVancouver, Califòrnia i Colúmbia Britànica
Coloren color
Descripció
GènereDrama
Thriller
Lloc de la narracióPortland

Lloc webantitrustthemovie.com
IMDB: tt0218817 Filmaffinity: 437471 Allocine: 27062 Rottentomatoes: m/antitrust Mojo: antitrust Allmovie: v231024 TCM: 343875 Metacritic: movie/antitrust TV.com: movies/antitrust
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

El jove Milo Hoffman (Phillipe), geni dels ordinadors, troba la feina dels seus somnis a la companyia d'ordinadors més gran del món, desenvolupant un projecte que canviarà les comunicacions mundials (Synapse). Quan el seu millor amic és brutalment assassinat veu que la companyia està involucrada amb el crim, aleshores usarà tots els seus coneixements per arribar a la veritat. Comptarà amb l'ajuda de la seva novia (Forlani) i una programadora molt guapa (Cook).

CuriositatsModifica

AntiTrust és una pel·lícula realitzada el 2001 que explica l'aterridora visió del que pot passar en el futur de la informàtica si una empresa ho monopolitza tot. La pel·lícula està molt lligada amb el programari lliure per això en alguns cercles es considera una pel·lícula de culte a pesar del seu baix pressupost. S'ha de dir que es va estrenar als cinemes i que el director de la pel·lícula està pensant rellicenciar-la amb llicència Creative Commons, possiblement sent el primer llargmetratge lliure de la història, ja que actualment hi ha diversos curtmetratges amb aquesta llicència.