Antoni Puig i Artigas

Antoni Puig i Artigas (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser un músic i intel·lectual anarquista, barber d'ofici.

Antoni Puig i Artigas

Biografia
Naixement	30 abril 1886 l'Escala (Alt Empordà)
Mort	8 febrer 1960 (73 anys) Tolosa (França)
Dades personals
Ideologia política	Anarquista
Activitat
Ocupació	músic, intel·lectual, barber
Gènere	Sardana
Família
Cònjuge	Teresa Muntaner Cabarrocas

Bibliografia

A començament del segle xx (1901-1902) la seva família s'instal·là a Palamós, i això permeté que Antoni i el seu germà Pere Puig es vinculessin, entre 1907 i 1910, al grup de joves anarquistes de Palamós. L'Antoni es feu especialment amb Formós Plaja, a qui acompanyà a un curt exili francès pels fets de la Setmana Tràgica; mostra de l'amistat que els unia és que es ressenya que, un cop, ambdós anaren caminant a Barcelona únicament per assistir a una representació de La valquíria.

L'efervescència política i sindical de la capital catalana cridà a la primera dècada del segle els elements més inquiets de l'anarquisme empordanès a Barcelona, i Puig visqué a la ciutat cinc anys, fins que el 1917 tornà a l'Escala. Amb el seu germà Pere hi portà una popular barberia i, en paral·lel, continuaren amb la militància i la propagació local de l'ideari àcrata. Va ser cofundador de l'Ateneu Art i Cultura; durant la dictadura de Primo de Rivera amagà a casa persones perseguides i, de resultes de la seva activitat política, novament hagué de marxar a França una temporada per esquivar la repressió governamental. L'adveniment de la República permeté que el seu germà gran Dídac Puig esdevingués tinent d'alcalde palamosí entre 1931 i 1934, en els rengles de la candidatura republicana de Josep Fàbrega; poc després, el 1936, l'Antoni Puig fou elegit regidor de Cultura al Consell Municipal de l'Escala, en representació de la CNT, i romangué en el càrrec fins a la fi de la guerra civil. El 1939, amb l'arribada a l'Escala dels sublevats, s'exilià definitivament a França i, després de passar pels camps de refugiats d'Argelers, Bram i Gurs (1941), anà a treballar a les mines de plom de Solon (Alts Pirineus) (1942); posteriorment, i al mateix poblet, amb el seu germà Pere muntà una precària barberia que atenia els exiliats espanyols de la zona. El 1944 marxà al petit poble de Ju e Bethlòc i hi romangué fins que el 1953 s'establí definitivament a Montalban, on visqué a casa de l'anarquista palafrugellenca exiliada Rosa Laviña, a qui dedicà tres sardanes. Per l'amistat que de sempre havia tingut amb Federico Urales, es relacionà força amb el matrimoni format per la seva filla Frederica Montseny i per Germinal Esgleas, en una visita a la llar tolosenca dels quals el trobà la mort el 1960.

A banda d'unes nocions musicals en solfeig i composició que li donà el seu convilatà Josep Vicens "l'Avi Xaxu", barber com ell, Puig fou essencialment autodidacte. Hom li atribueix la composició de 300 sardanes, per bé que, de localitzades només n'hi ha vora una trentena, algunes de les quals estrenades a la festa major de l'Escala. També dominà la guitarra, amb què s'auxiliava per a compondre, i s'afirma que va arribar a ser un bon violoncel·lista. Va publicar articles a les revistes Acció Social Obrera, de Sant Feliu de Guíxols, a Despertar, de Salt, al diari Gerona-CNT i, ja a les seves velleses, al setmanari CNT de Tolosa. En homenatge, l'ajuntament de l'Escala li dedicà a la plaça Víctor Català un plafó amb la biografia i una fotografia. El seu net, Rafel Bruguera i Batalla, alcalde de la vila, diputat al Parlament de Catalunya i senador, l'hi va dedicar una extensa biografia.

El seu germà Josep (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser autor d'una sardana, Amistat, enregistrada el 1929 per la cobla La Principal de la Bisbal (Compañía del Gramófono, ref. AE-2443)

Sardanes

Selecció

• Al company de fugida, l'Hermós Plaja (1907), primera sardana
• Amb tot el carinyo (1929)
• Barcelona - Albert Martí (1928), enregistrada per la cobla Barcelona - Albert Martí (Polydor, ref. 220.005-B)
• Camí dels enamorats
• De Montgó a les Illes Medes (1928)
• Faune i les nimfes
• Flora Kaj Ariel (1953)
• Indòmita (1945), dedicada a Martí Rouret
• Inquietud (1928), per a dues cobles
• Jo sí que t'estimo (1939)
• Muntanya amunt, presentada als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic (1957)
• El naixement de Venus (1929), per a dues cobles
• Ofèlia (1929), nom d'una de les seves dues filles (una altra sardana portà el nom de l'altra filla, Pepita), dedicada a Narcís Paulís
• Pekin avançant (1923), dedicada al Centre Cultural de l'Escala, anomenat col·loquialment Pekín
• Per Catalunya (1945), dedicada a Lluís Companys
• Tendresa (1942), arranjada per Lluís Albert, dedicada a Rosa Laviña
• Les típiques dansaires escalenques (1929)
• Altres sardanes: Capritxosa; Captiveri; Dolça Lina; Pepita; Pleniluni; Salutació a l'Autora; Sensitiva; El somni del poeta; Teresa

Bibliografia d'ampliació

• Bruguera i Batalla, Rafael. Antoni Puig "Tonet", barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala. Girona: Curbet Comunicació Gràfica, 2010. ISBN 9788492718498. 
• Colomeda, Lluís. «Tonet, l'anarquista que escrivia sardanes». A: 31 Aplec de la Sardana de l'Escala. L'Escala: Ajuntament de l'Escala, 2006, p. 57-60. 
• «Antonio Puig (Necrologia)». Solidaridad Obrera, 18-02-1960. (Soriano, Hermoso Plaja (2002))