Antoni Puig i Artigas

Antoni Puig i Artigas (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser un músic i intel·lectual anarquista, barber d'ofici.

Infotaula de personaAntoni Puig i Artigas
Biografia
Naixement30 abril 1886 Modifica el valor a Wikidata
l'Escala (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquista Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, intel·lectual, barber Modifica el valor a Wikidata

BibliografiaModifica

A començament del segle xx (1901-1902) la seva família s'instal·là a Palamós, i això permeté que Antoni i el seu germà Pere Puig es vinculessin, entre 1907 i 1910, al grup de joves anarquistes de Palamós. L'Antoni es feu especialment amb Formós Plaja, a qui acompanyà a un curt exili francès pels fets de la Setmana Tràgica; mostra de l'amistat que els unia és que es ressenya [1] que, un cop, ambdós anaren caminant a Barcelona únicament per assistir a una representació de La valquíria.

L'efervescència política i sindical de la capital catalana cridà a la primera dècada del segle els elements més inquiets de l'anarquisme empordanès a Barcelona, i Puig visqué a la ciutat cinc anys, fins que el 1917 tornà a l'Escala. Amb el seu germà Pere hi portà una popular barberia i, en paral·lel, continuaren amb la militància i la propagació local de l'ideari àcrata. Va ser cofundador de l'Ateneu Art i Cultura; durant la dictadura de Primo de Rivera amagà a casa persones perseguides i, de resultes de la seva activitat política, novament hagué de marxar a França una temporada per esquivar la repressió governamental. L'adveniment de la República permeté que el seu germà gran Dídac Puig esdevingués tinent d'alcalde palamosí entre 1931 i 1934, en els rengles de la candidatura republicana de Josep Fàbrega; poc després, el 1936, l'Antoni Puig fou elegit regidor de Cultura [2] al Consell Municipal de l'Escala, en representació de la CNT, i romangué en el càrrec fins a la fi de la guerra civil. El 1939, amb l'arribada a l'Escala dels sublevats, s'exilià definitivament a França i, després de passar pels camps de refugiats d'Argelers, Bram i Gurs (1941), anà a treballar a les mines de plom de Solon (Alts Pirineus) (1942); posteriorment, i al mateix poblet, amb el seu germà Pere muntà una precària barberia que atenia els exiliats espanyols de la zona. El 1944 marxà al petit poble de Ju e Bethlòc i hi romangué fins que el 1953 s'establí definitivament a Montalban, on visqué a casa de l'anarquista palafrugellenca exiliada Rosa Laviña, a qui dedicà tres sardanes. Per l'amistat que de sempre havia tingut amb Federico Urales, es relacionà força amb el matrimoni format per la seva filla Frederica Montseny i per Germinal Esgleas, en una visita a la llar tolosenca dels quals el trobà la mort el 1960.[3]

A banda d'unes nocions musicals en solfeig i composició que li donà el seu convilatà Josep Vicens "l'Avi Xaxu", barber com ell, Puig fou essencialment autodidacte. Hom [4] li atribueix la composició de 300 sardanes, per bé que, de localitzades [5] només n'hi ha vora una trentena, algunes de les quals estrenades a la festa major de l'Escala. També dominà la guitarra, amb què s'auxiliava per a compondre, i s'afirma [6] que va arribar a ser un bon violoncel·lista. Va publicar articles a les revistes Acció Social Obrera, de Sant Feliu de Guíxols, a Despertar, de Salt, al diari Gerona-CNT i, ja a les seves velleses, al setmanari CNT de Tolosa. En homenatge, l'ajuntament de l'Escala li dedicà a la plaça Víctor Català[7] un plafó amb la biografia i una fotografia. El seu net, Rafel Bruguera i Batalla, alcalde de la vila, diputat al Parlament de Catalunya i senador, l'hi va dedicar una extensa biografia.

SardanesModifica

Selecció [5][8]

  • Al company de fugida, l'Hermós Plaja (1907), primera sardana [1]
  • Amb tot el carinyo (1929)
  • Amistat, enregistrada el 1929 per la cobla La Principal de la Bisbal (Compañía del Gramófono, ref. AE-2443)
  • Camí dels enamorats
  • De Montgó a l'Escala (1928), enregistrada per la cobla Barcelona-Albert Martí (Polydor, ref. 220.005-B) [9]
  • Faune i les nimfes
  • Flora Kaj Ariel (1953), dedicada al matrimoni Rosa Laviña-Etienne Guillemau
  • Indòmita (1945), dedicada a Martí Rouret[10]
  • Inquietud (1928), per a dues cobles
  • Jo sí que t'estimo (1939)
  • Muntanya amunt, presentada als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic (1957)
  • El naixement de Venus (1929), per a dues cobles
  • Ofèlia (1929), nom d'una de les seves dues filles (una altra sardana portà el nom de l'altra filla, Pepita), dedicada a Narcís Paulís
  • Pekin avançant (1923), dedicada al Centre Cultural de l'Escala, anomenat col·loquialment Pekín [9]
  • Per Catalunya (1945), dedicada a Lluís Companys
  • Tendresa (1942), arranjada per Lluís Albert, dedicada a Rosa Laviña
  • Les típiques dansaires escalenques (1929)
  • Altres sardanes: Capritxosa; Captiveri; Dolça Lina; Pepita; Pleniluni; Salutació a l'Autora; Sensitiva; El somni del poeta; Teresa

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Soriano Jiménez, Ignacio Clemente. L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2016, p. 20. ISBN 9788484244189. 
  2. Bruguera i Batalla, Rafael (director) «Crònica d'una guerra: L'Escala entre la revolució i la guerra (1936-1939)». Camí de Ronda, núm. 1, juny 2010, pàg. 13.
  3. Bruguera i Batalla, Rafael «Mig segle de la mort de Tonet Puig». El Punt. Comarques Gironines, 06-02-2010, pàg. 19.
  4. Bruguera Antoni Puig "Tonet" (2010)
  5. 5,0 5,1 «Sardanes d'Antoni Puig, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 6 juny del 2018].
  6. Soriano Jiménez, Ignacio Clemente. Hermoso Plaja Saló i Carmen Paredes Sans, el anarquismo silencioso, 1889-1982. Tesis doctoral. Salamanca: Universidad de Salamanca, 2002, p. 172. 
  7. «Plafó dedicat a Puig Artigas a l'Escala». Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 6 juny del 2018].
  8. «Puig i Artigas, Josep, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 6 juny del 2018].
  9. 9,0 9,1 Quer Torrent, Joan «Les sardanes d'En Puig de La Escala». La dansa més bella, núm. 41, maig 1931, pàg. 40.
  10. «L'OCE estrena dues sardanes de Puig Artigas fetes a l'exili». Empordà.info, 08-09-2017.

Bibliografia d'ampliacióModifica