Antolina Boada
Antolina Boada (Vacarisses, 10 de juliol de 1910 – Terrassa, 25 d’abril de 1997) va ser una locutora de ràdio catalana, que també va fer tasques de controladora de so, cap de discoteca i cap d’emissions.[1] Va desenvolupar tota la seva carrera professional a Ràdio Terrassa, entre els anys 1932-1976.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1910  Vacarisses (Vallès Occidental) |
| Mort | 25 abril 1997 (86 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | locutora de ràdio |
| Activitat | 1932 – 1976 |
| Ocupador | Ràdio Terrassa |
De petita es va traslladar a Terrassa amb els pares, que tenien diversos comerços a la ciutat. Quan va acabar els estudis a les monges de Sant Pere va entrar a treballar a la fàbrica de punt Cal Blasi. El pare d'una amiga seva formava part de la junta del Ràdio Club, on buscaven locutors per a Ràdio Terrassa. Antolina Boada va ser l'única noia que s'hi va presentar i, juntament amb els locutors Valentí Ferrer i Amadeu Blasi, va ser escollida. Va ser contractada als vint-i-dos anys, el 6 de novembre de 1932. El dia de Nadal d'aquell mateix any fa la seva primera intervenció durant la inauguració de l'emissora.[3] L’anuari de la ràdio de 1936 diu d’ella que era una dona culta: «De vasta cultura. Coleccionista de sellos de los que tiene una gran colección. Defensora del feminismo. Si un día llega a casarse quiere que su marido sea un hombre educado e instruido a la moderna. Es muy elogiada por los radioescuchas.» Es va casar en començar la Guerra Civil amb un periodista, que va morir al front, i de resultes de la pena que va sentir va perdre el fill que esperava. «En lloc de quedar-me a casa, on al final m’hauria desesperat, vaig decidir continuar treballant a la ràdio perquè mentre era allà em distreia.» Durant la guerra, Ràdio Terrassa entra en un període de mínima activitat, i només Francesc Matarrodona i ella mantenen l’emissora activa. Amb l’entrada de les tropes nacionals no és apartada de la ràdio, segurament la seva vinculació familiar amb l’Església la va protegir.[4]
El 1963 va rebre el Micròfon de Plata de l’Radio Terrassa.[5]
Referències modifica
- ↑ Altés, Elvira. Dones a les ones : la història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones : reportatge històric. Lleida: Pagès, 2020, p. 99. ISBN ISBN 978-84-1303-229-0.
- ↑ Espinosa i Mirabet, Sílvia. Presentació de tesis doctorals. Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2009-12, p. 357-360. DOI 10.2436/20.3008.01.62. ISSN 1131-5687.
- ↑ Espinosa, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014, p. 89-94. ISBN 9788472461000.
- ↑ «Antolina Boada». Periodistes en temps difícils. Associació de Dones Periodistes. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Dones a les ones» (
PDF). Museu d'Història de Catalunya, octubre 2020. [Consulta: 18 novembre 2023].
