Antoni Governa i Masseguer
Antoni Governa Masseguer (Santa Coloma de Queralt, 5 d’abril de 1828[1] – 26 de juny de 1897, Barcelona), també conegut com a Pare Governa, va ser un sacerdot jesuïta català.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1828  Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
| Mort | 26 juny 1897 (69 anys) Barcelona |
| Causa de mort | neoplàsia esofàgica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
Governa cursa estudis eclesiàstics en el Seminari de Vic. Després de ser nomenat sacerdot (1854), comença la seva carrera com a novicià del santuari jesuïta de Loiola, on retornarà el 1859 després de fer parada a Mallorca, instruir-se en Teologia a Laval (1856), i Salamanca (1858).[2]
A principis dels anys seixanta possiblement es troba a Catalunya, atès que contribueix a la instal·lació de les Germanes Carmelites a Santa Coloma de Queralt (1862), en una empresa conjunta amb Joan Segura i Valls. A la seva vila natal també promou la construcció de la capelleta de santa Coloma a la carretera de Montblanc.[3] Vers aquests anys ensenya filosofia a Lleó i Tortosa, fins que és destinat a Calataiud com a superior de la residència jesuïta, començant així la seva trajectòria com a operari evangèlic.[4]
Acabat el Sexenni Democràtic, la figura de Governa comença a fer-se cèlebre. El 1874 funda el col·legi del Sagrat Cor Jesús al carrer de Casp de Barcelona; també aquest any comença la seva tasca com a missioner, essent reconegut pel fervor de la seva oratòria, i per l'assistència de milers de feligresos als seus sermons.[5]
Entre 1884 i 1890, Governa exerceix de superior de la Residència jesuïta de València. Com havia fet prèviament a Barcelona, impulsa la construcció del temple del Sagrat Cor. Les obres, inaugurades el 4 d'agost de 1884, culminen amb la inauguració del temple el 17 de novembre de 1886. Governa aconsegueix que totes les congregacions jesuïtes de València s'hi concentrin, convertint-se en el centre espiritual més concorregut de la ciutat.[6]
Durant la seva estada a València, Governa rep continuades amonestacions del cardenal Antolín Monescillo per apropar-se excessivament a les tesis integristes. Segons Manuel Revuelta, les missions que impulsa als municipis valencians es conceben com «combats o conquistes espirituals» contra els lliurepensadors.[6]
Arran de la visita a València del carlista Enrique d’Aguilera (10 d’abril de 1890) s’organitza una manifestació contra ell que acaba amb la crema de les dues cases jesuïtes que hi havia llavors a València.[7] Els revoltats van demanar la dimissió de Governa, que aquell mateix any retorna a Catalunya.
Al Principat, torna a involucrar-se en un afer polèmic. A En defensa pròpia, Jacint Verdaguer l’acusa d’haver provocat que perdés el favor del marquès de Comillas.[8]
Eladio Romero documenta que la presència de Governa era habitual en les execucions de finals del segle xix a Catalunya, com ara en l'execució de Joaquim Figueras el 19 de juny de 1895 a Castelldefels.[9]
El 1896, trobant-se ja malalt, es muda a Saragossa com a superior de la Residència jesuïta. Poc després d’haver pres possessió del càrrec, s’accentua la neoplàsia esofàgica que sofria. Governa mor el 26 de juny de 1897 a Barcelona.[10]
Personatge a La Regenta
modificaEn un fragment del capítol XXV de La Regenta, Leopoldo Alas fa referència a un jesuïta missioner anomenat «Padre Goberna». El personatge de Clarín és d’origen francès, però aquesta descripció inclina a creure que està inspirat en Antoni Governa:[11]
"Esto fue a la mitad de la Cuaresma. Vetusta se entregó con reduplicado fervor a sus devociones. Los jesuitas misioneros habían pasado también por allí como una granizada; las flores de amor y alegría que sembrara el carnaval las destruyeron a penitencia limpia el Padre Maroto, un artillero retirado que predicaba a cañonazos y sacaba el Cristo, y el Padre Goberna, un melifluo padre francés que pronunciaba el castellano con la garganta y las narices y hablaba de Gomogga y citaba las grandezas de Nínive y de Babilonia, ya perdidas, al cabo de los años mil, como prueba de la pequeñez de las cosas humanas. Ello era que Vetusta estaba metida en un puño. Entre el agua y los jesuitas la tenían triste, aprensiva, cabizbaja. El aspecto general de la naturaleza, parda, disuelta en charcos y lodazales, más que a pensar en la brevedad de la existencia convidaba a reconocer lo poco que vale el mundo. Todo parecía que iba a disolverse. El Universo, a juzgar por Vetusta y sus contornos, más que un sueño efímero, parecía una pesadilla larga, llena de imágenes sucias y pegajosas. El Padre Goberna, que sabía dar color local a sus oraciones, no decía en Vetusta que no somos más que un poco de polvo, sino un poco de barro. ¿Polvo en Vetusta? Dios lo diera".
Referències
modifica- ↑ «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, baptismes (1827 – 1849), f. 29», 1828. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, v.26 (en castellà). Barcelona: Fills de J. Espasa, editors, 1925, p. 404 i 405.
- ↑ «Pare Goberna - Mossèn Segura - Mossèn Clascar». La Segarra, n.61, 15-08-1934, pàg. 13. Arxivat de l'original el 2022-01-21 [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Espasa, 1925, p. 404.
- ↑ Revuelta, Manuel. La compañía de Jesús en la España contemporánea, v. 2 (en castellà). Madrid: Universidad Pontificia de Comillas, 1991, p. 468.
- ↑ 6,0 6,1 Revuelta, 1991, p. 1040.
- ↑ Sanz de Diego, Rafael. Medio siglo de relaciones Iglesia-Estado: el cardenal Antolín Monescillo y Viso (1811-1897) (en castellà). Madrid: Universidad Pontificia Comillas de Madrid, 1979, p. 295-299.
- ↑ Torrents, Ricard «A propòsit d'un article inèdit d'"En defensa pròpia"». Anuari Verdaguer, n. 6, 1991, pàg. 41-42.
- ↑ Romero, Eladio. Garrote vil (en castellà). Ediciones Nowtilus, 2014.
- ↑ Espasa, 1925, p. 405.
- ↑ «La Regenta, capítol XXV» (en castellà), 1884. [Consulta: 1r febrer 2022].