Antoni Ferran i Satayol
pintor espanyol
Antoni Ferran i Satayol (Barcelona, 1786 - 4 d'abril de 1857)[1] va ser un pintor català, vinculat tota la vida a l'escola de la Llotja de Barcelona, on va ser alumne i posteriorment professor. Conreà una pintura neoclàssica pesant, contaminada encara de barroquisme. Les seves principals obres es conserven a col·leccions dels seus descendents i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que fou membre des del 1850. Es considera obra seva (tot i que també ha estat atribuït a Josep Arrau) el quadre La Patuleia que representa el motí popular de 1835 i que es conserva al Museu d'Història de Barcelona. El seu fill, Manuel Ferran i Bayona, també fou pintor.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1786  Barcelona |
| Mort | 4 abril 1857 (70/71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Manuel Ferran i Bayona |
ReferènciesModifica
- ↑ «Defuncions. Any 1857. Llibre 2. Registre núm.102. (pdf pàg.53)». Arxiu Municipal contemporani de Barcelona, 04-04-1857.
- ↑ «Neoclassicisme». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Torrella, Engràcia (coord). Inanimats? La natura morta a la col·lecció. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2009, p. 21. ISBN 978-84-87221-98-9.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Ferran i Satayol |