Anton Marty
Anton Marty (Schwyz, 1847 — Praga, 1914) va ser un filòsof deixeble de Franz Brentano i Hermann Lotze i professor a Praga. Estava interessat en l'estudi del llenguatge des d'un punt de vista psicològic i va protagonitzar diverses polèmiques amb el també filòsof Alexius Meinong.[1] Publicà Über den Ursprung der Sprache (‘Sobre l'origen del llenguatge’, 1875) i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie (‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1847 Schwyz (Suïssa) |
| Mort | 1r octubre 1914 (66 anys) Praga |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Göttingen - Philosophiæ doctor (–1875) Universitat de Göttingen |
| Director de tesi | Hermann Lotze |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, pedagog, sacerdot catòlic |
| Ocupador | Universitat Carolina de Praga Universitat de Txernivtsí |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alfred Kastil |
Referències modifica
- ↑ «Anton Marty». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.